ACCIONS POC CIVIQUES

Sovint carreguem les culpes cap els demés, ens queixem de la falta de neteja i ho fem dient que és culpa dels polítics i dels treballadors dels serveis de neteja, però el cert és que una part de la població, no és prou cívica, i es passa les normes mínimes de convivència per el “forro”, és la gent que embruta, que llença les deixalles on li rota, tan li fa el medi ambient, i les possibles conseqüències que comporta la se va acció.

Ja poden netejar les administracions publiques, que la gent embrutarà, és lamentable comprovar com hi ha alguns veïns que no saben ni volen respectar les normes.

Les fotografies estan realitzades a Mas Rampinyo, al mes de desembre de 2009.Espero que aquestes accions poc cíviques, passin a una millor vida.

Una carta, una petició

En l’ edició núm. 354 de la Veu de Montcada i Reixac, va estar publicada una carta meva, la qual penjo en el meu blog. Si sou seguidors d’ aquest blog, ja haureu llegit amb altres paraules algun comentari sobre el tema.

Una petició de informació.

La diversitat associativa a Montcada i Reixac és diversa i plural, entitats, associacions, col•lectius, grups, clubs, un ampli ventall en els camps de la cultura, esport, esbarjo, festes, tradicions, acció social, acció política, etc.

La societat civil, porta treballant molt de temps, sense ànim de lucre , i això en els temps actuals, on el materialisme impera, te molt de valor. El l’ associacionisme el capital humà, és vital, però cal afegir-hi el suport econòmic. Un dels principals referents en l’ apartat econòmic és l’ Ajuntament, aquest amb subvencions, amb convenis, amb ajuts puntuals, amb la cessió de locals, i la prestació d’ alguns serveis municipals, etc., es la principal font d’ on sorgeix el finançament.

El dia a dia del associacionisme és complex, a més de buscar la implicació de la gent, perquè participi, i col•labori, per treballar per un projecte comú, i desenvolupar les seves tasques, els dirigents han de trobar formules màgiques perquè els números quadrin.

Hi ha aspectes i detalls que un l’ agradaria conèixer sobre l’ associacionisme : hi ha un cens de les associacions al municipi, com saber quina activitat desenvolupen, quina participació tenen, hi ha un estudi del associacionisme local, podem saber les subvencions, convenis, ajuts directes i indirectes que reben de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac, totes les associacions.

Quins barems es tenen en compta, per part de l’administració vers les diverses entitats, el responsable de la Hisenda municipal podria facilitar les dades, la transparència que ell defensa, sens dubte es veuria refermada, o tots els responsables dels departaments municipals que estan vinculats amb el mon associatiu local, podrien facilitar tots els detalls i aspectes. Es cert que des de l’ administració publica local es realitza un esforç, es cert que la crisi afecta, es cert que s’ ha millorat, però és suficient?, en tenen prou les associacions?.

UN BON ACCÉS, A L'ESTACIÓ

antic camí ( per dir algo)d' acceés

L’ accés a l’ estació de tren des de la nova zona de habitatges de Mas Duran a Mas Rampinyo, ha estat millorat amb les escales i la rampa que s’ ha construït, fent més fàcil la mobilitat de la gent, així com per anar d’ aquesta zona a la part de Mas Rampinyo del centre.

PAS ZEBRA, APTE PER APRIMAR-SE

Com de curiós es aquest pas zebra, és d’ aquests que et fa aprimar si vols passar tal com ha de ser, lo significatiu es que la paret d’ obra de color blau estava abans de pintar el terra. És provisional?. és una mala interpretació dels plànols o ordre de treball, és un nou sistema de passos zebra?, realment no hi ha solució?.

Fotografies realitzades avui diumenge, a les 12 del mati, al carrer Anselm Clavè cantonada amb el de Santa Fé, a Mas Rampinyo.

PER LLOGAR-HI CADIRES

A Montcada i Reixac, disposem de gairebé dues mil butaques o cadires per poder contemplar qualsevol tipus de teatre, concerts, recitals de poesia, etc. Més endavant haurem de sumar-hi les butaques del teatre auditori de Montcada Aqua ,que com tots sabeu encara no està acabat, quan entri en funcionament haurem de sumar-hi unes 600 butaques més.

La Salle a Mas Rampinyo, el Kursaal a Can Sant Joan, el Casino a Terranostra, la sala de la Unió a Mas Rampinyo, ABI a Montcada, l’ Auditori municipal a Montcada, i l’ Auditori de Montcada Aqua a Mas Rampinyo, son sales que oferten més de 2600 localitats.

Realment disposem de infrastructures culturals, però hi ha disponibilitat econòmica per tal de poder-hi programar d’ una d forma continuada?. El eix  Kursaal,Auditori del Centre i Montcada Aqua, permetrà que hagi també programació publica en les altres sales ?( en el cas de la Unió, s’ han programat molts pocs actes a càrrec de la Regidoria de Cultura del municipi.

Val més que sobrin que faltin, segur que si, però realment s’ ha actuat de una manera coherent a l hora de dissenyar alguns equipaments?, hi ha prou vida cultural, hi ha prou activitat productiva en els àmbits del espectacle, teatre, etc.. Se ha racionalitzat bé el tema de les infrastructures, s’ ah comptat amb les associacions, grups, entitats i col•lectius respectius. És el resultat del pla estratègic?, realment és un tema per a debat.

La realitat és que disposem de espais per programar, s’ haurà de organitzar, intentar arribar a tots els àmbits, per tots el gustos, està molt bé invertir en infrastructures, però també cal fer-ho en donar vida, més vida cultural al municipi, cosa que en temps de crisi sembla bastant difícil. L’ excés de cadires farà ser més enginyosos a els responsables del departament de cultura, els encarregats de facilitar l’ accés al mon de la cultura a tots el veïns.

Mentrestant no s’inaugura el Teatre - Auditori de Montcada a Aqua, a Mas Rampinyo, podrem gaudir del treball dels diversos grups de teatre locals, que poc a poc van aportant una més gran oferta teatral, per sort disposem d’ espais prou dignes, cal esperar que altres activitats artístiques també vagin sumant i que els grups o artistes locals puguin mostrar els seu treball , com son la música, la cançó, el ballet, la poesia, el circ, etc..

PAISATGE DE MAS RAMPINYO

Us recomano que quan podeu sortiu a passejar per els voltants de nucli urbà del veïnat, podreu comprovar que encara hi ha indrets prou interessants, personalment alguns d¡ aquests paisatges em omplen, em fan aflorar instants i moments passats, records i sentiments, una barreja que de tant en tant m’ agrada gaudir.

En el comentari del 1 de gener, les fotografies ens demostren com hem tingut un excessiu creixement urbanístic, gairebé les diverses localitats s’ ajunten, deixant sense zones rurals, de ben segur l’ actual crisi farà que les coses siguin diferents a partir d’ ella, segur que aprendrem de la lliçó, esperem que el paisatge no es malmeti molt més.

Entre Can Rocamora i la bovila antiga , gairabé a l' alçada del desaperegut pas a nivell de cal Sans,hi trobem aquest espai fotografiat al 1 de gener,  a Mas Rampinyo.

BON ANY , MAS RAMPINYO

Avui primer dia del any 2010, he matinat per anar a Reixac, feia temps que no pujava , trobant-me amb la sorpresa del bon estat del ferm de camí d’ accés tant des de la carretera de la Vallensana, com des de les pistes del tennis. Des de el camí i des de Reixac he realitzat aquestes fotografies que he penjat en aquest comentari, ha fet un mati ideal per fotografiar paisatge, per la netedat del cel , sense contaminació, degut al fort vent que ha bufat.

He triat aquestes imatges, i Reixac per realitzar el primer comentari del 2010, per reafirmar la voluntat de ser un blog dedicat a Mas Rampinyo, i ho faig des d’ on varen néixer els avantpassats que varen baixar al Pla, per tal de estar a prop dels conreus, i que al pas del temps varen formar Mas Rampinyo.

Les vistes ens mostren el fort creixement que ha tingut el veïnat, en algunes d’ elles podem contemplar com poc a poc queda menys espai verd i rural, i com ens ajuntem les diverses poblacions del Vallés.