diumenge, de novembre 29, 2009


APUNTS GRAFICS


La tardor ofereix una imatge com aquesta.

Paciència que tot arribarà, les obres van a un ritme lent, però de ben segur que algun dia s’ inauguraran, o al menys es permetrà el transitar per aquest pas subterrani. No passa rés, tranquil•litat, ja véreu com aviat s’ acabarà.

Les obres per adequar l’ accés des de la nova zona de habitatges de Mas Duran, a l’ estació de tren mal anomenada Montcada – Ripollet, permeten tenir una nova perspectiva i visió de l’ estació.

Fotografies realitzades ahir dissabte al matí, a Mas Rampinyo.

dimarts, de novembre 24, 2009

CIUTAT,QUINA CIUTAT ?


La verda, la esportiva, la cultural, la associativa, la neta, la comercial, la industrial, la innovadora, la engrescadora, la turística, la amable, la històrica, la respectuosa, la cívica, la solidària , la cívica, la comunicativa, la participativa, la oberta, al cent per cent, és la que jo voldria viure.
BON DIA, MAS RAMPINYO



Avui a tres quarts de vuit podiem contemplar aquest cel. Un bon dia tinguem.

diumenge, de novembre 22, 2009

LA CULTURA, ON ÉS?


        aquesta imatge ha estat escanejada de la Veu  núm. 350. 1a quinzena de novembre de 2009.

Fa molt de temps que aquest tipus d’ anunci es publica a la Veu, em sembla molt bé que l’ Ajuntament faci aquest tipus de campanya, però em sembla molt negatiu que és deixi la Montcada i Reixac CULTURAL. Un oblit, un error, un tic de que encara la Cultura és la menor, la regidoria Maria?. Que serà , serà?.

diumenge, de novembre 15, 2009


DE FUTBOL NO VIVIM

Som un veïnat atípic, actualment no disposem de un camp de futbol, i això és preocupant( o no), ja dèiem en la dictadura que el futbol era el opi del poble, la tàctica que tenien per desviar l’atenció de la gent, ara les coses no han canviat gaire, doncs som en una societat que si el Barça o el Madrid perden o guanyen fa que hagi una gran majoria de gent que veu alterat el seu estat d’ ànim, i els problemes reals , els quotidians ni en parlem.

En el darrers temps han aflorat possibles casos de corrupció, de malversació, de prevericació, casos que han creat un estat de desànim, i un cert desencís vers la classe política. Gürtel, cas Palma, cas Palau de la Música, cas Pretòria, son alguns d’ aquest casos, el ventilador  està engegat, i segur que sortirà més merda, mentrestant la classe política diu que no cal posar o ficar a tots en el mateix sac, alguns demanen confiança, altres transparència, i alguns justícia. I el poble que diu, que en pensa?.

Personalment demano que no es pari el ventilador, però també que es tingui cura en certs comentaris i que diguem prou als judicis paral•lels. No tots son iguals, que hi ha moltes excepcions de gent honrada que treballa per els demés, per servir a els demés i no pas servir-se.
Quan les vaques estan grasses, aquest tipus de accions punibles, no surten a la llum, en canvi quan les vaques estan falques surten sovint casos d’accions i malifetes que perjudiquen a la gent en general, al pais,etc..

Que s’ aclarí tot ben aviat, ( al menys més aviat que la sentencia del Tribunal Constitucional, sobre l’ Estatut), que si ha culpables que la justícia dictamini sentencia, i si surten sense càrrecs, que tots els que han faltat, i han insultat, demanin perdó públicament, i en certa manera facin el possibles per rescatar i recuperar l' honorabilitat de la gent  innocent.

Però com ara s’ apropa el partit del segle, el gran esdeveniment esportiu del any, el duel entre dos concepcions esportives i empresarials, potser que no parlem tan de corrupció, de malversació ni prevericació.
Mentrestant els governants podran dormir tranquils, que la gent ja destinarem les nostres tertúlies, els nostres minuts de descans per parlar d’ aquell penalty , d’ aquell gol, d’ aquella falta, aparcant els problemes reals, els econòmics, els socials, els culturals, els del medi ambient, els del dia a dia , que carai és que som molt diferents, i que del futbol no vivim, però si patim (alguns guadeixen del espectacle i del bon joc).
Pd: la fotografia és el camp de futbol de Mas Rampinyo, que ja fa uns quants anys no esta en us, és de propietat privada, també podem observar la zona abans del creixement urbanístic.

IMATGES PER RECORDAR  I NO OBLIDAR


Pas a nivell a Mas Rampinyo, temps era temps, actualement el paisatge molt ha canviat
 
Vista abans de la nova zona de habitatges.


El pont dels Hermanos no hi és, darrera la autopista encara no hi ha la zona del pla d' en Coll edificada, es una fotografia dels anys 90, a Mas Rampinyo

Diuen que estimen el poble, que per ells les persones son lo primer, que el territori i el patrimoni s' ha de conservar, no sé Les Indianes on son?, actualement hi ha la zona de vivendes del Pla d' en Coll. Fa anys que poc a poc el paisatge és malmet, i no hi ha voluntat de conservar-lo.

diumenge, de novembre 08, 2009


COP DE VISTA GRÀFIC I ESCRIT


Fa uns dies hi havia la estelada pintada a la paret, en poc temps altres l’ han convertit en altre bandera, trobem aquest cas en molts d’altres repartits per el municipi i per el veïnat. Sigui qui sigui l’ autor, he d’ expressar que estic en contra d’ utilitzar el spray, doncs no deixa  de ser una acció que malmet, que embruta. Tot i ser respectuós amb les ideologies, i amb els sentiments de les persones, considero que no cal embrutar( l’ acció d’ utilitzar spray, és una acció que perdura, que no deixa de ser una malifeta, hi ha altres medis més respectuosos.





Una imatge que costa molt fer, doncs sempre a tots els carrers hi ha cotxes aparcats, un carrer sense cotxes es una utopia, per aquest motiu penjo aquesta fotografia realitzada el dissabte dia 7 de novembre a les 9 hores. ( més tard es celebrava una festa infantil organitzada per la Unió, per aquest motiu el cotxes no estaven aparcats).


Amb motiu del seu 100 aniversari La Salle ha organitzat un seguit d’ exposicions, per tot el municipi, en aquesta ocasió la podem visitar a la Unió. Un repàs interessant a la historia del col•legi de Mas Rampinyo. No dubteu a visitar l’ exposició.


Una festa infantil, l’ exposició fotogràfica dels 100 anys de la Salle, la representació de l’ obra de teatre “ Besos”, a càrrec del grup del curset de teatre de Montcada i Reixac, del sopar per els socis, i de l’ excursió sorpresa, han estat els actes organitzats per la Unió de Mas Rampinyo, amb motiu de la festa del soci. En la fotografia una escena de l’ obra Besos, amb la presència de uns 100 espectadors.

Les obres d’ acabament de la c-17 van força lentes, de mentre però podem observar imatges curioses, com aquest rètol subjectat, d’ una manera molt ferma, resulta curiós..., per aquest motiu he decidit publicar-la en aquest comentari.



Segons ha publicat la Veu, tant l’ escrita com la web, hi ha veïns que tenen molèsties amb motiu dels sorolls que ocasionen els vehicles que circulen per el pas soterrat. Esperem que es pugui solucionar el problema, la possible contaminació acústica, no deixa de ser un greu problema per la gent, hi ha solucions al problema, medis eficaços realitzats en altres indrets amb els mateixos problemes.




La situació de moltes empreses és molt polenta, hi ha tancaments, hi ha més treballadors que passen a formar part de la llista de l’ atur. Quan a Europa sembla que ja veuen els brots verds, aquí som sense brots. Aquesta imatge de la porta principal de Aismalibar plena d’ enganxines, és un recordatori de que hi ha treballadors que aniran al carrer, alguns d’ ells veïns, i amics de nosaltres.

No hi ha una política d’aval ni finançament per les petites i mitjanes empreses, ni per els autònoms , en canvi si per les grans benfactores i altruistes entitats financeres.

dijous, de novembre 05, 2009

FOTOGRAFIES AMB PEU


és perillós, que aquest armari estigui sense porta?, situat al carrer Sant Tomàs.


dualitat idiomàtica, o dualitat per deixadesa ?
Tronc tallat a mig metre, una vorera molt deixada... carrer de la Mercè.

Hi ha aspectes, que no son importants potser per la majoria de la gent, però es qüestió de detalls, del dia a dia, de la micro poltítica, la de les persones, la de la gent... queda molt per fer.

UNA LLACUNA PECULIAR



Els terrals, comptaven amb una llacuna que era molt peculiar, a la primera fotografia podem contemplar la seva bellesa, en la segona podem observar el pescador totalment aliè al pas del xais.

Aquestes fotografies han estat realitzades en els anys 90, zona actual de mas Duran, a Mas Rampinyo.

diumenge, de novembre 01, 2009


Fotografies en blanc i negre


Can Castells, nevada anys 70, al fons podem comprovar el logo d' Aismalibar.

Fotografies anys 80, realitzades per en Fidel Casajuana, la força del blanc i negre és evident.

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...