JO HI ERA...ESTIC FINS ELS OUS
De nou utilitzo aquest blog per escriure, de les sensacions, de sentiments, vull fer unes reflexions, que si voleu podeu llegir. Prou sigui on sigui prou atemptats, prou morts de innocents, prou violència .
Prou deixeu d’ embolicar-vos amb les banderes, ahir cap
nacionalisme va guanyar , cap bandera va
predominar. Les víctimes son lo principal a més de un se li escapa, ahir milers
de persones vàrem estar amb silenci o aplaudiments, amb una motxilla carregada
de sentiments i sensacions. LES VICTIMES I LES SEVES FAMILIES eren els
protagonistes, tots els demés erem secundaris, ahir cap manifestant eres més o
menys que un altre, la resposta popular va ser la que va ser, no busquem tres
peus al gat.
Estic fins els ous de tots els mitjans de comunicació que
desinformen, que intoxiquen i manipulen. Havia banderes algunes amb crespons d’ altres sense,
hi havia estelades i rojigualdas . No se
si tocava o no tocava anar amb banderes, però deixeu-me fer uns números, si
segons tots diuen que hi havíem 500.000 manifestants, quantes estelades hi
havia 5000 / 10000 /15000? ó 2444 ,de les rojigualdas menys o més que estelades?,
segur que els que hi éreu sabeu la resposta. Agafant la forquilla més gran que
hi havia entre estelades, rojigualdas i d’ altres països unes 30000, 40000 ?, posem que un 10 per cent de manifestants portaven
banderes ( estic tirant molt llarg ).
Es a dir 4500000 persones estàvem sense banderes, realment
hi ha hagut boicot dels que portaven banderes, o la qüestió es dir lo que convé
a tots aquets mitjans de desinformació. Realment considereu que informeu , com
podeu ser tant manipuladors, ja està bé, respecte a les víctimes, a els seus
familiars, amics i coneguts.
Twiter és on poetes il·lustrats i escriptors consagrats(tots
ells polítics afectats del síndrome de teclejar sense pensar, o pensar com dir-la
més grossa ), diuen la seva en nom de la llibertat d’ expressió, faltant al
respecte, insultant contínuament, desitjant el mal , etc. . Tractant-nos de
xais a una gran majoria que vàrem dir : no tenim por en plena llibertat .
Dins de la manifestació vaig comprovar que molta gent tenia un sentiment vers les víctimes i llurs
familiars, cosa que veig que en altres indrets, àmbits no hi ha consideració ni
respecte
A tots els que voleu embolicar el dolor, amb intoxicacions
de manual us recomano que sigueu més coherents, deixeu d’ inventar .
Jo hem quedo amb els cartells dels ciutadans que van retolar
el que volien expressar, em quedo amb el cartells de fons blau que tenien com a
lema quelcom tangible . Jo vaig participar a la manifestació i vaig realitzar
fotografies, també vaig presenciar l’ acció d’ uns agitadors que van passar
desapercebuts , insignificants per a la gran majoria que van dir :jo no tinc
por.