Un dissabte fotogràfic
Per a un que li agrada la fotografia, el fet d’ anar a fotografiar , significa un acció que aporta un plaer especial al interior d’ un. La fotografia com a llenguatge universal que no necessita paraules, és una art que compta amb molts seguidors i practicants.
Molts d’ aquests seguidors i practicants, son autodidactes , no han passat per cap escola de fotografia. Però un dels medis per aprendre i per conèixer millor el llenguatge de la fotografia, es poder visionar, contemplar, observar, els treballs de fotògrafs consagrats, i no tan consagrats.
Ahir dissabte vaig anar a tres mostres fotogràfiques molt interessants, vaig quedar mols “ enfotografiat “ ( paraula nova en el meu diccionari, per dir que vaig veure moltes fotografies en poc espai de temps).
Us recomano que quan podeu, feu una visita. Tres mostres completament diferents una de l’ altre, però d’ un alt nivell fotogràfic, i enriquidors en l’ aprenentatge del llenguatge fotogràfic.
Faré esment per el ordre de visita, la primera vista va ser al MACBA, l’ exposició : ARXIU UNIVERSAL , la condició del document i la utopia fotogràfica moderna. Del 23 d’ octubre al 6 de gener de 2009.
Des de els començaments fins a l’ època actual, tot un repàs a la fotografia i els seus conceptes, és evident que no estan tots els que haurien d’ estar, però deu ni do el que hi ha. No és la historia de la fotografia, però si que es un passeig per ella. Recomano anar amb suficient temps i amb molta tranquil·litat.
La segona visita va ser al Palau de la Virreina en plena Rambla , DE FACTO, una exposició de Joan Foncuberta.
“De la fotografia de la naturalesa a la naturalesa de la fotografia. Així es podria sintetitzar el recorregut artístic de Joan Fontcuberta, un creador heterodox i prolífic que des de principis dels anys setanta proposa una pràctica crítica de la fotografia.” Aquestes paraules estan en el full informatiu de la’ exposició. Aquesta estarà oberta fins el 8 de febrer de 2009.
Llegit en El Periódico: El mestre de l’ engany manipula les seves obres per animar el
públic a no creure tot el que veu.
He de confessar que la seva obra no deixa indiferent a ningú.
La tercera visita d’ aquest dissabte fotogràfic, va ser al Palau Robert, en els seus jardins hi ha uns contenidors, on s’ exposen les fotografies inèdites d’ en Agustí Centelles. Trobades per els seus fills dins d’ una caixa metàlica de galetes, Centelles és el fotògraf de la guerra civil espanyola per excel·lència, de fet se l’ anomena com el Robert Capa espanyol.
CENTELLES, L’ATZAR I LA MEMÓRIA , és el nom de l’ exposició. De fet en Centelles va fer tots els possibles per salvaguardar la seva obra, el gruix més important era a França dins d’ una maleta, que ens els anys 80 varen ser difoses per la premsa i en exposicions, així com en algun llibre. Gràcies a els seu esforç de conservar els negatius ara disposem d’ un document gràfic d’ una guerra civil de incalculable valor.
Bé el meu dissabte ha estat ben ocupat i ha estat una lliçó de mestres universals de la fotografia, que us recomano visiteu.
A casa nostre tinc pendent anar a visitar l ‘exposició fotogràfica d’ en Rafael Fernández al Kursaal de Can Sant Joan, oberta fins el 30 de novembre. També recorda que a Mas Rampinyo hi ha la seu de l’ Agrupació fotogràfica de Montcada i Reixac, que disposa d’ un ampli espai per exposicions i on s’ organitzen cursos de fotografia .
Entreu a www.afmontcada.com i comproveu el mon de la fotografia local.
Per a un que li agrada la fotografia, el fet d’ anar a fotografiar , significa un acció que aporta un plaer especial al interior d’ un. La fotografia com a llenguatge universal que no necessita paraules, és una art que compta amb molts seguidors i practicants.
Molts d’ aquests seguidors i practicants, son autodidactes , no han passat per cap escola de fotografia. Però un dels medis per aprendre i per conèixer millor el llenguatge de la fotografia, es poder visionar, contemplar, observar, els treballs de fotògrafs consagrats, i no tan consagrats.
Ahir dissabte vaig anar a tres mostres fotogràfiques molt interessants, vaig quedar mols “ enfotografiat “ ( paraula nova en el meu diccionari, per dir que vaig veure moltes fotografies en poc espai de temps).
Us recomano que quan podeu, feu una visita. Tres mostres completament diferents una de l’ altre, però d’ un alt nivell fotogràfic, i enriquidors en l’ aprenentatge del llenguatge fotogràfic.
Faré esment per el ordre de visita, la primera vista va ser al MACBA, l’ exposició : ARXIU UNIVERSAL , la condició del document i la utopia fotogràfica moderna. Del 23 d’ octubre al 6 de gener de 2009.
Des de els començaments fins a l’ època actual, tot un repàs a la fotografia i els seus conceptes, és evident que no estan tots els que haurien d’ estar, però deu ni do el que hi ha. No és la historia de la fotografia, però si que es un passeig per ella. Recomano anar amb suficient temps i amb molta tranquil·litat.
La segona visita va ser al Palau de la Virreina en plena Rambla , DE FACTO, una exposició de Joan Foncuberta.
“De la fotografia de la naturalesa a la naturalesa de la fotografia. Així es podria sintetitzar el recorregut artístic de Joan Fontcuberta, un creador heterodox i prolífic que des de principis dels anys setanta proposa una pràctica crítica de la fotografia.” Aquestes paraules estan en el full informatiu de la’ exposició. Aquesta estarà oberta fins el 8 de febrer de 2009.
Llegit en El Periódico: El mestre de l’ engany manipula les seves obres per animar el
públic a no creure tot el que veu.
He de confessar que la seva obra no deixa indiferent a ningú.
La tercera visita d’ aquest dissabte fotogràfic, va ser al Palau Robert, en els seus jardins hi ha uns contenidors, on s’ exposen les fotografies inèdites d’ en Agustí Centelles. Trobades per els seus fills dins d’ una caixa metàlica de galetes, Centelles és el fotògraf de la guerra civil espanyola per excel·lència, de fet se l’ anomena com el Robert Capa espanyol.
CENTELLES, L’ATZAR I LA MEMÓRIA , és el nom de l’ exposició. De fet en Centelles va fer tots els possibles per salvaguardar la seva obra, el gruix més important era a França dins d’ una maleta, que ens els anys 80 varen ser difoses per la premsa i en exposicions, així com en algun llibre. Gràcies a els seu esforç de conservar els negatius ara disposem d’ un document gràfic d’ una guerra civil de incalculable valor.
Bé el meu dissabte ha estat ben ocupat i ha estat una lliçó de mestres universals de la fotografia, que us recomano visiteu.
A casa nostre tinc pendent anar a visitar l ‘exposició fotogràfica d’ en Rafael Fernández al Kursaal de Can Sant Joan, oberta fins el 30 de novembre. També recorda que a Mas Rampinyo hi ha la seu de l’ Agrupació fotogràfica de Montcada i Reixac, que disposa d’ un ampli espai per exposicions i on s’ organitzen cursos de fotografia .
Entreu a www.afmontcada.com i comproveu el mon de la fotografia local.
