dilluns, de maig 06, 2024

PARLEM DEL MEU CARRER
Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024


Fa uns  quaranta anys que visc a l' Avinguda Catalunya, a Mas Rampinyo , molt ha canviat des del any 1982 , és un carrer llarg recte , molts li diem el carrer Major.Fins fa uns anys era l' eix comercial del veïnat , hi havia comerços que donaven vida : bars, barberies, farmacia, pastisseria, venda de automòbils, tallers mecànics peixateria, sabateries, electrodomèstics, perruqueries,lleteria, forns de pa, bacallaneria, botigues de menjar , carnisseria , merceries, llibreries , estanc, botiga de mobles  (segur que em deixo alguna), en l' actualitat resten molt pocs comerços

Eren altres temps , malgrat que hi havia menys població, al carrer hi havia vida , era un carrer on dominen les cases de dues plantes , destacava i encara o fa l'edifici centenari de la Unió i la plaça d' en Salvador Espriu , aquesta amb un disseny que no agrada a la majoria de veïns i veïnes , des de la seva darrera remodelació.

En certs moments sembla un carrer fantasma, no passant ningú per ell, hi ha moments que hi ha un silenci , només trencat per la gran quantitat d' ocells que habiten en els arbres, o per els vehicles i motos que es pensen que la recta del carrer , es la d' un circuit de competició.

Actualment ,si donem un cop d' ull, observem un munt de persianes abaixades , de antics comerços tancats, habitatges tapiats i deshabitats ,i d' altres ocupats , terrenys sense edificar, un edifici que porta anys a mig fer. És un carrer que s' està degradant, que necessita urgentment un pla d' acció, un carrer que pateix el incivisme de certs propietaris de gossos, que no recullen els excrements ni renten amb aigua els pixats, o dels que creuen que les voreres son abocadors de deixalles.

FUTUR

L'avinguda necessita urgentment un pla d' acció. De fet el nucli antic del veïnat ,ha quedat aïllat , hi ha dificultats de mobilitat entre les diverses zones que el formen. Tant per els vehicles, com per els vianants, no ho tenim fàcil. Als dos extrems del carrer hi ha dos passos amb ascensor, en els dos casos el incivisme i algunes averies , fa que els veïns i veïnes tinguem que donar la volta per llocs que no faciliten la mobilitat .

En aquests darrers dies he llegit i escoltat, que l' avinguda Catalunya, entra a formar part d' un dels cinc eixos comercials. Si és cert , és una gran equivocació , no és pot impedir fer habitatges , si els propietaris ho volen fer ( quedi clar que no tinc cap local , ni cap interès econòmic en la zona), evidentment complint les normatives, el veïnat i el municipi necessita nous habitatges. 

Una manera de dinamitzar el carrer i el veïnat , es donar-li vida , que hagi moviment . Visualment i socialment , és compatible el comerç amb els habitatges, aquest carrer necessita canvis, millores, cal trobar-hi solucions , cal demanar el parer a els que vivim en ell, i posar en mans de persones qualificades les alternatives a portar a terme.

Segur que altres veïns i veïnes tenen més coses a dir , us he parlat del meu carrer , com podria fer-ho d' altres de Mas Rampinyo , tinc la sensació de que no és fa tot el que caldria fer. Proposo a els politics, que passeu a peu per el carrer i observeu les peculiaritats del mateix, feu-ho acompanyats d' experts, no deixeu passar el temps, doncs no sigui que fem tard.

Fidel Casajuana i Manent



PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns  quaranta anys que visc a l' A...