Parlament d' en César Arrizabalaga, alcalde de Montcada i Reixac
Cosem Oriol, un parlament revindiatiu.
Representants de la SCR LA UNIÓ de Mas Rampinyo
Representant dels botiguers de Mas Rampinyo
Representants de la Fundació Cultural MontcadaTres dies de festa, el pasotisme, el canvi de lloc per la celebració, lo mal que ho fan els governants i la classe política en general, referent al recurs al tribunal constitucuional, etc., i moltes altres causes, son culpables de que aquest 11 de setembre perdi participació ciutadana, al menys en l’ acte institucional que és celebra a Montcada Centre.
Aquest ha estat un dels comentaris després del acte, que un cop més ha comptat amb la participació d’ un ampli ventall de les entitats culturals ,esportives i socials del municipi, que han fet una ofrena de flors amb motiu de la diada nacional de Catalunya.
L’ acte ha començat amb la hissada de la senyera, amb el parlament del alcalde César Arrizabalaga, i amb d’ en Cosme Oriol persona convidada per fer-lo, com representant del moviment cultural i associatiu de Montcada i Reixac.
Reflexions personals en un dia com avui.
Hi ha que vol estar com estem, hi ha que vol de independència, hi ha qui vol l’ estat federal, hi ha qui vol tornar a lo d’ abans, hi ha que autoritza una manifestació, i en canvi prohibeix un referèndum ciutadà, hi ha que embolica la troca, hi ha qui diu que cal sortir al carrer abans de la sentencia del tribunal, altres que després, hi ha que diu la seva per grossa que sigui, i hi ha el que calla, no perquè atorgui, sinó perquè esta fart de tot el que passa.
Estic per la no dependència, si bé reconec que no se ben bé si ho faríem prou bé, perquè realment estic fart de comprovar el panorama polític català, ja esta bé de tants embolics, de tants embuts, de tan voler negociar, de tan victimisme, de tanta hipocresia, de tan oblidar els veritables problemes del país, de tantes cortines de fum, de tan voler-nos torejar.
Prou de mirar-nos el melic, i d’ una vegada per tots treballem perquè les empreses tinguin viabilitat, perquè la gent tingui treball i sous dignes, perquè el teixit social tingui el serveis i ajuts necessaris, però amb control d’ una vegada per totes.
