TANCA DESTROSSADA

Fa uns dies que la tanca metàl·lica  de la pista esportiva que hi ha a la alçada de la Rasa està en part destrossada. Per lo que sembla ha estat un acció incívica... quin cost tindrà la reparació ?.

Fotografies realitzades avui dissabte. 

OPINIÓ SOBRE UN TEMA QUE EM PREOCUPA...

publicat a la veu.cat

Salvem el Pla de Reixac demana mesures per pacificar el trànsit a Mas Duran

El col·lectiu alerta del perill del pas constant de cotxes i vehicles pesants pel barri, utilitzat pels conductors per enllaçar amb la C-58 des de la C-17

20/12/2016 - Laura Grau

El col·lectiu Salvem el Pla de Reixac ha posat en marxa una campanya de recollida de firmes a la plataforma de peticions change.org per reclamar a l'Ajuntament que adopti mesures per evitar que el barri sigui utilitzat pels conductors per accedir a la C-58 des de la C-17. Ja fa més d'un any que l'entitat alerta del perill que suposa per als vianants el pas continu de cotxes i, especialment, vehicles pesants pels carrers del barri a les hores punta i a velocitat elevada. "Hi ha punts com el creuament entre Joan Miró i el passeig Sant Jordi, on la majoria de conductors no respecta l'stop", explica el portaveu del col·lectiu Javier Mateos, qui demana mesures per dissuadir els vehicles de fer aquest recorregut com la col·locació de passos elevats, el canvi de les direccions d'alguns carrers i la instal·lació de semàfors, a més de prohibir el pas de vehicles pesants i de mercaderies perilloses, proposant un camí alternatiu pel polígon de Foinvasa. "Nosaltres tenim propostes de solució, ara és l'Ajuntament qui ha de moure fitxa i dir-nos què pensar fer per pacificar el trànsit al nostre barri", ha afegit Mateos.  

El regidor d'Urbanisme, Jordi Sánchez (ERC), que ha conegut aquesta campanya a través de les xarxes socials, ja és coneixedor de la problemàtica del trànsit de Mas Duran arran del procés participatiu sobre el Pla de Mobilitat, en què va participar l'AV del Gurugú. Tot i així, convidarà els portaveus del col·lectiu a mantenir una reunió per conèixer les seves propostes i valorar la seva inclusió al pla de mobilitat.

                                       ................    ..........................             .......................

JO OPINO....

Abans de obrir-se  el pas subterrani  que permet accedir a vianants i cotxes a la zona de Mas Duran a Mas Rampinyo , a l' alçada de la zona de la Rasa, tot el trànsit per anar a Ripollet i a la C-58 passava per el lateral de la C-17 o per l' Avinguda de Catalunya. La petició dels veïns de la zona de Mas Duran es legitima, en compta però en les mesures que es prenguin per corregir l'actual mobilitat .

Es cert que hi ha l' escola Mas Rampinyo, es cert que hi ha mala praxis dels conductors com a tots els indrets del país. Es cert que els vaivens artificials posats des del meu punt de vista son un perill. Però quina alternativa es proposa volem fer passar de nou els vehicles per el lateral de la C-17 o per l' Avinguda Catalunya. Ens oblidem que també hi ha una escola com l Elvira Cuyàs a prop del lateral de la C-17.

 No formo part de cap col·lectiu, ni estic a cap associació veïnal , ni cap plataforma, però s que demano que abans de realitzar canvis es plantegi unes solucions que afectin lo menys possible atots els veïns que vivim a Mas Rampinyo, ja sigui al nord , al sud , al est , al oest o al centre.

Tinc els meus dubtes de que els veïns ens arribi suficient informació, abans de fer canvis informeu si us plau a la població, amb tots els et i uts. Es difícil governar, es difícil prendre decisions, però si cal prendre mesures que el poble les conegui de primera ma , no si val fer reunions o informar un cop s' ha pres la decisió  definitiva.

Pensem que quan es va fer el soterrament de la C-17, no es va preveure l' enllaç amb la C-58 ni amb Ripollet , passant tot el transit per el carrer Beat Oriol, o la carretera Ripollet , o per dins del polígon de Foinvasa. Si es veritat que hi ha un projecte aparcat des de fa anys que volia permetre la connexió amb un vial que es volia construir entre la zona de Mas Duran i Can Pomada .

Avui en dia hi ha sistemes de vigilància , de persuasió , que farien que els conductors respectin més les senyals, son en la era de les tecnologies: càmeres , radars, cartells informatius ...  en fi tenia ganes de dir lo que he escrit si voleu afegir alguna cosa ja sabeu

VISTES DES DEL CEL , MAS RAMPINYO 1961

Aquestes fotografies son de l' any 1961, son evidents els canvis i les transformacions del paisatge urbà. Els camps han deixat el pas a els habitatges i a les naus. Aquestes fotografies realitzades des de una avioneta .

la fotografia com a document gràfic ens aporta informació detallada , en aquest cas podem recordar vells indrets desapareguts com la fabrica de cartró, com el taller de trens que hi ha via al pas a nivell, dels camps desapareguts, etc.

Venim de un passat, som en un present i volem un futur . Dels  errors hauríem d' aprendre , però sempre caiem  per segona i tercera vegada, ens carreguem el present, sense tindre en compta els errors comesos en el passat, i no deixarem rés de bo per el futur.

Aquests paisatges de les cases i els camps a prop, ens traslladen a una època on la pagesia encara estava arrelada, un època  de pocs cotxes, d' alguns carros i tractors. On podíem jugar sobre els carrers de terra, tranquil·lament  , temps era temps ....

El fet de fer-me arribar aquestes fotografies, me ha facilitat el poder publicar aquestes fotografies , ja sabeu si disposeu de fotografies i les voleu compartir teniu aquest blog a la vostra disposició.

IMATGES DE MAS RAMPINYO

Fotografies realitzades ahir dissabte al mati...

PAS SUBTERRANI, DE NOU...

El pas subterrani que tenim a Mas Rampinyo és punt de incivisme continuat, tant per la gent que pren les parets com a tela per pintar, o d´altres per pixar i també com a paperera. Aquest pas està gafat des de la seva inauguració, doncs el seu terra porós es va embrutar el primer dia amb restes de gelat desfet que es van repartir entre els presents.

Actualment hi ha un gotera ( que ja ve del pas antic, també tenim el problema de les escales mecàniques que estan aturades més temps del compta ( avui diumenge no han funcionat). Hi ha la intenció de solucionar el tema de la mobilitat de la gent que vagi en cotxets o per la gent discapacitada física, o la gent que vagi en carro s de compra. A la reunió que varen convocar l´Ajuntament i que es va celebrar a la Unió es va dir que se estava elaborant un estudi per trobar formules per tal de facilitar l’accessibilitat .

La via del tren es un entrebanc que impossibilita el pas entre les dues parts, actualment hi ha el pas per la estació, o per el antic pont , o el pas a nivell que hi ha al carrer Estanislau Abadal, o per el pas que es va fer a l’ alçada de les dues torres de habitatges.

Tot un circuit que sembla un via crucis per els vianants que necessiten de una millor accessibilitat que fa que sigui en certs casos una gran odissea. És una assignatura pendent que te el govern municipal davant de la ciutadania , del veïns i veïnes de Mas Rampinyo.

Aquestes fotografies han estat realitzades avui al mati.

VENIM DE PAGÉS ...EL MAS RAMPINYO AGRICOLA

Avui al matí a Mas Rampinyo... recordant vells temps, la feina del tractor em transporta a una barreja de sentiments personals. Des de petit el tractor ha estat lligat a la meva  vida, doncs el meu pare va ser tractorista molts anys, realitzava les feines de llaurar, estripar, escampar fems, transportar portadores plenes de raïm, arreglar camins, sembrat...

EL VEÏNAT TANCA...

Al 1983 va sorgir la necessitat de crear un medi de comunicació i informació, el nom aprovat per la capçalera va ser EL VEÏNAT, ara  la junta de la Unió en una decisió encertada ha decidit deixar de editar la revista.

Els temps han canviat , ara hi ha la xarxa per poder comunicar i informar, la Unió disposa de web, de facebook, de twiter, de instagram, del full digita La Unió 2.0 .

Aquests medis tenen un cost econòmic molt baix , en canvi una publicació com el Veïnat suposava un cost elevat. Però un altre avantatge del canvi es la immediatesa , en segons podem oferir l’ agenda , la noticia , la informació , i els socis estan al dia al moment.

He tingut la sort de formar part del consell de redacció des del primer numero , he passat unes molt bones estones,  per aquest motiu en aquest comentari recupero una publicació dedicada al 25 aniversari de El Veïnat.

EL VEÏNAT… (publicat el 14 de desembre de 2008)

La millor manera de celebrar el 25 è aniversari d’ El Veïnat, es fent-ho amb la edició de un nou número ( bé amb una bona copa de cava i quatres pastes de full també). Per la ocasió s’ ha tirat la casa per la teulada i s’ ha fet una edició força especial.

Tots els que no tingueu un exemplar en la pàgina web: www.la-unio.com el trobareu .

Esta penjat un cop obrim la web, més endavant en l’ apartat d’ El Veïnat , hi ha una versió completa en pdf, que podreu descarregar per llegir o imprimir.

Des de 1983 he participat en El Veïnat, vaig estar en el primer consell de redacció, al costat de companys i amics que vàrem posar una gran il·lusió en el projecte. El consell de redacció estava format per en Salvador Picas, en Joan Capella, un que escriu, i amb la incorporació posterior d’ en Jaume Jordà. Actualment el consell de redacció el formem la M.Carme Escrigas, el LLuís Armengol , el Jordi Escrigas, i jo mateix.

Però en el Veïnat han participat alguns col·laboradors que cal agrair la seva tasca , ells han aconseguit una certa continuïtat de la revista o full.

Amb plena llibertat, des de la primera junta que va aprovar el projecte fins a l’ actual, puc assegurar que em pogut escriure sobre el que ens ha semblat, sempre això si amb respecte.

La freqüència no ha estat la desitjada, però en una entitat com La Unió hi ha necessitats pressupostaries de tota índole, que tenen prioritat, unes davant d’ altres, per raons obvies.

Acompanyant aquest comentari hi trobareu , el primer Balcó 

( editorial), escrit al 1983 i que cal situar-lo en l’ època, fa 25 anys. Un full, una revista com és El Veïnat, que es fa sense ànim de lucre, editada amb gent que no és professional, amb la intenció de comunicar i informar sobre la Unió i sobre Mas Rampinyo, podem dir que te molt de mèrit que després de 25 anys ,encara s’ editi.

El mon de la informació i la comunicació ha sofert vertiginosos canvis, els medis i mitjans per poder informar i comunicar han evolucionant cap una nova tecnologia, que es va implantant ràpidament, ara per ara la edició en paper encara es necessària, en poc temps qui sap si internet, els missatges per mòbil, etc., farà que la edició impresa passi a una millor vida.

Moltes felicitats a tos i a totes les persones implicades en el projecte d’ El Veïnat, a els col·laboradors, a la Junta de la Unió per el seu deixar fer, a els socis, a els lectors, a els que ens fan saber que no els hi agrada el que escrivim, a tots gràcies i enhorabona.

Vint-i-cinc anys fent Unió, fent Veïnat, fent poble, fent Mas Rampinyo...