LA PASAREL.LA DE LA C-17

Estem acostumats a comprovar que quan hi ha obres publiques o privades, es fàcil que al voltant d’ elles, a l’ altre banda de les tanques hi hagi gent, la gran majoria jubilats que fan una supervisió de les obres en qüestió, com passa al futbol, que la gran majoria d’ afeccionats son entrenadors en potencia, a les obres les persones jubilades son la gran majoria arquitectes on enginyers de obres.

A partir de la 1 d’ aquesta matinada les gran grues i els operaris amb la supervisió dels tècnics, han començat a col•locar la nova passarel•la sobre la c-17, amb la presència de uns quants veïns, i de gent que estava fotografiant el moment.

Per l’ entrada en funcionament de la nova passarel•la encara queda bastant de temps, marcar el calendari per ami es difícil, però segons lo publicat la accessibilitat i la mobilitat serà complerta, doncs se instal•laran dos ascensors, fet que ajudarà a la gent a transitar d’ un costat a l’ altre de la c-17.

La idoneïtat del disseny, la seva funcionalitat, la seva utilitat , el seu cost de manteniment, el cost de la seva realització, segur que han estat prou estudiats i meditats per els gestors de les obres en qüestió. Per part meva esperar que la nova passarel•la entri en funcionament lo més aviat possible.

FULLES,TANT SOLS FULLES

Llacuna de mas Duran a Mas Rampinyo, gener 2010.l' aigua i les fulles.

Mireu digueu-me no se què, però des de petit les fulles dels plataners m’ han cridat l’ atenció, al carrer on vaig néixer hi ha plataners i a la tardor les fulles cauen, més de un cop havia escombrat les fulles de la vorera ( abans no teníem aquest servei de neteja que disposem actualment).

El color marró de les fulles al terra trencava el color gris de els voreres, quan fa vent les fulles es desplacen d’ un costat a un altre, que fa gairebé impossible mantenir les voreres netes. D’ altre banda embussen les canals, malgrat aquest inconvenients a mi sempre m’agradava trepitjar-les, actualment no ho faig lo de trepitjar ,però si que en més d’ una ocasió he realitzat fotografies on les fulles del plataner son el tema fotografiat.

“Cada loco con su tema “, com diu aquell cantant i poeta. Una mostra del bonic que resulten les fulles les trobem o al menys les trobo en les fotografies realitzades en la Llacuna a Mas Rampinyo.

Carretera de Ripollet, el meu carrer

OBRES I RETARD

Un veí al mati del dissabte inspeccionat les obres, qui sap si ell sap quan podrem utilitzar aquest vial.

El temps és diferent segons i des de la perspectiva que es compti, per els que creiem que és molt de temps, a els que creuen que s’ ha esta fent segons el calendari previst, això generalment passa amb les obres públiques, tenim un dels casos en el pas subterrani de la via de tren a Puigcerdà, a l’ alçada de les dues torres d’ habitatges , a la zona de la Rasa, a Mas Rampinyo.

Som a gener del 2010 i encara s’ està treballant, sobre el calendari previst?, amb un considerable retard?, és clar que val més tard que mai, però s’ hauria de tenir cura en la dates previstes.

fotografies realitzades avui dissabte, a Mas Rampinyo

Un programa,cartell,anunci molt especial

Aquest cartell, m’ ha estat facilitat per un ja habitual col•laborador en aquest tipus de material , com és en Ricard Ramos, com ja he f dit més d’ una ocasió és un amant de la historia de Montcada i Reixac, que compta amb un blog que no em cansaré de recomanar: www.montcadapost.blogspot.com.( com tampoc deixaré d’ agrair la seva col•laboració).

Aquest anunci- cartell, és molt curiós, malgrat no existir el Bar Menut, és manté en el record de la gent de certa edat, personalment vaig passar-hi algunes hores jugant i compartint l’ amistat amb persones properes a mi.

El meu blog no disposa de comptador de visites, però arrel de comentaris i algunes col•laboracions que rep, se que hi ha alguns seguidors, no em cansaré també de demanar-vos propostes, opinions, documents, fotografies, escrits, ja sabeu amb la filosofia de no faltar, ni entrar en temes personals.

OPINIÓ

L´ABANS DE MONTCADA I REIXAC, I EL FUTUR INMEDIAT.

L´Abans de Montcada i Reixac, és un projecte editorial de Efadós, que compta amb el suport de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac. Un projecte comercial, i a l’ hora cultural, que a través dels fascicles aporta un interessant treball sobre la historia i vida del municipi, el resultat serà un llibre gràfic que va des de finals del segle XIX a l’ any 1975.

La col•laboració de la gent ha estat primordial, per poder realitzar aquest projecte, han cedit fotografies que tenien en el seus àlbums, en calaixos, en les seves col•leccions, etc., gràcies a la seva aportació, la gent que compra els fascicles ( més de 1100 famílies ho fan) disposarà de un llibre gràfic complert , el llibre compta amb textos escrits per en Jaume Alcàzar, historiador i autor del llibre en qüestió.

En Jaume capitaneja l’ equip de col•laboradors, entre els quals tinc la sort de ser-hi, tinc la sort de poder compartir unes estones, amb gent que saben un pou sobre Montcada i Reixac, de veritat que ha estat una experiència enriquidora.

Montcada i Reixac necessitava un llibre com aquest, cal recordar però que la Fundació Cultural, ja va editar uns interessants “ Montcada Quart de Segle “ un repàs al segle XX, poc a poc la bibliografia dedicada a Montcada i Reixac va augmentant, considero que el pas donat amb l’ Abans és decisiu, però no confondre en definitiu.

Arrel de la publicació d’ aquest llibre de l’ Abans, apareixeran noves fotografies , nous documents que seria una llàstima que es perdessin i no es conservessin, però sobretot no es difonguessin.

Del material publicat i del recollit i no publicat l’ Ajuntament rebrà un arxiu còpia, per part de l’ editorial Efadós, estaria bé que l’ Ajuntament fes cas a les peticions d’ en Jaume Alcàzar que va fer a l’ auditori el dia de la presentació davant les autoritats.

Cal un arxiu- fototeca municipal, públic per tal de poder crear i fundar un espai on es recuperin, conservin, cataloguin, difonguin, etc. tant fotografies, com documents, material de cinema, vídeo, material sonor, etc.. Aquest espai ha de garantir la recopilació de totes les col•leccions, de tot el material que hi ha dispersat per el municipi, i qui sap si fora d’ ell.

Som en temps de crisi econòmica, és evident que hi ha altres prioritats, però estaria bé, que disposéssim d’ aquest espai públic, on les entitats i col•leccionistes, o gent que disposi de material poguí estar present en l’ equip de gestió .No és hora de fixar dates, però si objectius.

Si no es fa possible la creació del arxiu, continuarem tenint material dispersat, quan tinguem que realitzar altres treballs editorials, o de recerca s’ haurà de començar gairebé de zero. Quan d’ aquest material es perdrà ?.

Per sort a Montcada i Reixac hi ha entitats, col•lectius i persones interessades en el coneixement de la història i que treballen per la seva divulgació, seria oportú conèixer el seu parer sobre la qüestió. l’ arxiu hauria de ser una realitat en un present o futur immediat.

COLORS MANIPULATS 

He manipulat els colors amb un simple programa del ordenador, no son els colors buscats ni trobats a l’ hora de fotografiar, he volgut penjar aquestes visions acolorides, que rés tenen a veure amb la realitat fotografiada. Tortes aquestes imatges han estat realitzades a Mas Rampinyo , a paret, al terra, una manera de retocar la visió real, per crear-ne una de diferent.

UNA COL.LECCIÓ PER CONTEMPLAR

L' actual Avinguda Catalunya al desembre de 1962, fotografia realitzada per en Vicens Vilana.

Us recomano que visiteu tota la col.lecció a la web:

http://picasaweb.google.com/vivibo6/19621225LaGranNevadaDeLaNitDeNadalAMontcadaIReixac#5311649027466557746

Realment es un passeig per la nevada que va fer història, a través de les fotografies del Vicens, podem comprovar la gran cantitat de neu, amb el corresponent trasvals que va ocasionar a la població. Seria convenient que algun dia és realitzés una exposició, mentrestant les podrem contemplar a la web.