diumenge, de juliol 31, 2011

JULIOL I AGOST

El mes de juliol ha estat un mes atípic, el temps ha estat ben boig, pluges, núvols, temperatures poc càlides, dies de xafogor , i dies solejats. Però també ha estat atípic en el mon social , econòmic i polític, Ha estat un mes mogut on els indignats han continuat amb les seves accions, on un nou grup Paròdia Montcada, ha aportat un altre manera de reivindicar,  manifestacions organitzades per la federació d’ associacions de veïns contra el tancament del servei de urgències, el tancament per part dels anteriors regidors de l’ ajuntament per que hagi un soterrament just. Un mes on el govern local diu que al setembre hi haurà una rebaixa en els sous dels polítics. Un mes que ha entrat una nova junta a la Unió de Mas Rampinyo ,un mes on Zapatero ha anunciat un avançament de les eleccions, un mes on la crisi està en boca de tots, i en mans d’ uns pocs.
Un mes on molts esperem les vacances, que ara per ara la gran majoria fem per l’ agost. A casa, a Punta Cana, al càmping, al poble on vàrem néixer, a un destí d’ aventura, a un de cultural, a un de descans , a un de marxa... les vacances per estar amb al família, per gaudir de un paisatge, de fer turisme gastronòmic, de fer  fotos per l’ àlbum personal de viatges, o per penjar al facebook, també les utilitzem per  avorrir a els nostres amics quan venent  a casa.
Un dies que cal aprofitar per recarregar les piles, per desconnectar , per llegir aquell llibre que tenim a la prestatgeria , per ampliar les coneixements visitant indrets interessants, per fer diverses activitats que durant l’ any no podem realitzar ,per reflexionar sobre el que considerem. Per no fer res, per practicar el sillón ball, etc.,
Que tingueu unes bones vacances, estigueu on estigueu, ja sabeu compta amb la carretera, amb el sol, i tot el que ...

La fotografia es el rellotge de sol, que hi havia al Carrer del Bisbe,a  Mas Rampinyo, anys 90.

divendres, de juliol 29, 2011

PACO MARTOS L' ESCULTOR DE MAS RAMPINYO





Paco Martos, es escultor que viu a Mas Rampinyo des de l’ any 1962, ara podem contemplar la seva obra a la Sala de’ exposicions de la Casa de la Vila a Montcada centre, l’ exposició estarà fins el 11 de setembre. En Martos ja va exposar la seva obra ara fa uns anys a la Unió de Mas Rampinyo, la pedra i la fusta son els materials utilitzats per les seves creacions.
Les fotografies d’ aquest comentari son realitzades a la Fira d’ artesania a Can Sant Joan, on Paco Martos va estar present amb una mostra del seu treball.
PAS DE VIANANTS AMB DISSENY ?
Aquest de vianants, situat al carrer Beat Oriol, és original?, és pur disseny ?, és un nyap?, qui ho sap? .Fotografia realitzada en el mes de juliol, a Mas Rampinyo.

dissabte, de juliol 23, 2011

QUESTIÓ DE TORRES...

Els primers habitants de Mas Rampinyo provenien de Reixac, fa més de 1000 anys es va construir la ermita de Reixac, el seu campanar predomina i és visible des de diversos indrets. Fa uns anys la iniciativa privada va construir dues torres d’ habitatges, que arrel de la crisi immobiliària , fa que hagi estat una promoció poc interessant, per a possibles nous inquilins.
No em pertoca entrar amb la idoneïtat del projecte, però realment aquestes torres marquen un abans i un després en la fisonomia del paisatge del veïnat. Si tinguéssim   una  sèrie de fotografies, realitzada en els darrers 100 anys, des de el campanar de Reixac, necessitaríem un munt de mocadors , per eixugar les llàgrimes.

Reixac es un llegat mil·lenari, les dues torres es un llegat molt més recent, Reixac és el testimoni de un passat, les dues torres és un testimoni de un present recent, és una mostra del que no s’ hauria d’ haver fet.

fotografia realitzada des de Mas Rampinyo, ahir divendres.

dijous, de juliol 21, 2011

DISPENSARI EN EL CLUB

El Club d’ Aismalibar, disposava de diversos serveis entre ells , el de dispensari mèdic. Algun dia l’ historia posarà els fets en el seu lloc. Tenim la costum o la mania d’ oblidar fets com el  cas de la desaparició dels 18.000 metres quadrats de zona verda i d’ equipaments, una autèntica pena que no comptem amb el lloc en qüestió. Diuen que no hi havia un altre solució, veient altres actuacions en el municipi, un creu que si.
fotografia realitzada en els anys 90, a Mas Rampinyo

dimecres, de juliol 20, 2011

FOTOGRAFIA de ....

La zona de Mas Duran a Mas Rampinyo, tot just quan van començar les obres de la urbanització d' aquesta nova zona d' habitatges.

dijous, de juliol 14, 2011

DEIXALLES NO GRÀCIES




Fa uns dies van aparèixer aquestes deixalles a prop del camí que hi ha a prop del riu Ripoll, son testos o dipòsits de material uralita. Hi ha persones que no paren d’ embrutar i fins cert punt contaminar. Les fotografies han estat realitzades a Mas Rampinyo, el 12 de juliol .
PALS FORA...


Per què  no es treuen del lloc, i es tornen a posar l’ any següent, no considereu que estaria millor el parc sense ells ?.
PASTURANT, una imatge interessant



El Turó com a testimoni , amb el pastor com a vigilant el ramat de xais estan pasturant en un camp a Mas Rampinyo, per la zona de Can Pomada. Fotografia realitzada el passat dia 13 de juliol.



PENA , PENITA , PENA


Malgrat ser reiteratiu el tema, no vull deixar passar de fer un nou comentari, aquestes fotos son recents , estan realitzades en el mes de juliol, la de l’ escala parada es d’ avui. Em consta que l’ administració neteja, que cuida del bon estat del pas subterrani, però hi ha una certa gent que no entén el que és ser cívic. Una gent que pinta , embruta, fa les seves necessitats fisiològiques, escup, etc.
Hi ha que prendre mesures , l’ altre dia una senyora em comentava que s’havia trobat amb una rata dins del pas, estava entre els barrots d’ acer. En pocs dies l’ equip de neteja ha entrat per dues vegades ,amb l’ aigua a pressió.
La fotografia de les pintades es de fa uns dos dies, els brétols s’ han esplaiat  amb la paret, ja n’ hi ha prou. També cal destacar que l’ escala mecànica de la part sud fa uns dies que fa el tonto i està parada, no se si es problema de manteniment o també de l’acció gens cívica de la gent.
Fa pena ,penita, pena comprovar com hi ha gent que tant li fa tot.

dissabte, de juliol 09, 2011

MAS RAMPINYO I LA PAGESIA





 
Fa uns anys ningú volia ser pagès, la industrialització del veïnat va fer que la gent anés aparcant el treball al camp. Les indústries que s’ establien es nodrien en part de gent de  Mas Rampinyo, les noves generacions no volien quedar a càrrec de l’explotació agrícola i ramadera.
Van quedar uns quants pagesos o gent que vivia del treball al camp, les fotografies que hi ha en aquest comentari son dels anys 80 i 90, hi ha el treball amb el cavall i amb el tractor, malgrat el creixement urbanístic, encara hi ha zona de explotació agrícola, però no hi ha gaire gent interessada en treballar al camp, si bé en la darrera Veu a la contraportada comprovem que hi ha gent que te clar el treball del camp , d’ una manera ecològica i de proximitat.

dimecres, de juliol 06, 2011

UN MAS RAMPINYO PAGÈS.


Fotografies que ens mostren com eren alguns indrets de Mas Rampinyo, en els anys 90. En el passat  la pagesia era la font principal de ingressos de la gent que vivia al veïnat. En els anys 90 hi havia algun pagès però gairebè es podrien comptar ambs els dits d' una ma.

dissabte, de juliol 02, 2011

MAS RAMPINYO I ELS CANVIS....

UNA VAQUERIA, UNA INDUSTRIA I ARA HABITATGES A DOJO.
 A LA DRETA CALA PONA, ACTUALMENT UN BLOC D' HABITATGES, ENFRONT L' ANTIC EDIFICI, QUE ACTUALMENT A ESTAT TRANSFORMAT ( RESPECTANT LA FAÇANA)
EL TANCAT DE CAL CASETES, ACTUALMENT HABITATGES UNIFAMILIARS I UN BLOC D' HABITATGES. (Avinguda Catalunya cantonada amb Angel Guimerà).
 
Poder triar del arxiu de diapositives que tinc dels anys  80,90 i 2000, em permet mostrar pessics de paisatge urbà que han estat transformats totalment o parcialment. Avui son tres espais prou coneguts, no vull posar-hi fotografies actuals per comparar, prefereixo fer l’ exercici de comparar mentalment. Les fotografies han estat realitzades en els anys 90.

divendres, de juliol 01, 2011

UN RETOL PER LLEGIR AMB CALMA...



Repassant arxius fotogràfics he trobat una fotografia d’ aquest rètol , que hi ha al pas nivell del carrer Carbonell amb carrer Colon. La seguretat es lo primer, però si soterren les vies segur que no hi hauran més morts de persones, més pèrdues de temps, més sorolls, etc., és una reivindicació, però no oblidem que és una necessitat, per un soterrament ,jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ¡.
per ampliar la fotografia cliqueu sobre ella

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...