dimecres, d’agost 30, 2017

ART CONTEMPORANI ...


Fa anys que disposem d' aquest despropòsit , podríem dir que és un monument a la bombolla immobiliària , no hi ha ningú que poguí arreglar aquest problema   ?

fotografia d' aquest mes d' agost de 2017

MAS RAMPINYO DES DE DALT


dilluns, d’agost 28, 2017

ARBRE EN PERILL ?

                                                                                                  FOTO P. L.

No entenc d' arbres, no soc expert , no se si està en perill aquest arbre ,però un bon amic m' ha fet arribar aquesta fotografia i unes consideracions. Aquest cedre s' està assecant, està en perill algù o alguna em pot dir quelcom de quelcom.



 UN CARRER SENSE COTXES


PER REALITZAR EL CANVI DEL FERM , LA CARRETERA RIPOLLET PRESENTAVA AQUESTA  ESTAMPA, SENSE COTXES...MALAURADAMENT HA ESTAT NOMÉS UNES HORES. fotografies d' aquest mes d' agost


DEIXALLES AL CARRER
En aquest mes d' agost al carrer de la Mercé hem pogut comprovar com hi ha gent que no sap ser com cal, gent que prefereix llençar les deixalles, creant un nucli de brutícia.

dimarts, d’agost 22, 2017

JO SI TINC POR

 

El dijous estava fent una visita a les restes de Numancia, el sol picava de valent, a través del watshap em van informar de l’atemptat de Barcelona , tot seguit vaig intentar recavar informació a través de la xarxa, notícies contradictòries, gens clarificants. Poc a poc la informació anava agafant forma i la trista realitat era la mort de persones i de bastants ferits.
Una furgoneta fent ziga zaga baixant la Rambla avall , a la caça de les persones, tant fa que fossin  nens com gent gran, com adolescents, no els importa  el color, la raça, tant era amb quina llengua parlaven, tant els hi fa tot , la qüestió es matar .
Barcelona s’ afegeix a la llarga llista: , Berlin , Paris, Niza, no oblidem les morts diàries a Siria, Iraq , Afganistan , i un llarga llista de països o zones en guerra, n’ oblidem els que moren al mar buscant un lloc per viure en pau, i que dir dels que moren de fam ( lo fàcil en segons quins casos es mirar cap un altre cantó).
He encapçalat l’ escrit amb el de JO SI TINC POR , però la tinc dels comentaris publicats a la xarxa, de moltes fòbies inexplicables, tinc por dels titulars i desinformacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació, tinc por de la incapacitat de certa classe política, tinc por de que no s’ estiguin fent bé les coses per evitar més atemptats com aquest sigui a on sigui, a prop o lluny d’ aquí.
Realment fent una ullada a facebook, podem comprovar com hi ha  una carrera de qui la diu més grossa. Del twiter millor ni parlar-ne. Dels mitjans de comunicació tot es val per l’ audiència, es convenient publicar imatges que poden ferir la sensibilitat, no fer-ho seria acceptable , per mostrar la barbàrie es necessari publicar imatges , o millor no fer-ho, es un dilema, un debat de mai acabar.
Si bé les imatges son colpidores , les paraules escrites i dites per alguns periodistes , polítics i responsables fan molt de mal, demostra la insensibilitat de alguns d’ ells vers les víctimes del atemptat.
Lloar l’ acció de les persones anònimes que amb o sense uniforme van posar tots els seus medis per ajudar a les víctimes, a qui va acompanyar  , el qui va  intentar curar, el que va vetllar per la ràpida evacuació de les víctimes, a qui va donar tranquil·litat a  els milers de les persones que hi havia a la Rambla. Gràcies ja se que els que sou funcionaris i esteu al servei del poble, ho feu molt sovint, que potser casos com aquest es on els ciutadans ens adonem que malgrat les retallades hi ha un gruix de professionals que de tan en tan us hem de felicitar.
Encara no he anat a Barcelona, ho tinc pendent , malauradament per els familiars de les víctimes el 17 d’agost i Barcelona restarà en el seu interior. Un munt de vides, un munt d’ afectats, segur que seqüeles que marcaran la vida de l’ entorn de les víctimes. Les paraules de suport han sortit de tot arreu.
Ramblejar es el que feien moltes persones a al tarda del dijous...aquella parella de nuvis, aquell avi, aquell net, aquells que es feien fotografies, aquells que contemplaven les parades, els que trepitjaven la ceràmica d’ en Miró, els que es queden bocabadats a la façana de la Boqueria, aquells que son culers i volen immortalitzar la font de que es tot un emblema , els “teatreros” que  miraven de reüll la façana del Capitol i Poliorama comentant les obra teatral que fa un temps havien vist. Els que miraven la façana del Palau de la Virreina, els que miraven tot l’ entorn fins que un assassí va truncar la vida i malferir a persones de bona fe que anaven caminant i ramblejant  .
He volgut escriure el que sento, també publico fotografies de sant Jordi 2017 a la Rambla, quedi clar que soc dels que pensa que poc es pot fer per evitar atemptats d’a questa característiques. No se si la CIA, si el CNI, si tal i qual ho fan bé o no, però si us plau no maregeu la perdiu i feu tots els possibles q per tal de que no es repeteixin enlloc episodis com aquest.


 

dimecres, d’agost 02, 2017

ARC DE SANT  MARTI


L’ arc de Sant Martí fotografiar des del balcó de casa...juliol2017

PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns  quaranta anys que visc a l' A...