divendres, de març 28, 2014

PARLEM DE LA PAGESIA

Fa uns anys era impensable que la Veu fes una editorial referent  a la pagesia, arran dels conills salvatges que han fet malbé els sembrats i per l’ aparició de runa i deixalles en camps del que diuen Pla de Reixac a Mas Rampinyo.(FET DENUNCIAT DES DE AQUEST BLOG EN MÉS D' UNA OCASIÓ)
El veïnat encara ara hi ha terreny que està conreat, si bé cada cop es més difícil, doncs hi ha persones que no entenen que un camp cultivat s’ ha de respectar.
No se si també el fet de que en aquest cap de setmana es celebra els Tres Tombs, ha decantat a els professionals de la Veu dedicar una editorial.
                               ZONA AGRICOLA CONVERTIDA EN ZONA D' HABITATGES

La transició del treball del camp al de la industria es va accelerar en els anys 50 i 60, la relativa comoditat del treball, els ingressos fixes, deixar enrere el dur treball, les inclemències del temps.
El creixement industrial, va fer créixer la demografia, nous habitatges, zones industrials, poc a poc desapareixien recs de regadiu, passos a nivell , camps, etc.. Enrere queden aquelles vinyes, aquells camps, aquella forma de viure dels nostres avantpassats.
Difícil ho tenen el pagesos i difícil ho tenen els politics, els pagesos que jo conec i he conegut son d’ aquells que mai estan contents , si plou perquè ho fa poc, o si plou molt quan no toca, que si el fred, que si el preu de la llavor, que si el gasoil,que si … en fi gairebé sempre ploren ( metafòricament parlant).
                        Josep Orús, un dels darrers carreters
Altre problema que tenen els pagesos es la visita freqüent dels que es creuen que lo plantat es de tots i prenen dels camps lo que el pagès ha estat cultivant, son furts ,robatoris, no se la paraula adequada,en definitiva l’acció de lladregots.
L’ esforç i el treball del pagès es considerable, es una feina que compta amb molts condicionants, fer de pagès en el temps actuals es complicat, sobre tot si es en municipis on la pagesia gairebé ha desaparegut i son quatre els que treballen la terra. Algú em pot dir si amb tot els polítics governants del municipi hi ha algú que tingui competències en el tema agrícola.

                             el pla de les Indianes, actual pla d' en coll

Ha previst l’administració local , més concretament el govern  anomenar un responsable dels temes del camp.
Hi ha camps erms, on els propietaris no els conreen des de fa temps, se que es difícil per el tarannà dels pagesos o propietaris, però estaria bé trobar una fórmula o solució que permetés l’ explotació dels camps  en desús , tan sigui de propietaris particulars o públics.
Des del meu blog, o per el facebook penjo fotografies de les zones agrícoles que hi ha per Mas Rampinyo, però quan tinc temps i ganes aprofito per passejar per camins que limiten els sembrats, i realment es gratificant comprovar el paisatge, sempre amb el total respecte de no trepitjar cap sembrat, ni fer cap malifeta ni agafar res que no es meu.
Us recomano que passegeu que aneu a veure aquets indrets que ens transporten a un temps enrere, que qui sap si per raons econòmiques tornarem a contemplar en plena activitat



UN NOU TREBALL, UN NOU LLIBRE...
CLIQUEU SOBRE LA IMATGE PER AMPLIAR-LA

Montcada i Reixac compta amb un dèficit de llibres editats  referents a ell, es cert que en els darrers anys  s’ han publicat interessants llibres, que van omplint aquesta mancança de textos editats. Cal destacar el paper  que persones com en Josep i en Ricard juguen en aquest treball de recuperar i aportar informació de moments,instant i situacions de la vida del municipi i de els seves persones, aquest nou llibre de ben segur es una mostra d’ aquesta feina feta en els darrers anys, enhorabona a tots dos i  a la Fundació... 

A continuació publico un text  escrit per en Jaume Aragall coneixedor d’ aquest  treball i dels autors de mateix.

El pròxim 10 d'abril, a les 19.30 h, es presenta a l'Auditori Municipal el llibre "940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac", dels historiadors Josep Bacardit i Ricard Ramos, una obra que conec de primera mà ja que he tingut l'oportunitat, i el plaer, de viure la seva gestació final de ben a prop.

Ho diré d'una forma breu: LLEGIU-LO. Definitivament, crec que és un dels llibres més complets sobre una mateixa temàtica dels que s'hagin escrit mai al nostre poble. I de llenguatge entenedor alhora que, sense ser pretesament científic, molt rigorós.

Una obra d'història local que mira més enllà perquè, a part de l'acurat marc general que es fa d'aquests anys, és precisament a partir del localisme que es fa més evident, més a flor de pell, el que va suposar la Història (en majúscula) de la nostra Guerra Civil per a tanta gent, d'un bàndol i de l'altre.

Un llibre que enganxa i que sorprèn traient a la llum determinats episodis gairebé desconeguts fins ara del que fou un dels períodes més dramàtics del nostre més pròxim passat.

Sincerament, no us el perdeu!


Jaume Aregall

diumenge, de març 23, 2014

EL PARC VISITAT

Aquest mati el parc de mas Duran presentava un bon aspecte...
L’ espai del parc permet passejar gaudint del paisatge, dins d’ una relativa tranquil·litat...

dimarts, de març 18, 2014

LA FESTA MAJOR A LA PREMSA
cliqueu sobre la imatge per ampliar-la

En Josep Bacardit, m' ha fet arribar aquest retall de premsa publicat al 1917...la nostra Festa una de les primeres.

dilluns, de març 17, 2014

FER UN MARRAMPINYO

He trobat en un blog aquest escrit que el penjo com a curiositat……


FREIXANES: FER MARRAMPINYO

Els diumenges a la tarda, l'Oriol, lo LLois i el Basorenki (Sr. Marcet de les Arts Gràfiques), agafaben el cotxe "DELFIN" i anaven a veure el Barça, donçs tenien els titols a la mateixa rengla.
Cuan pasaven per dins Molins de Rei, (no hi havia autopista) per colarse a una filera de cotxes i saltarse un semàfor, circulaven uns 100 metres per un carrer en contra direcció, mai els havia enxampat la Poli.

D'això i de fer dreçeres imposibles, ni deien, i encara es diu: "FER MARRAMPINYO". Normalment mes d`un marrampinyo durava molt mes que si haguesin anat pel lloc normal.


si tens curiositats com aquesta ja saps .....                  elmasrampinyo@gmail.com



dijous, de març 13, 2014


MASIES 



                                    can Albinyana

Publicat a la Veu.cat

El catàleg de masies, a exposició pública
Durant un mes els ciutadans el podran consultar i presentar-hi al·legacions.
04/03/2014 - Redacció


L’Ajuntament ja disposa del catàleg de masies i cases de tipus rural situades en sòl no urbanitzable, elaborat pel despatx d’arquitectes Jordi Romero i Associats, per encàrrec municipal. El consistori ha aprovat inicialment el projecte, que romandrà un mes en exposició pública, per tal que la ciutadania el pugui consultar i presentar-hi al·legacions. El catàleg és un inventari de cases rurals i masies –algunes de les quals també podran constar al pla especial de protecció de masies històriques que està elaborant l’Ajuntament– que té com a principal objectiu que els propietaris coneguin els usos que els hi poden donar, així com regular-ne les possibles ampliacions, rehabilitacions i altres millores. El document recull una trentena de finques i incorpora una fitxa detallada de cadascuna, amb dades tècniques sobre les seves característiques i sobre la seva ubicació, així com propostes dels possibles usos que se’n poden donar.
La llei d’Urbanisme obliga a tots els municipis a comptar amb un pla especial per a aquest tipus de construccions. “Amb la redacció del catàleg, a més, pretenem regular la proliferació d’habitatges en zones on no s’hi pot construir”, ha explicat el president de l’Àrea de Política Territorial, Juan Parra. En base a la normativa, les edificacions situades en sòl no urbanitzable poden esdevenir habitatges familiars, explotacions agrícoles i, quan la tipologia ho permeti, establiments de turisme rural, hotels o espais d’educació en el lleure. Les masies i edificacions rurals en sòl no urbanitzable que hi ha Montcada i Reixac es troben desplegades per la Serralada de Marina i la zona agroforestal de l’Estany de Gallecs i són de propietat privada.

Jo em pregunto can Albinyana, can Piella , can Rocamora hi son en aquest cataleg?.



                                                                     can Rocamora

algun exemple de patrimoni perdut, a Mas Rampinyo

                                                                                             can Castelló
                                          can Milans





JA ERA HORA , JA TOCAVA FER-HO...


Segons Publica la Veu i la Vanguardia, per fi es farà una actuació al camí que va vorejant el riu Ripoll en el tram de Ripollet fins al pont que uneix  la Ferreria amb  Mas Rampinyo,  fa temps he dedicat diversos comentaris en aquest blog sobre el tema , es necessari  que es facin aquestes  actuacions per evitar perills i conflictes entre vianants i ciclistes . Val més tard que mai, per això considero una bona  noticia que es facin les obres . 

publicat a la VEU

NOVA ACTUACIÓ
Montcada i Ripollet es connectaran a través d'un carril bici i un altre de vianants en paral·lel al Ripoll

Les obres començaran a mitjan de març
07/03/2014 - Pilar Abián

Montcada i Reixac disposarà d’un nou tram de carril per a bicicletes a la llera del riu Ripoll, entre el límit amb Ripollet i la rotonda que enllaça els carrers Bach, Can Tapiola, i el pont del carrer Química del polígon la Granja. L’actuació forma part d’un projecte global que promou el Consorci de Turisme del Vallès Occidental i que és compartit amb els altres municipis de la comarca travessats pel riu, Ripollet, Barberà, Sabadell, Castellar i Sant Llorenç Savall. El projecte, valorat en 25.000 euros, el financia en un 95% l’esmentat Consorci amb fons provinents del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat. La resta del pressupost l’han d’assumir els municipis; Montcada i Reixac hi aporta al voltant de 4.000 euros. Les obres és previst que s’iniciïn la propera setmana.
Aprofitant aquesta intervenció, l’Ajuntament ha decidit millorar el projecte amb l’habilitació d’un altre carril paral·lel asfaltat i que tindrà un cost econòmic aproximat de 60.000 euros. L’alcaldessa, María Elena Pérez (PSC), ha indicat que “l’objectiu de l’actuació és crear una connexió amb els dos carrils de Ripollet i, sobretot, generar un espai de convivència per a ciclistes i vianants”.
Els dos vials tindran una llargada de 770 metres. El destinat a bicicletes estarà pavimentat i connectarà amb el passeig de Ribera per mitjà de l’itinerari recomanat que passa pel pont de la Química, el carrer Joaquim Castellví, el carrer Major, el passeig Rocamora i l’avinguda de la Ribera fins al pont de la Roca; el carril de vianants serà de sauló.


Publicat a la Vanguardia.com:


Montcada i Reixac tendrá un carril bici en el margen del río Ripoll
Es un proyecto compartido con Ripollet, Barberà, Sabadell, Castellar y Sant Llorenç Savall
Montcada i Reixac. (EFE).- El municipio de Montcada i Reixac contará con un nuevo carril exclusivo para bicicletas y peatones en el margen del río Ripoll a su paso por la localidad.
El nuevo carril de circulación se ubicará en el polígono de La Granja, entre el límite con Ripollet y la rotonda que enlaza con las calles Bach, Can Tapiola y el puente de la calle Química.
El nuevo vial forma parte de un proyecto global que se comparte con otros municipios por donde cruza este río, y que son Ripollet, Barberà del Vallès, Sabadell, Castellar del Vallès y Sant Llorenç Savall.
"El objetivo de esta intervención es adecuar esta zona, crear una conexión con los dos carriles de Ripollet y, sobre todo, generar un espacio de convivencia y peatones", señala la alcaldesa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez.
En Montcada y Reixac la obra cuenta con un presupuesto de 25.000 euros, se desarrolla a través del Consorci de Turisme del Vallès Occidental, y está financiada al 95 % con fondos del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya de la Generalitat.





dilluns, de març 10, 2014

ARA ¡




Un dels exemples clars de distanciament entre la classe política i la població, un clar exemple que les persones els importa un pepino, un clar exemple de que en política tot si val es el tema del  SOTERRAMENT.


Una històrica presa de pel, una enganyifa constant, un jugar amb la veritat, un temps perdut, on hem de lamentar pèrdues humanes, i força danys col·laterals.
Es interessant repassar els canvis de discurs quan uns governen i els altres estan a l’ oposició, es molt interessant com els polítics satèl·lits els que arropen a els que governen, fan de portantveus defensant lo indefensable.

Montcada i Reixac necessita que la línea de tren es soterri, 
                     
                      SOTERRAMENT ja ¡¡¡¡¡¡

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...