vista general de la sala d' exposicions
La inauguració va comptar amb la presència de bastant pùblic.
autoretrat de l' Andreu
Fotografia d' amics de l' AndreuFins el 5 de setmebre teniu temps per visitar l' exposició de pintures de l' Andreu Guardia Vilalta, a la Casa de la Vila a Montcada Centre.Una exposció que val la pena visitar.
Vaig tenir l' oportunitat de llegir unes paraules sobre l' Andreu, les reprodueixo per si les voleu llegir més atentament.
BONA TARDA A TOTHOM
Autoritats, amics, amigues, coneguts, conegudes, gent aquí present.
Vull començar aquest parlament amb unes paraules escrites per l’ Andreu:
“LA IMAGINACIÓ NO TÉ LIMITS PERÒ PERQUÈ ALGUNA COSA ES FACI REALITAT ENTRE D’ ALTRES, CAL QUE LES IDEES ES MATERIALITZIN. “
Paraules escrites amb motiu de la seva primera exposició de pintures, que la va realitzar a Ripollet al 2004.
Un dels seus projectes era exposar a Montcada Centre, a la Casa de la Vila o al Auditori, avui l’ ha vist materialitzat.
És un dia per estar contents, perquè l’ Andreu ho estaria, primer per tenir-nos a tots plegats al voltant de la seva pintura i de la seva persona en aquesta inauguració, segon per fer-se realitat el projecte que ell desitjava. Meticulós com era hauria estat pendent fins darrer detall en el muntatge de l’ exposició, marcant el ordre de les pintures a la hora de penjar-les, doncs volia una visió cronològica de la seva obra.
Hagués estat puntual per fer de “ cicerone” del acte, per donar-nos la benvinguda un a un, vestit de mil i un botons, amb una de les seves inseparables corbates, potser un xic nerviós, però amb un somriure per a tots, ens faria un breu parlament
En les paraules que ens adreçaria faria enllaçar la pintura amb l’ amistat , ens hagués deixat anar alguna referència sobre John Lennon, i de ben segur sobre els Beatles . També hauria fet esment el suport que rebia de la seva parella la Maria Rosa, i com no, hauria donat les gràcies a la regidora de Cultura de Montcada i Reixac, i a l’ equip de persones que ha fet possible aquest exposició .Agraïment que jo també faig en nom de tots els aquí presents, gràcies Amèlia, i gràcies a l’ Alvaro del departament de cultura de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac.
L’ Andreu, l’ amic pintor, o el pintor amic a compartit i viscut amb alguns dels aquí presents: moments, instants, situacions, anècdotes, alegries i penes. El temps podrà diluir però mai esborrar la petjada que ens ha deixat entre nosaltres.
A través d’ aquests quadres podem gaudir de l’ Andreu, de la seva imaginació , de la seva creativitat, del seu art. Ell va beure de fonts de diversos artistes admirats. No tenia un estil definit, però a cadascun dels seus quadres li donava el seu toc peculiar i personal.
Defensava la seva llibertat creativa, preferia materialitzar les idees que provenien de la seva imaginació artística, fugia i es negava a pintar quadres per encàrrec.
Li va costar decidir-se a exposar la seva feina, era tímid en aquest aspecte, no ho creia necessari, tenia prou amb mostrar la pintura a els seus cercles més pròxims , i amb el fet de pintar. Però a partir de la primera exposició, va adonar-se que calia mostrar el seu treball. Desprès de Ripollet , va exposar a Mas Rampinyo, ara a Montcada Centre, qui sap si per trencar el cercle caldrà fer-ne una a Premià de Mar. A totes aquestes quatre poblacions ha estat vinculat amb més o menys intensitat a lo llarg de la seva vida.
Andreu fins a sempre, estiguis on estiguis que tinguis pinzells, colors i teles per pintar el que vulguis, el que imaginis, el que creguis, escolta i toca la musica que prefereixis ,però també que tinguis temps per cultivar la nostra amistat, la de tots els aquí avui presents.
Andreu per sempre.
Autoritats, amics, amigues, coneguts, conegudes, gent aquí present.
Vull començar aquest parlament amb unes paraules escrites per l’ Andreu:
“LA IMAGINACIÓ NO TÉ LIMITS PERÒ PERQUÈ ALGUNA COSA ES FACI REALITAT ENTRE D’ ALTRES, CAL QUE LES IDEES ES MATERIALITZIN. “
Paraules escrites amb motiu de la seva primera exposició de pintures, que la va realitzar a Ripollet al 2004.
Un dels seus projectes era exposar a Montcada Centre, a la Casa de la Vila o al Auditori, avui l’ ha vist materialitzat.
És un dia per estar contents, perquè l’ Andreu ho estaria, primer per tenir-nos a tots plegats al voltant de la seva pintura i de la seva persona en aquesta inauguració, segon per fer-se realitat el projecte que ell desitjava. Meticulós com era hauria estat pendent fins darrer detall en el muntatge de l’ exposició, marcant el ordre de les pintures a la hora de penjar-les, doncs volia una visió cronològica de la seva obra.
Hagués estat puntual per fer de “ cicerone” del acte, per donar-nos la benvinguda un a un, vestit de mil i un botons, amb una de les seves inseparables corbates, potser un xic nerviós, però amb un somriure per a tots, ens faria un breu parlament
En les paraules que ens adreçaria faria enllaçar la pintura amb l’ amistat , ens hagués deixat anar alguna referència sobre John Lennon, i de ben segur sobre els Beatles . També hauria fet esment el suport que rebia de la seva parella la Maria Rosa, i com no, hauria donat les gràcies a la regidora de Cultura de Montcada i Reixac, i a l’ equip de persones que ha fet possible aquest exposició .Agraïment que jo també faig en nom de tots els aquí presents, gràcies Amèlia, i gràcies a l’ Alvaro del departament de cultura de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac.
L’ Andreu, l’ amic pintor, o el pintor amic a compartit i viscut amb alguns dels aquí presents: moments, instants, situacions, anècdotes, alegries i penes. El temps podrà diluir però mai esborrar la petjada que ens ha deixat entre nosaltres.
A través d’ aquests quadres podem gaudir de l’ Andreu, de la seva imaginació , de la seva creativitat, del seu art. Ell va beure de fonts de diversos artistes admirats. No tenia un estil definit, però a cadascun dels seus quadres li donava el seu toc peculiar i personal.
Defensava la seva llibertat creativa, preferia materialitzar les idees que provenien de la seva imaginació artística, fugia i es negava a pintar quadres per encàrrec.
Li va costar decidir-se a exposar la seva feina, era tímid en aquest aspecte, no ho creia necessari, tenia prou amb mostrar la pintura a els seus cercles més pròxims , i amb el fet de pintar. Però a partir de la primera exposició, va adonar-se que calia mostrar el seu treball. Desprès de Ripollet , va exposar a Mas Rampinyo, ara a Montcada Centre, qui sap si per trencar el cercle caldrà fer-ne una a Premià de Mar. A totes aquestes quatre poblacions ha estat vinculat amb més o menys intensitat a lo llarg de la seva vida.
Andreu fins a sempre, estiguis on estiguis que tinguis pinzells, colors i teles per pintar el que vulguis, el que imaginis, el que creguis, escolta i toca la musica que prefereixis ,però també que tinguis temps per cultivar la nostra amistat, la de tots els aquí avui presents.
Andreu per sempre.
