UNA TEMPESTA FORTA
dijous, de juliol 29, 2010
UNA TEMPESTA FORTA
dissabte, de juliol 24, 2010
QUAN PODREM UTILITZAR L' ASCENSOR?
Avui diumenge passejant per la zona he comprovat que l' ascensor funciona, cal dir-ho en honor a la veritat informativa, si be es cert que no ha funcioant fins despres de uns quans dies d' haver estat inaugurat el pont.
Hi ha la costum de inaugurar equipaments, sense tenir-ho tot termiat o acabat, a Mas Rampinyo tenim varios exemples: cal comprovar l' estat en el que continua estant la zona sobre la c-17 soterrada, un altre exemple es l' equipament cultural del teate auditori, que porta un any i alguns mesos sense poder-se utilitzar, i que em diuen del parc de Mas Duran, no creuen que caldria ubicar uns urinaris?.
dimecres, de juliol 21, 2010
Fins el 5 de setmebre teniu temps per visitar l' exposició de pintures de l' Andreu Guardia Vilalta, a la Casa de la Vila a Montcada Centre.Una exposció que val la pena visitar.
Vaig tenir l' oportunitat de llegir unes paraules sobre l' Andreu, les reprodueixo per si les voleu llegir més atentament.
Autoritats, amics, amigues, coneguts, conegudes, gent aquí present.
Vull començar aquest parlament amb unes paraules escrites per l’ Andreu:
“LA IMAGINACIÓ NO TÉ LIMITS PERÒ PERQUÈ ALGUNA COSA ES FACI REALITAT ENTRE D’ ALTRES, CAL QUE LES IDEES ES MATERIALITZIN. “
Paraules escrites amb motiu de la seva primera exposició de pintures, que la va realitzar a Ripollet al 2004.
Un dels seus projectes era exposar a Montcada Centre, a la Casa de la Vila o al Auditori, avui l’ ha vist materialitzat.
És un dia per estar contents, perquè l’ Andreu ho estaria, primer per tenir-nos a tots plegats al voltant de la seva pintura i de la seva persona en aquesta inauguració, segon per fer-se realitat el projecte que ell desitjava. Meticulós com era hauria estat pendent fins darrer detall en el muntatge de l’ exposició, marcant el ordre de les pintures a la hora de penjar-les, doncs volia una visió cronològica de la seva obra.
Hagués estat puntual per fer de “ cicerone” del acte, per donar-nos la benvinguda un a un, vestit de mil i un botons, amb una de les seves inseparables corbates, potser un xic nerviós, però amb un somriure per a tots, ens faria un breu parlament
En les paraules que ens adreçaria faria enllaçar la pintura amb l’ amistat , ens hagués deixat anar alguna referència sobre John Lennon, i de ben segur sobre els Beatles . També hauria fet esment el suport que rebia de la seva parella la Maria Rosa, i com no, hauria donat les gràcies a la regidora de Cultura de Montcada i Reixac, i a l’ equip de persones que ha fet possible aquest exposició .Agraïment que jo també faig en nom de tots els aquí presents, gràcies Amèlia, i gràcies a l’ Alvaro del departament de cultura de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac.
L’ Andreu, l’ amic pintor, o el pintor amic a compartit i viscut amb alguns dels aquí presents: moments, instants, situacions, anècdotes, alegries i penes. El temps podrà diluir però mai esborrar la petjada que ens ha deixat entre nosaltres.
A través d’ aquests quadres podem gaudir de l’ Andreu, de la seva imaginació , de la seva creativitat, del seu art. Ell va beure de fonts de diversos artistes admirats. No tenia un estil definit, però a cadascun dels seus quadres li donava el seu toc peculiar i personal.
Defensava la seva llibertat creativa, preferia materialitzar les idees que provenien de la seva imaginació artística, fugia i es negava a pintar quadres per encàrrec.
Li va costar decidir-se a exposar la seva feina, era tímid en aquest aspecte, no ho creia necessari, tenia prou amb mostrar la pintura a els seus cercles més pròxims , i amb el fet de pintar. Però a partir de la primera exposició, va adonar-se que calia mostrar el seu treball. Desprès de Ripollet , va exposar a Mas Rampinyo, ara a Montcada Centre, qui sap si per trencar el cercle caldrà fer-ne una a Premià de Mar. A totes aquestes quatre poblacions ha estat vinculat amb més o menys intensitat a lo llarg de la seva vida.
Andreu fins a sempre, estiguis on estiguis que tinguis pinzells, colors i teles per pintar el que vulguis, el que imaginis, el que creguis, escolta i toca la musica que prefereixis ,però també que tinguis temps per cultivar la nostra amistat, la de tots els aquí avui presents.
Andreu per sempre.
dilluns, de juliol 19, 2010
la fotografia ha estat facilitada per la Maria Rosa Ramon
dimecres, de juliol 14, 2010
diumenge, de juliol 11, 2010
fotografies realitzades al mes de juliol 2010.
divendres, de juliol 09, 2010
dimarts, de juliol 06, 2010
Hola Fidel,
T’explicaré el meu punt de vista del que suposo va passar. Un és aficionat a l’especulació i en aquest cas no creu en les casualitats.
Arran de tot això , crec que va arribar l’acord del que tu preguntes en el teu bloc.
Dades i dates a tenir en compte :
13/1/1972 : Aismalibar SA sol•licita adquirir de l’Ajuntament una porció de terrenys compresa entre dues naus de dita fabrica ( extensió del carrer R. Llargués) . La sol•licitud es presenta amb un projecte d’alineació de carrers en una zona existent entre la Ctra de Ripollet i el carrer Industria. La intenció de la fabrica es comprar 1284 m2 ( 33.962 pams quadrats) del carrer Gaspar Nogué , un lloc que en realitat en la practica només feien servir ells , concretament es diu que ja existeixen dos passadissos subterranis que connecten entre les naus.
L’Ajuntament , seguint el procés administratiu en aquest casos , fa l’exposició publica a fi de presentar al•legacions i comunica el cas a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i Serveis Comuns ( ara se’n diu Gerència Metropolitana o popularment com Area Metropolitana) , aquesta entitat havia de donar el vist i plau.
En resum va ser una venda de patrimoni municipal , sense cap condicionant ni d’us ni temporal. Va ser una venda per sempre. L’excusa que es feia servir per vendre patrimoni municipal s’acostumava a fer sota la “rimbombant “ paraula de “ terreno sobrante de via publica”. Els diners , era obligatori , que anessin a parar a inversions i encara que es fessin servir per una altre cosa , oficialment sempre constava com una aportació a finançar les inversions.
Tot i que no es pot afirmar rotundament , és ben cert el que dius , ja que , mira per on en aquells dies es va aprovar la il.luminació del camp de futbol , amb un pressupost inicial de 679.000 PTA ( mes novembre 1972). Pressupost que després es va veure augmentat en 379.000 PTS( mes Juliol de 1973).
Vull donar les gràcies al internauta que m’ ha fet arribar aquest escrit, gràcies per la seva col•laboració en aclarir un xic més el tema. Ja sabeu que quan vulgueu, podeu dir la vostra, aportar fotografies, escrits, documents, etc.
dilluns, de juliol 05, 2010
LA UNIÓ , ANY 1948 Actualment l' entitat està davant de un repte legal, ha de donar les pases, per aconseguir la licència d' activi...

-
PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns quaranta anys que visc a l' A...
-
FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d...
-
CAN CASTELLS , AQUAREL.LA D' EN JOAN CAPELLA Ja se que tinc tancat el bloc a noves publicacions, però la d' avui és molt espec...