MAS RAMPINYO , UNA REALITAT AMB HISTORIA

Al 1951 , l’ escriptor tarrassenc Ferran Canyameres ( Terrassa ,1898 – Barcelona , 1964) publicava el llibre “COM EL VALLÈS NO HI HA RES “ ,geografia poètica.A la pàgina 102 , hi trobem una poesia amb el nom de Mas Rampinyo , que a continuació reproduïm .

"MAS RAMPINYO"

A Francesc Sanllehí

La carretera el talla de sorpresa

fent botre la quitxalla pels dintells
i al fanal l’ olla de marduix suspesa
es gronxola en saltar dos cruixidells.

El migdia fa tèbies les entrades
que impregnen els aflats de senectut
de velles que sargeixen, resignades,
o dormen els pes de la quietud.

Al defora , panotxes de moresc,
arrengades en pals, ornen el fresc
dels aspres murs emblanquinats de calç.

I quan el sol s’ aclofa amb brill d’ aram,
encén finestres, taca el macadam
i el moresc sembla d’ ambres i corals.

En una carta personal l’ escriptor Marià Manent li diu : “sabeu combinar destretament les clarors contrastades de l’ aiguafort amb la fina pinzellada idíl·lica. Heu escrit alguns versos d’ inoblidable música , com el que clou el sonet sobre Mas Rampinyo” .

Aquest escrit ha esta publicat a El Veïnat ,full editat per la Unió de Mas Rampinyo.