diumenge, de gener 31, 2010

LA PASAREL.LA DE LA C-17



Estem acostumats a comprovar que quan hi ha obres publiques o privades, es fàcil que al voltant d’ elles, a l’ altre banda de les tanques hi hagi gent, la gran majoria jubilats que fan una supervisió de les obres en qüestió, com passa al futbol, que la gran majoria d’ afeccionats son entrenadors en potencia, a les obres les persones jubilades son la gran majoria arquitectes on enginyers de obres.
A partir de la 1 d’ aquesta matinada les gran grues i els operaris amb la supervisió dels tècnics, han començat a col•locar la nova passarel•la sobre la c-17, amb la presència de uns quants veïns, i de gent que estava fotografiant el moment.
Per l’ entrada en funcionament de la nova passarel•la encara queda bastant de temps, marcar el calendari per ami es difícil, però segons lo publicat la accessibilitat i la mobilitat serà complerta, doncs se instal•laran dos ascensors, fet que ajudarà a la gent a transitar d’ un costat a l’ altre de la c-17.
La idoneïtat del disseny, la seva funcionalitat, la seva utilitat , el seu cost de manteniment, el cost de la seva realització, segur que han estat prou estudiats i meditats per els gestors de les obres en qüestió. Per part meva esperar que la nova passarel•la entri en funcionament lo més aviat possible.

dissabte, de gener 30, 2010

FULLES,TANT SOLS FULLES
Llacuna de mas Duran a Mas Rampinyo, gener 2010.l' aigua i les fulles.
Mireu digueu-me no se què, però des de petit les fulles dels plataners m’ han cridat l’ atenció, al carrer on vaig néixer hi ha plataners i a la tardor les fulles cauen, més de un cop havia escombrat les fulles de la vorera ( abans no teníem aquest servei de neteja que disposem actualment).
El color marró de les fulles al terra trencava el color gris de els voreres, quan fa vent les fulles es desplacen d’ un costat a un altre, que fa gairebé impossible mantenir les voreres netes. D’ altre banda embussen les canals, malgrat aquest inconvenients a mi sempre m’agradava trepitjar-les, actualment no ho faig lo de trepitjar ,però si que en més d’ una ocasió he realitzat fotografies on les fulles del plataner son el tema fotografiat.
“Cada loco con su tema “, com diu aquell cantant i poeta. Una mostra del bonic que resulten les fulles les trobem o al menys les trobo en les fotografies realitzades en la Llacuna a Mas Rampinyo.
Carretera de Ripollet, el meu carrer


OBRES I RETARD

Un veí al mati del dissabte inspeccionat les obres, qui sap si ell sap quan podrem utilitzar aquest vial.
El temps és diferent segons i des de la perspectiva que es compti, per els que creiem que és molt de temps, a els que creuen que s’ ha esta fent segons el calendari previst, això generalment passa amb les obres públiques, tenim un dels casos en el pas subterrani de la via de tren a Puigcerdà, a l’ alçada de les dues torres d’ habitatges , a la zona de la Rasa, a Mas Rampinyo.
Som a gener del 2010 i encara s’ està treballant, sobre el calendari previst?, amb un considerable retard?, és clar que val més tard que mai, però s’ hauria de tenir cura en la dates previstes.

fotografies realitzades avui dissabte, a Mas Rampinyo

divendres, de gener 29, 2010

Un programa,cartell,anunci molt especial

Aquest cartell, m’ ha estat facilitat per un ja habitual col•laborador en aquest tipus de material , com és en Ricard Ramos, com ja he f dit més d’ una ocasió és un amant de la historia de Montcada i Reixac, que compta amb un blog que no em cansaré de recomanar: www.montcadapost.blogspot.com.( com tampoc deixaré d’ agrair la seva col•laboració).


Aquest anunci- cartell, és molt curiós, malgrat no existir el Bar Menut, és manté en el record de la gent de certa edat, personalment vaig passar-hi algunes hores jugant i compartint l’ amistat amb persones properes a mi.
El meu blog no disposa de comptador de visites, però arrel de comentaris i algunes col•laboracions que rep, se que hi ha alguns seguidors, no em cansaré també de demanar-vos propostes, opinions, documents, fotografies, escrits, ja sabeu amb la filosofia de no faltar, ni entrar en temes personals.

diumenge, de gener 24, 2010

OPINIÓ

L´ABANS DE MONTCADA I REIXAC, I EL FUTUR INMEDIAT.


L´Abans de Montcada i Reixac, és un projecte editorial de Efadós, que compta amb el suport de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac. Un projecte comercial, i a l’ hora cultural, que a través dels fascicles aporta un interessant treball sobre la historia i vida del municipi, el resultat serà un llibre gràfic que va des de finals del segle XIX a l’ any 1975.
La col•laboració de la gent ha estat primordial, per poder realitzar aquest projecte, han cedit fotografies que tenien en el seus àlbums, en calaixos, en les seves col•leccions, etc., gràcies a la seva aportació, la gent que compra els fascicles ( més de 1100 famílies ho fan) disposarà de un llibre gràfic complert , el llibre compta amb textos escrits per en Jaume Alcàzar, historiador i autor del llibre en qüestió.
En Jaume capitaneja l’ equip de col•laboradors, entre els quals tinc la sort de ser-hi, tinc la sort de poder compartir unes estones, amb gent que saben un pou sobre Montcada i Reixac, de veritat que ha estat una experiència enriquidora.
Montcada i Reixac necessitava un llibre com aquest, cal recordar però que la Fundació Cultural, ja va editar uns interessants “ Montcada Quart de Segle “ un repàs al segle XX, poc a poc la bibliografia dedicada a Montcada i Reixac va augmentant, considero que el pas donat amb l’ Abans és decisiu, però no confondre en definitiu.
Arrel de la publicació d’ aquest llibre de l’ Abans, apareixeran noves fotografies , nous documents que seria una llàstima que es perdessin i no es conservessin, però sobretot no es difonguessin.
Del material publicat i del recollit i no publicat l’ Ajuntament rebrà un arxiu còpia, per part de l’ editorial Efadós, estaria bé que l’ Ajuntament fes cas a les peticions d’ en Jaume Alcàzar que va fer a l’ auditori el dia de la presentació davant les autoritats.
Cal un arxiu- fototeca municipal, públic per tal de poder crear i fundar un espai on es recuperin, conservin, cataloguin, difonguin, etc. tant fotografies, com documents, material de cinema, vídeo, material sonor, etc.. Aquest espai ha de garantir la recopilació de totes les col•leccions, de tot el material que hi ha dispersat per el municipi, i qui sap si fora d’ ell.
Som en temps de crisi econòmica, és evident que hi ha altres prioritats, però estaria bé, que disposéssim d’ aquest espai públic, on les entitats i col•leccionistes, o gent que disposi de material poguí estar present en l’ equip de gestió .No és hora de fixar dates, però si objectius.
Si no es fa possible la creació del arxiu, continuarem tenint material dispersat, quan tinguem que realitzar altres treballs editorials, o de recerca s’ haurà de començar gairebé de zero. Quan d’ aquest material es perdrà ?.
Per sort a Montcada i Reixac hi ha entitats, col•lectius i persones interessades en el coneixement de la història i que treballen per la seva divulgació, seria oportú conèixer el seu parer sobre la qüestió. l’ arxiu hauria de ser una realitat en un present o futur immediat.

dissabte, de gener 23, 2010

COLORS MANIPULATS 














He manipulat els colors amb un simple programa del ordenador, no son els colors buscats ni trobats a l’ hora de fotografiar, he volgut penjar aquestes visions acolorides, que rés tenen a veure amb la realitat fotografiada. Tortes aquestes imatges han estat realitzades a Mas Rampinyo , a paret, al terra, una manera de retocar la visió real, per crear-ne una de diferent.

diumenge, de gener 17, 2010

UNA COL.LECCIÓ PER CONTEMPLAR

L' actual Avinguda Catalunya al desembre de 1962, fotografia realitzada per en Vicens Vilana.

Us recomano que visiteu tota la col.lecció a la web:

http://picasaweb.google.com/vivibo6/19621225LaGranNevadaDeLaNitDeNadalAMontcadaIReixac#5311649027466557746

Realment es un passeig per la nevada que va fer història, a través de les fotografies del Vicens, podem comprovar la gran cantitat de neu, amb el corresponent trasvals que va ocasionar a la població. Seria convenient que algun dia és realitzés una exposició, mentrestant les podrem contemplar a la web.

dissabte, de gener 16, 2010

ACCIONS POC CIVIQUES






Sovint carreguem les culpes cap els demés, ens queixem de la falta de neteja i ho fem dient que és culpa dels polítics i dels treballadors dels serveis de neteja, però el cert és que una part de la població, no és prou cívica, i es passa les normes mínimes de convivència per el “forro”, és la gent que embruta, que llença les deixalles on li rota, tan li fa el medi ambient, i les possibles conseqüències que comporta la se va acció.

Ja poden netejar les administracions publiques, que la gent embrutarà, és lamentable comprovar com hi ha alguns veïns que no saben ni volen respectar les normes.
Les fotografies estan realitzades a Mas Rampinyo, al mes de desembre de 2009.Espero que aquestes accions poc cíviques, passin a una millor vida.
Una carta, una petició


En l’ edició núm. 354 de la Veu de Montcada i Reixac, va estar publicada una carta meva, la qual penjo en el meu blog. Si sou seguidors d’ aquest blog, ja haureu llegit amb altres paraules algun comentari sobre el tema.

Una petició de informació.

La diversitat associativa a Montcada i Reixac és diversa i plural, entitats, associacions, col•lectius, grups, clubs, un ampli ventall en els camps de la cultura, esport, esbarjo, festes, tradicions, acció social, acció política, etc.
La societat civil, porta treballant molt de temps, sense ànim de lucre , i això en els temps actuals, on el materialisme impera, te molt de valor. El l’ associacionisme el capital humà, és vital, però cal afegir-hi el suport econòmic. Un dels principals referents en l’ apartat econòmic és l’ Ajuntament, aquest amb subvencions, amb convenis, amb ajuts puntuals, amb la cessió de locals, i la prestació d’ alguns serveis municipals, etc., es la principal font d’ on sorgeix el finançament.
El dia a dia del associacionisme és complex, a més de buscar la implicació de la gent, perquè participi, i col•labori, per treballar per un projecte comú, i desenvolupar les seves tasques, els dirigents han de trobar formules màgiques perquè els números quadrin.
Hi ha aspectes i detalls que un l’ agradaria conèixer sobre l’ associacionisme : hi ha un cens de les associacions al municipi, com saber quina activitat desenvolupen, quina participació tenen, hi ha un estudi del associacionisme local, podem saber les subvencions, convenis, ajuts directes i indirectes que reben de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac, totes les associacions.
Quins barems es tenen en compta, per part de l’administració vers les diverses entitats, el responsable de la Hisenda municipal podria facilitar les dades, la transparència que ell defensa, sens dubte es veuria refermada, o tots els responsables dels departaments municipals que estan vinculats amb el mon associatiu local, podrien facilitar tots els detalls i aspectes. Es cert que des de l’ administració publica local es realitza un esforç, es cert que la crisi afecta, es cert que s’ ha millorat, però és suficient?, en tenen prou les associacions?.



diumenge, de gener 10, 2010

UN BON ACCÉS, A L'ESTACIÓ



antic camí ( per dir algo)d' acceés

L’ accés a l’ estació de tren des de la nova zona de habitatges de Mas Duran a Mas Rampinyo, ha estat millorat amb les escales i la rampa que s’ ha construït, fent més fàcil la mobilitat de la gent, així com per anar d’ aquesta zona a la part de Mas Rampinyo del centre.


PAS ZEBRA, APTE PER APRIMAR-SE




Com de curiós es aquest pas zebra, és d’ aquests que et fa aprimar si vols passar tal com ha de ser, lo significatiu es que la paret d’ obra de color blau estava abans de pintar el terra. És provisional?. és una mala interpretació dels plànols o ordre de treball, és un nou sistema de passos zebra?, realment no hi ha solució?.


Fotografies realitzades avui diumenge, a les 12 del mati, al carrer Anselm Clavè cantonada amb el de Santa Fé, a Mas Rampinyo.

dimarts, de gener 05, 2010

PER LLOGAR-HI CADIRES



A Montcada i Reixac, disposem de gairebé dues mil butaques o cadires per poder contemplar qualsevol tipus de teatre, concerts, recitals de poesia, etc. Més endavant haurem de sumar-hi les butaques del teatre auditori de Montcada Aqua ,que com tots sabeu encara no està acabat, quan entri en funcionament haurem de sumar-hi unes 600 butaques més.
La Salle a Mas Rampinyo, el Kursaal a Can Sant Joan, el Casino a Terranostra, la sala de la Unió a Mas Rampinyo, ABI a Montcada, l’ Auditori municipal a Montcada, i l’ Auditori de Montcada Aqua a Mas Rampinyo, son sales que oferten més de 2600 localitats.
Realment disposem de infrastructures culturals, però hi ha disponibilitat econòmica per tal de poder-hi programar d’ una d forma continuada?. El eix  Kursaal,Auditori del Centre i Montcada Aqua, permetrà que hagi també programació publica en les altres sales ?( en el cas de la Unió, s’ han programat molts pocs actes a càrrec de la Regidoria de Cultura del municipi.
Val més que sobrin que faltin, segur que si, però realment s’ ha actuat de una manera coherent a l hora de dissenyar alguns equipaments?, hi ha prou vida cultural, hi ha prou activitat productiva en els àmbits del espectacle, teatre, etc.. Se ha racionalitzat bé el tema de les infrastructures, s’ ah comptat amb les associacions, grups, entitats i col•lectius respectius. És el resultat del pla estratègic?, realment és un tema per a debat.
La realitat és que disposem de espais per programar, s’ haurà de organitzar, intentar arribar a tots els àmbits, per tots el gustos, està molt bé invertir en infrastructures, però també cal fer-ho en donar vida, més vida cultural al municipi, cosa que en temps de crisi sembla bastant difícil. L’ excés de cadires farà ser més enginyosos a els responsables del departament de cultura, els encarregats de facilitar l’ accés al mon de la cultura a tots el veïns.
Mentrestant no s’inaugura el Teatre - Auditori de Montcada a Aqua, a Mas Rampinyo, podrem gaudir del treball dels diversos grups de teatre locals, que poc a poc van aportant una més gran oferta teatral, per sort disposem d’ espais prou dignes, cal esperar que altres activitats artístiques també vagin sumant i que els grups o artistes locals puguin mostrar els seu treball , com son la música, la cançó, el ballet, la poesia, el circ, etc..

diumenge, de gener 03, 2010


PAISATGE DE MAS RAMPINYO




Us recomano que quan podeu sortiu a passejar per els voltants de nucli urbà del veïnat, podreu comprovar que encara hi ha indrets prou interessants, personalment alguns d¡ aquests paisatges em omplen, em fan aflorar instants i moments passats, records i sentiments, una barreja que de tant en tant m’ agrada gaudir.

En el comentari del 1 de gener, les fotografies ens demostren com hem tingut un excessiu creixement urbanístic, gairebé les diverses localitats s’ ajunten, deixant sense zones rurals, de ben segur l’ actual crisi farà que les coses siguin diferents a partir d’ ella, segur que aprendrem de la lliçó, esperem que el paisatge no es malmeti molt més.

Entre Can Rocamora i la bovila antiga , gairabé a l' alçada del desaperegut pas a nivell de cal Sans,hi trobem aquest espai fotografiat al 1 de gener,  a Mas Rampinyo.

divendres, de gener 01, 2010

BON ANY , MAS RAMPINYO






Avui primer dia del any 2010, he matinat per anar a Reixac, feia temps que no pujava , trobant-me amb la sorpresa del bon estat del ferm de camí d’ accés tant des de la carretera de la Vallensana, com des de les pistes del tennis. Des de el camí i des de Reixac he realitzat aquestes fotografies que he penjat en aquest comentari, ha fet un mati ideal per fotografiar paisatge, per la netedat del cel , sense contaminació, degut al fort vent que ha bufat.

He triat aquestes imatges, i Reixac per realitzar el primer comentari del 2010, per reafirmar la voluntat de ser un blog dedicat a Mas Rampinyo, i ho faig des d’ on varen néixer els avantpassats que varen baixar al Pla, per tal de estar a prop dels conreus, i que al pas del temps varen formar Mas Rampinyo.
Les vistes ens mostren el fort creixement que ha tingut el veïnat, en algunes d’ elles podem contemplar com poc a poc queda menys espai verd i rural, i com ens ajuntem les diverses poblacions del Vallés.

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...