diumenge, de novembre 08, 2009


COP DE VISTA GRÀFIC I ESCRIT


Fa uns dies hi havia la estelada pintada a la paret, en poc temps altres l’ han convertit en altre bandera, trobem aquest cas en molts d’altres repartits per el municipi i per el veïnat. Sigui qui sigui l’ autor, he d’ expressar que estic en contra d’ utilitzar el spray, doncs no deixa  de ser una acció que malmet, que embruta. Tot i ser respectuós amb les ideologies, i amb els sentiments de les persones, considero que no cal embrutar( l’ acció d’ utilitzar spray, és una acció que perdura, que no deixa de ser una malifeta, hi ha altres medis més respectuosos.





Una imatge que costa molt fer, doncs sempre a tots els carrers hi ha cotxes aparcats, un carrer sense cotxes es una utopia, per aquest motiu penjo aquesta fotografia realitzada el dissabte dia 7 de novembre a les 9 hores. ( més tard es celebrava una festa infantil organitzada per la Unió, per aquest motiu el cotxes no estaven aparcats).


Amb motiu del seu 100 aniversari La Salle ha organitzat un seguit d’ exposicions, per tot el municipi, en aquesta ocasió la podem visitar a la Unió. Un repàs interessant a la historia del col•legi de Mas Rampinyo. No dubteu a visitar l’ exposició.


Una festa infantil, l’ exposició fotogràfica dels 100 anys de la Salle, la representació de l’ obra de teatre “ Besos”, a càrrec del grup del curset de teatre de Montcada i Reixac, del sopar per els socis, i de l’ excursió sorpresa, han estat els actes organitzats per la Unió de Mas Rampinyo, amb motiu de la festa del soci. En la fotografia una escena de l’ obra Besos, amb la presència de uns 100 espectadors.

Les obres d’ acabament de la c-17 van força lentes, de mentre però podem observar imatges curioses, com aquest rètol subjectat, d’ una manera molt ferma, resulta curiós..., per aquest motiu he decidit publicar-la en aquest comentari.



Segons ha publicat la Veu, tant l’ escrita com la web, hi ha veïns que tenen molèsties amb motiu dels sorolls que ocasionen els vehicles que circulen per el pas soterrat. Esperem que es pugui solucionar el problema, la possible contaminació acústica, no deixa de ser un greu problema per la gent, hi ha solucions al problema, medis eficaços realitzats en altres indrets amb els mateixos problemes.




La situació de moltes empreses és molt polenta, hi ha tancaments, hi ha més treballadors que passen a formar part de la llista de l’ atur. Quan a Europa sembla que ja veuen els brots verds, aquí som sense brots. Aquesta imatge de la porta principal de Aismalibar plena d’ enganxines, és un recordatori de que hi ha treballadors que aniran al carrer, alguns d’ ells veïns, i amics de nosaltres.

No hi ha una política d’aval ni finançament per les petites i mitjanes empreses, ni per els autònoms , en canvi si per les grans benfactores i altruistes entitats financeres.

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...