Diada 2008, dia festiu ...al Passeig Lluis Companys, i a molts indrets de tot Catalunya. 
Entrada al Parc de la Ciutadella, Diada 2008
Esperant la ofrena, Diada 2008
Esperant la ofrena, Diada 2008
Rafael Casanova, un xic allunyats, Diada 2008
Diada 2008.
Fossar de les Moreres, Diada 2008
Diada del 2008.La Diada Nacional de Catalunya, l’ onze de setembre.
Feia uns anys que anava a la ofrena institucional que es feia a la plaça de l’ Església de Montcada, però enguany he anat a la ciutat comtal, a celebrar la Diada, jo busco el to festiu, de fet a l’ estàtua d’ en Rafael Casanova, l’ ofrena ho ha estat, han estat tots els ingredients possibles: els que feien l’ ofrena, els que xiulaven i escridassaven a segons qui, els que aplaudien a tothom, etc..
He trobat un excés de seguretat, considero que a els ciutadans ens han allunyat massa de l’ estàtua, dels espai de la Festa, s’ hauria de valorar aquest aspecte en properes edicions.
La Diada per a molts, hauria de ser per Sant Jordi, per a altre consideren que la derrota del 1714 ha de servir per recordar-nos, que cal lluitar per aconseguir una Catalunya com cal. Las percepcions de la gent es diversa, el nacionalisme, la catalanitat, el independentisme, etc., son termes que cadascú de nosaltres tenim la nostra opinió i la nostra opció.
És cert que queda molt per aconseguir, és cert que cal més decisió del poble, més lluita, més dret a decidir, però amb seny i calma, sense voler imposar, però sense deixar-nos trepitjar. Cal que els ciutadans ho tinguem ben clar el que volem, respecte a Catalunya.
Per a mi la Diada a de ser festiva ,però a la vegada reivindicativa, unitària però diversa, dins de les normes democràtiques i pacifiques.
Feia uns anys que anava a la ofrena institucional que es feia a la plaça de l’ Església de Montcada, però enguany he anat a la ciutat comtal, a celebrar la Diada, jo busco el to festiu, de fet a l’ estàtua d’ en Rafael Casanova, l’ ofrena ho ha estat, han estat tots els ingredients possibles: els que feien l’ ofrena, els que xiulaven i escridassaven a segons qui, els que aplaudien a tothom, etc..
He trobat un excés de seguretat, considero que a els ciutadans ens han allunyat massa de l’ estàtua, dels espai de la Festa, s’ hauria de valorar aquest aspecte en properes edicions.
La Diada per a molts, hauria de ser per Sant Jordi, per a altre consideren que la derrota del 1714 ha de servir per recordar-nos, que cal lluitar per aconseguir una Catalunya com cal. Las percepcions de la gent es diversa, el nacionalisme, la catalanitat, el independentisme, etc., son termes que cadascú de nosaltres tenim la nostra opinió i la nostra opció.
És cert que queda molt per aconseguir, és cert que cal més decisió del poble, més lluita, més dret a decidir, però amb seny i calma, sense voler imposar, però sense deixar-nos trepitjar. Cal que els ciutadans ho tinguem ben clar el que volem, respecte a Catalunya.
Per a mi la Diada a de ser festiva ,però a la vegada reivindicativa, unitària però diversa, dins de les normes democràtiques i pacifiques.
¿ Què és Catalunya?
Que ho sàpiga bé tothom,
que ho sàpiguen bé els catalans mateixos.
GEOGRÀFICAMENT, és una terra.
HISTÒRICAMENT, és una tradició.
LINGÜISTICAMENT, és un idioma.
ESPIRITUALMENT, és una cultura.
BIOLOGICAMENT, és una nació.
Terra catalana.
Tradició catalana.
Idioma català.
Cultura catalana.
Nació catalana.
AIXÒ ÉS CATALUNYA¡
“Rovira Virgili”
