Aquesta és una zona a la qual he
dedicat algun comentari i diverses fotografies,
es de fàcil accedir-hi, i et permet contemplar unes vistes peculiars i
especials. Son fotografies de ahir diumenge dia 29 de setembre al mig dia. En
aquesta ocasió el cel era tot un espectacle ple de núvols. Passejar per el veïnat
...MAS RAMPINYO, A TOT COLOR
dilluns, de setembre 30, 2013
dijous, de setembre 26, 2013
DON JUAN
En Ramón Miralles m' ha fet arribar aquesta fotografia i un escrit que publico a continuació:
En Ramón Miralles m' ha fet arribar aquesta fotografia i un escrit que publico a continuació:
A: Regidora
de Cultura.
Copia:Director de “LA VEU”
De: Ramón
Miralles
Fecha:
15/01/2002
ASUNTO: RECONOCIMIENTO POSTUMO A “DON JUAN”.
Muy Sres. mios.
Por la presente me permito contactar con Uds.
Para solicitar si es posible, aquello que en justicia creo de deberíamos de
haber hecho hace mucho tiempo los que tuvimos la fortuna de ser educados por
Don JUAN ALBARRACIN GALLARDO, aquel profesor de los años 60 del Colegio
Nacional de Mas Rampinyo de semblante bondadoso, de acciones enormes y profundas,
y de fácil entender y querer, en aquellos tiempos de postguerra tan duros para
la enseñanza (más de 60 alumnos por clase, un solo libro y una sola ideología),
donde cualquier frase podía ser mal interpretada y a su vez perjudicial para
quien dependía de una mísera retribución de “maestro de escuela”, jamás trato
de confundir a nadie con sus ideales políticos,(todavía es hoy y nadie podría
decir su tendencia a pesar de haber luchado en nuestra guerra civil en el lado
republicano), solo había nacido para y por la enseñanza de las clases humildes,
porque si se hubiera propuesto ejercer la enseñanza en cualquier Institución
privada y mejor pagada, no lo duden lo hubiese conseguido con nota alta. Por todo esto, es por lo que
SOLICITO:
LE
SEA PUESTO SU NOMBRE AL
COLEGIO QUE TANTO
AMO.
Ruego de Uds. Valoren la dedicación de este humilde
y gran profesor “Don Juan” y la influencia que tuvo en todos sus alumnos, que a
buen seguro y si estas líneas creen oportunas
su publicación en nuestra revista local “LA VEU”, serán del agrado de
todos ellos.
Aprovecho la ocasión para mandarles una fotografía
de “Clase de DON JUAN 1965”, que me ha facilitado mi amigo Josep Armengol
(Licenciado en Medicina).
Con mis mejores saludos.
Ramón Miralles Montferrer
Lista
de alumnos.
Armengol, Lluis Armengol,
Josep Exposito, Enric
Exposito, Francesc Palau,
Josep Torrens, Jaume
Roca, Pilar Ventura,
Ramona Picas, Salvador
Picas, Rosíta Torrens,
Mª Rosa Pujol, Montserrat
Vega, Manuel Ponce,
Pedro Martinez, Pedro
Hernandez, Domingo
Hernandez, Andrés Hernandez,
Miguel
Aguirre, Vicente Gonzalez,
Juanito Oriol, Cosme
Caballero, Pedro Jane,
Joan Jane, Jaume
Riera, Joan Seuba,
Miquel Sariol, Manel
Bayona, Juan Colome,
Pedro Mancheño, Paco
Mancheño, Jordi Serrat, Joan Serrat, Toni
Juan Andres Maestras,
Gregor Fermin
Arenas, Jorge Muñoz,
Juan Muñoz, Marcos
Pujol, Jordi Nasarre,
Angel Azorin
Miralles, Pedro Pedron,
Alfredo Flores, Manolo
Gongora, Luis Parra,
Paco Oyonate, Modesto
Oyonate, Miguel Gonzalez,Jose
“El Tete”
Hnos.Juan y Marcos Palazón,
Diego Domingo Pelegrin
Lopez, Pedro Menchon,
Santiago Reches, José
Hnos. Camarasa Riera,
Pera “Joanitu”Carre Gran
Ibars Gaseny, Pedro
Pido disculpas por los omitidos.
Tal com m' ha arribat,he penjat aquesta publicació, ja sabeu que en aquest blog teniu cabuda tots els que volgueu opinar, comentar, etc.
diumenge, de setembre 22, 2013
dissabte, de setembre 21, 2013
(aquest comentari està tret del facebook d' en Jaume Aragall)
Setembre de 2012 , l' ofrena al monolit o monument dedicat a les victimes de la Riuada del 62
Poc temps després uns bretols incivics es varen carregar la Placa
publico el texte publicat per en Jaume al seu facebook:
A risc de fer-me pesat (perquè porto mesos fent-me la pregunta públicament) crec que a poc més d'una setmana del 51è aniversari de la Riuada de 1962, els familiars de les víctimes a les quals recorda el monòlit instal·lat l'any passat a tocar del Ripoll, i també el poble de Montcada i Reixac en conjunt, no mereix per res del món la imatge deplorable que a dia d'avui presenta l'esmentat monòlit.
Primera denúncia cap a l'incivisme de la gent: pintades, papers enganxats, pixarades (suposadament) de gos,... Segona denúncia cap a la desatenció dels responsables del manteniment del mobiliari públic. Des que la foto va ser retirada (suposadament per reparar l'intent de trencadissa que va patir) i tornada a col·locar per quatre dies després despenjar-la de nou (suposadament altra vegada per reparar-la), que el monòlit només ha fet que anar-se degradant, i amb ell la memòria que pretén salvaguardar.
A hores d'ara crec que ja no m'importa saber la veritat de la fotografia (que en un any ha passat molts més dies retirada que no pas instal·lada). Però si us plau, que a qui pertoqui posi remei definitiu sobre el manteniment del monòlit i el dignifiqui o (i és només opinió meva, s'hauria de consultar els familiars) es retiri si més no de l'emplaçament actual. Un any després, la memòria s'ha convertit en una planxa de ferro sense solta ni volta.
Les fotografies han estat realitzades a Mas Rampinyo per en Jaume Aregall i Miñarro. Relament les seves paraules han estat encertades i les comaprteixo amb tots vosaltres.
PERILL A LA DRETA
En aquesta zona del carrer Carrerada, ens trobem com unes
canyes son al terra i la vegetació ocupa part del carril o vial, , suposant un problema
i un cert perill, per el vehicles que circulen direcció el pont de la via.
Sempre que surt aquest tema , surt a la llum l’ etern
problema de competències entre administracions o companyies publiques.
Estaria bé que algú tingues cura del marge, que tallin, netegin
la zona. Fotos realitzades avui dissabte al carrer Carrerada.
FORA PINTADES
En alguns comentaris m’ he
expressat en contra de la gent que pinta les façanes i parets, així com el
mobiliari urbà. Es evident que l’ administració publica realitza tasques de
neteja, amb la seva corresponent despesa econòmica.
Avui he fotografiat aquestes
pintades que mai las haguessin tingut que fer, per evitar embrutar física i visualment
, però sobre tot per la simbologia a que corresponen. En aquest cas l’
Ajuntament no podria dedicar un equip de treball per tapar, esborrar aquestes pintades
que fereixen la sensibilitat de molta gent, o les deixarem.
Fotografies realitzades a mas
Rampinyo avui dissabte.
dimarts, de setembre 17, 2013
LA VAREMA
Aquestes fotografies realitzades per l’ Agustina García, han
estat realitzades el passat dissabte. Hi ha poques vinyes a Mas Rampinyo, però
segons ens mostren aquestes fotografies encara hi ha alguna que permet recollir
el raïm i elaborar vi. Recollir el raïm, omplir les portadores, trepitjar –lo al
cup, l’ olor del lluquet, l’ olor del celler, son records que tinc encara molt
present, a Can Castells durant uns quants anys vaig poder realitzar aquestes
tasques, les xerrades a les vinyes amb familiars o coneguts vinguts de fora per
ajudar . Temps era temps, per aquest motiu quan vaig veure aquestes fotografies
de l’ Agustina vaig decidir penjar-les al blog.
dissabte, de setembre 14, 2013
PER QUAN EL NOU INSTITUT
Aquesta fotografia esta realitzada a Mas Rampinyo en els
anys 80, era un mural reivindicatiu, que ara torna
estar d’actualitat, les retallades estan minvant la qualitat
de l’ educació.
Després d’ anys de aprovar-ho encara no han començat les
obres del nou Institut ,jo vaig estudiar a l Institut el batxillerat en
nocturn. Mai he entès com s’ ha deixat deteriorar tant , com no s’ han fet
obres de millora per tal d’ ampliar i adequar-lo a les noves necessitats. No
hauria esta millor fer les obres pertinents, no hauria estat més econòmic.
Si s’ ha decidit fer-lo de nou ( per a mi en una ubicació
equivocada), perquè no es fan ja les obres.
Som en èpoques de retallades, d’ enormes dificultats econòmiques
, però si ha compromisos cal complir-los, si ja fa uns anys es va decidir
fer.ne un de nou, vol dir que l’ actual no està en les optimes condicions,
volem això per els alumnes?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns quaranta anys que visc a l' A...
-
PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns quaranta anys que visc a l' A...
-
FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d...
-
CAN CASTELLS , AQUAREL.LA D' EN JOAN CAPELLA Ja se que tinc tancat el bloc a noves publicacions, però la d' avui és molt espec...