divendres, d’abril 30, 2010

INTERESSANT RETALL DE PREMSA , any 1931

A diari la RAMBLA al 1931 hi ha aquest escrit curiós, aquest retall ha estat facilitat per en Ricard Ramos.

JA SABEU PODEU CONFECCIONAR AQUEST BLOC, COL.LABOREU

dijous, d’abril 29, 2010

ESTEM DE FESTA A MAS RAMPINYO, LA MAJOR 2010


TEATRE, CONCERT JOVE, CERCAVILA, XI MOSTRA I DEGUSTACIÓ DE CUINA, CONCERT DE FESTA MAJOR, DISCOTECA MOBIL PER A JOVES, BALL DE FESTA MAJOR, XXIV CAMINADA POPULAR, BOTIFARRADA POPULAR, X TROBADA DE PUNTAIRES, VII TROBADA DE PLAQUES DE CAVA, BALLADA DE SARDANES, III FESTIVAL DE PLAY-BACKS, BALLADA DE GITANES…. En aquest segon cap de setmana de la Festa Major, t’ oferim totes aquestes activitats, no tens excusa participa, ESTEM DE FESTA.


FIRA A LA PLAÇA FRANCESC MACIÀ, EN EL LLOC DE SEMPRE

 
Tota la programació de la Festa a www.la-unio.cat ( web de l’entitat organitzadora)

dimarts, d’abril 27, 2010

RECULL GRÀFIC FESTA MAJOR 2010

FOTOS DE LA GIMCANA
UNS BALCONS QUE FAN PATXOCA
EXPOSICIONS
ANNA, CRISTINA,NÚRIA,artistes de "mirades juvenils"
JÚLIA JOAQUIM

MONTSERRAT SUÑÉ, ARTISTA DEL PATCH-WORD
SOPAR DE FESTA MAJOR
"teatro puro teatro" qui sap?
FESTA INFANTIL A LA PLAÇA JOAN FUSTER
ACTUACIÓ DE GRUPS DE LA UNIÓ

Un dia assolellat, i un sant assenyalat , ha facilitat un començament de Festa Major com cal, el primer acte ha estat la Gimcana ( 40 participants), que a través del joc de l’ oca han jugat en diverses proves per diferents indrets del veïnat.
Però a les 19 hores del dia 24( bé amb el retard de sempre), davant unes 100 persones en Joan Josep Masegosa va llegir el Pregó, com a professor que es, va impartir una magistral classe, de com redactar i escriure ( espero poder publicar-lo aviat). Abans de precedir a el reconeixement de la gent que a realitzat les exposicions, un membre la junta de la Unió, va realitzat un improvisat discurs per tal de que coneguéssim les avantatges que suposava comprar el tiquet de col•laborador de la festa major de 2010, com no podia ser un altre, en Joan Sisó va realitzar la seva exposició sobre el dos.
A continuació es va realitzar la inauguració de les exposicions, amb el corresponent tastet de cava i pastes. El sopar a peu dret (120 persones) va precedir a la representació del Teatre, a càrrec del grup de Titelles de Terra Nostra, Teatre en majúscules, una original posada en escena, peculiar i divertida. Una actuació excel•lent dels actors, i un “ chepeau “ per el conductor del espectacle. L’ espectacle va agradar els presents en la Sala ( 200 persones).
El diumenge començava amb la missa per els socis difunts, també cal recordar que La Unió ha estat una de les seus per dipositar el vot de la consultat del dia 25 ( 346 vots en la urna situada a la Unió). Al mig dia amb el retard de mes de una hora ha començat l’ acte dedicat a la quitxalla ( gran quantitat de nens i nenes, junt a pares, unes 120 persones). El retard ha esta motivat per un fallo de previsió del servei tècnic pertinent.
A la 17 hores ha començat l’ actuació dels grups de l’entitat, la Sala plena (unes 350 persones), a continuació el concert de Cobla ( unes 100 persones) un concert que ha deixat satisfets a els assistents. Per finalitzar hem jugat al Quinto ( unes 40 persones), amb un equip ultramodern i un lloro “ estupendo “, i amb el premi de un pernil, el dia de sant Marc ja a fanatitzat, per cert el 24 va ser sant fidel per si algú no ho sabia.
No he fotografiat tots el actes, ni a tots el participants, si veieu que falta quelcom feu-me arribar fotografies, i les penjaré en el bloc. Fes participatiu aquest bloc, fes-me arribar fotografies, si vols.

dilluns, d’abril 26, 2010

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2010


Masrampinyenques i masrampinyencs, molt bona tarda.

Ara fa uns dies, quan se’m va demanar de fer el pregó de la Festa Major de 2010, no vaig dubtar-ho en cap moment, i en respondre vaig dir el que ara repeteixo: tant la Institució La Salle com jo mateix, ens sentim honrats de poder dirigir-vos aquestes paraules, tot i saber que és una gran responsabilitat.



Ho és de responsabilitat, perquè m’heu demanat de participar en aquesta festa de renom, d’aquelles que s’escriuen amb majúscula. Primer de tot, perquè és la Festa Major de Mas Rampinyo un esdeveniment cultural i lúdic que no exagero si dic que el teniu tan interioritzat que ha esdevingut bé immaterial de tots i cadascú de vosaltres. Però també perquè us dirigeixo aquestes paraules com a pregó d’una de les festes majors més antigues i participatives del Vallès que atreia gent de tota la comarca i això, ara que el veïnat s’engrandeix, és bo no oblidar-ho i tenir-ho com a referent. Els més grans ja ho sabeu, però potser els més joves no ho heu sentit mai: no sé si encara s’utilitza o no, però és cert que fins no fas pas gaire la gent deia el següent, per referir-se a una festa major que gaudia de qualitat: “sembla la festa major de Mas Rampinyo”. El que us deia fa un moment: bé immaterial, genètica masrampinyenca...
I en aquest ADN també hi trobem el Col•legi La Salle, que si bé pren el nom de Montcada també és cert que forma part físicament i històrica de Mas Rampinyo: només una ullada a l’arxiu de les llistes que van sobreviure a la riuada de 1962 permeten reconèixer tot de cognoms identificables amb aquest veïnat. La Salle Montcada ha estat doncs, durant molt de temps, un pol educatiu i de formació a Mas Rampinyo. És precisament aquesta idiosincràsia la que ens ha permès crear l’eslògan que encapçala la celebració dels actes del nostre centenari: 100 anys fent poble! Perquè és a partir de la gent, del poble, que les entitats tenen vida i desenvolupen la seva activitat i és d’aquesta suma de factors que poble i entitat formen un tot. Què us haig de dir que no sapigueu si el proper any La Unió farà 90 anys d’història!
Som en una època de canvis però, tampoc no són tot flors i violes! Com va deixar escrit en un vers Miquel Martí i Pol “som on som; més val saber-ho i dir-ho”. Anys enrere, la mainada feia anar la rutlla pel carrer o hi jugava a cavall fort, a la xarranca, a bales, a saltar la corda, feia partides de bòlit o cuinetes, improvisava una pilota amb retalls de roba,... Ara no els apartis de la consola. Fins fa gairebé una dècada, la demanda en la Festa Major passava per l’envelat o era tradicional l’elecció de la pubilla. Això també ha canviat.
Cal ser conscients que la societat d’avui no és la mateixa d’ahir. S’ha perdut en part molt d’allò que donava contingut i sentit a la paraula veïnat. L’altre dia, amb això del canvi del senyal analògic per la TDT una família es queixava al Telenotícies de TV3 que l’operari encara no els havia adaptat l’antena i, reprodueixo textualment, “sense televisió no sabem viure”.
Tot i amb això, a Mas Rampinyo encara es manté el caliu encès, una pròpia identitat i no es permet i no permeteu que es dilueixi en un magma d’apatia i “tantsemenfotisme”; és així com, any rere any, es manté vigent un cos d’actes a la Festa Major: les ballades de sardanes, la missa pels socis difunts, els balls, els concerts de tarda o nit, la cercavila,... I és també aquesta empenta la que us ha portat en els darrers anys a innovar, aportant a la Festa nous actes i acostant-hi nova gent. No defalliu, no us jubileu mai de ser masrampinyecs, és un signe d’identitat, ja que un no escull ni els pares ni el lloc on néixer, però que bo que n’és ser de Mas Rampinyo.



I deixeu-me que us digui dues paraules que comencen amb “v”: Mas Rampinyo no es veu sinó que es viu.


Aquest és el camí: el treball constant i tenir els referents sempre al cap i al cor. Perquè si bé la societat d’avui no és la mateixa que la d’ahir, cal saber que tampoc serà igual a la de demà. I a l’escola (i ara parlo en general), amb el paper que hi juguem els mestres (però també les famílies), hem d’ajudar a definir aquest futur. I les entitats i associacions heu de continuar creant teixit veïnal, on tothom s’hi senti a gust i identificat. I tots plegats, si ens toca picar pedra, en picarem, tant si neva com si plou (bé, com si plou no, després de l’hivern que hem viscut ja és hora que la pluja deixi de recordar-se’n de la nostra Festa Major).
No sé si us heu adonat o no però pronunciar un pregó és el més semblant a un primer dia de classe: al principi, tots els alumnes (en aquest cas vosaltres) atents i expectants, i a la segona hora alguns ja et volen prendre el número fins i tot de les sabates. Això, que en una aula no s’ha de permetre, aquí és d’obligat compliment. Així que deixo aquí aquest pregó i apa!, que comenci la gresca i la disbauxa! Masrampinyenques i masrampinyencs: gaudiu de la Festa Major! Feu-la vostra i sentiu-la com a tal! Que sigui per molts anys!

Joan Josep Masegosa
Director de la Salle Montcada



diumenge, d’abril 25, 2010

LA FOTO DE LA FESTA MAJOR

sense paraules..... chapeau senyor Josep Antoni.

dissabte, d’abril 24, 2010

ESTEM DE FESTA
Estem de Festa, més de vint activitats formen part del programa d’ enguany. Dos caps de setmana atapeïts d’ actes, de tot tipus de tota mena. És una festa oberta a tothom, per a totes les edats, per gairebé tots els gustos.
Avui comencem amb una GIMCAMA, i acabem amb l’ actuació del grup ELS TITELLES de Terra Nostra amb “ EL TEATRO CUBANO”, però com toca a tota Festa com cal, tindrem el pregó a càrrec d’en Joan Josep Masegosa, director de la Salle Montcada, escola de Mas Rampinyo que està en ple 100 aniversari. I com no pot faltar a la cita de cada any, s’ inauguren les exposicions, quatre sales on hi ha haurà material exposat: fotografia, manualitats, pintura, patchwork, etc.
Estem de Festa, la festa de tots, l’ oberta, la diversa, la primera, la gran, la major la de Mas Rampinyo 2010.

La bandera groga de la fotografia la podeu demanar-la a la secretaria de la Unió, per penjar-la al vostre balcó.

dijous, d’abril 22, 2010

EL 25 D' ABRIL, VOTA , VOTA, VOTA.

cliqueu sobre aquesta fotografia, i podreu llegir el lloc on podeu votar.

El dret a decidir és de cadascú, no deixem d’ exercir el dret a decidir. Els que formen la plataforma del dret a decidir, han treballat de valent per poder aconseguir que a Montcada i Reixac puguem votar lliurement. És un dret, inclòs un deure que tenim que realitzar, a Mas Rampinyo hi ha diversos llocs per anar-hi a votar, si cliqueu sobre la fotografia podreu llegir la llista de llocs.

Les fotografies han estat realitzades avui dijous, a Mas Rampinyo.

diumenge, d’abril 18, 2010

MICRO DETALLS GRAFICS I ESCRITS
A la cantonada dels carrers Avinguda Catalunya amb Àngel Guimerà, ens trobem aquesta senyal indicativa o informativa un xic deteriorada, això si una placa o senyal prou utilitzada per el que és veu. Caldria procedir a retirar-la doncs te molts anys i no te utilitat evident.
Aquesta cruïlla de carrers ha sofert canvis de preferència per el pas de vehicles, el que no queda gens clar és el pas dels vianants que volem creuar el carrer Beat Oriol, si ho fem per el pas de vianants ens desplacem uns 20 m anar i 20 tornar, ara el perill del pas natural ( com diria un conegut) és més gran, doncs els vehicles ja no fan el stop quan venent de Mas Rampinyo o de Ripollet.


Llegeixo que aquesta rotonda es provisional, i que serveix per facilitar el gir a els autobusos , i reduir el nombre d’accidents. Tot el que sigui reduir accidents i facilitar el gir a vehicles grans, està molt bé, ara no es podia haver dissenyat la rotonda en el moment de la construcció d’ aquesta nova zona d’ habitatges?. Costa tant preveure el pas de vehicles, sobre tot arrel de els obres de la c-17, i ara amb l’ obertura del pas sota la via de tren per a vehicles.
Em preocupa lo provisional de les coses ,perquè sovint lo provisional s’ eternitza, exemples tenim.Aquesta rotonda es provisional des de fa ja un temps.

fotografies realitzades al mes d' abril de 2010, a Mas Rampinyo.

dissabte, d’abril 17, 2010

JA TENIM EL PAS OBERT


Darrerament les obres van un xic lentes en la seva execució, diuen que val mes tard que mai, de fet el qui no es conforma és perquè no vol. Un exemple d’ obra amb retard és aquest pas per sota de la via del tren a Puigcerdà. Per fi ja està obert a el trànsit i a els vianants, trobo a faltar senyals indicatives que informin de cap on es pot anar. Suposarà aquest nou pas el tancament del pas a nivell que hi ha més endavant ?.

ARBRES MALALTS?

A prop del riu Ripoll, al davant del magatzem de LIDL, es varen plantar una gran quantitat d’ arbres, hi ha alguns que han arrelat, però d’altres sembla que el seu estat no és l’ adequat. No soc expert, però a simple vista l’ aspecte no es bo. No se a qui correspon el tema, però estaria bé que donessin una ullada.

fotografies realitzades al mes d' abril del 2010, Mas Rampinyo.

dimecres, d’abril 14, 2010


HISTÒRIA D' UN CONFLICTE, un llibre per llegir
Ahir es va presentar el llibre LA MARE DE DÉU DEL… CIMENT ?, escrit per en Josep Bacardit i en Ricard Ramos. Ha estat una edició de la Fundació Cultural Montcada, el llibre està a la venda per la mòdica quantitat de 10 euros.
Val la pena saber realment quina va ser la història d' un conflicte, però sobre tot hem de donar suport a iniciatives com aquesta que aporten informació sobre fets desconeguts. Gairebé 100 anys després s’ estant en certa manera reproduint algunes situacions.
És important que es publiquin treballs com aquest, que es publiquin llibres que ens parlin o ens mostrin com era o és el lloc on vivim. Som un municipi ple de història i de vida, hi ha tems pendents, treballs a realitzar, però cal felicitar a els dos responsables d’ aquest nou treball publicat.

El Turó, punt de vista personal
 
Per a mi el Turó és el punt de referència, el far diürn, que quan arribo per carretera desprès de uns dies a fora , penso ja he arribat, respiro pensant que he tornat sense cap imprevist. Malauradament jo no he conegut l’ Ermita de dalt del Turó, ni aquest paratge sense haver estat malmès. No he pujat mai a dalt de tot, fa molt de temps havia anat a la font de mitja costa.
De fet el Turó es visible des de bastants punts del veïnat , del municipi i de les contrades del Vallés, el poeta Ferran Canyameres va incloure el Turó en el seu llibre de poesia “ COM EL VALLES NO HI HA RES “, i recentment el cineasta Woody Allen, en la pel•lícula rodada a Barcelona va utilitzar la imatge del Turó. Molts fets historics, socials,populars,etc. han tingut com escenari el Turó, cal fer els possibles per  regenerar l’ espai,  esperem que sigui una realitat ben aviat, mai es podrà recuprar lo perdut, lo malmés, però al menys tindrem un espai recuperat per poder gaudir d' ell.

dissabte, d’abril 10, 2010

AMB IMATGES I PARAULES

Com és de costum la gent no fa servir els serveis municipals de recollida d’ objectes i deixalles, com és habitual ho deixen a llocs no autoritzats, en aquest cas he de reconèixer que m’ ha cridat l’ atenció aquesta composició artística o no que forma la TV i el cavall.
Tot un sentiment si senyor¡, però cal embrutar la paret amb pintades ?
No es de rebut que els senyors de la capital tinguin el soterrament acabat, i que esl de poble tinguem la part de dalt inacabada. El calendari d’ obres no es compleix, estem davant un retard. Sigui quina sigui l’administració encarregada de les obres, possin el fil a l’ agulla.
No potser que hagi gent tant irresponsable, que camini per damunt de la via de tren, aquest veí va estar durant força temps fent-ho.
No és un tema important per alguns, per a mi tampoc, doncs ni ha de més importants, el que passa que ja ratlla, que no es faci el canvi de nom.
No senyors incivics no és això, el que han de fer es tirar o deixar les deixalles en els llocs autoritzats, no embrutar els camps, ni el paisatge de el veïnat.


fotografies realitzades a Mas Rampinyo al 2010.

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...