CARTA D' UN INTERNAUTA
Un seguidor del bloc, m’ ha fet arribar una sèrie de reflexions personals i també aporta informació referents al tema de la venda de LA PISTA, us recomano que ho llegiu.
Hola Fidel,
T’explicaré el meu punt de vista del que suposo va passar. Un és aficionat a l’especulació i en aquest cas no creu en les casualitats.
Hola Fidel,
T’explicaré el meu punt de vista del que suposo va passar. Un és aficionat a l’especulació i en aquest cas no creu en les casualitats.
Els any 1970 , els Ajuntaments en general i concretament el de Montcada no n’era cap excepció no disposaven del que se’n diu una hisenda forta, estaven endeutats fins les seies . No tenien un duro, anaven en general a remolc dels fets. En aquell temps es va aprovar per part del Govern una disposició que permetia fer diners a les entitats locals : va ser una de les primeres revisions de Plus Vàlua de Terrenys i el nostre Ajuntament ( presidit pel Paquito Lasus) va fer una revisió en profunditat i va aplicar una nova tarifa en els rebuts de contribució , en aquest cas especials a les empreses .Diria que totes van protestar ( Asland,Valentine, Ignis, Motor Iberica, Aismalibar, etc, etc . La majoria d’elles van guanyar els recursos presentats davant dels tribunals ja que demostraven o volien demostrar que l’augment del valor ( teòric) dels terrenys de les seves propietats era només això una teoria ja que ells no pensaven ni volien especular en els mateixos . L’Ajuntament de Montcada que pensava ingressar uns calerons , va veure frustrat el seu intent . Concretament d’Aismalibar pensava ingressar unes 400.000 PTA en concepte de Plus Vàlua .
Arran de tot això , crec que va arribar l’acord del que tu preguntes en el teu bloc.
Dades i dates a tenir en compte :
13/1/1972 : Aismalibar SA sol•licita adquirir de l’Ajuntament una porció de terrenys compresa entre dues naus de dita fabrica ( extensió del carrer R. Llargués) . La sol•licitud es presenta amb un projecte d’alineació de carrers en una zona existent entre la Ctra de Ripollet i el carrer Industria. La intenció de la fabrica es comprar 1284 m2 ( 33.962 pams quadrats) del carrer Gaspar Nogué , un lloc que en realitat en la practica només feien servir ells , concretament es diu que ja existeixen dos passadissos subterranis que connecten entre les naus.
L’Ajuntament , seguint el procés administratiu en aquest casos , fa l’exposició publica a fi de presentar al•legacions i comunica el cas a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i Serveis Comuns ( ara se’n diu Gerència Metropolitana o popularment com Area Metropolitana) , aquesta entitat havia de donar el vist i plau.
Arran de tot això , crec que va arribar l’acord del que tu preguntes en el teu bloc.
Dades i dates a tenir en compte :
13/1/1972 : Aismalibar SA sol•licita adquirir de l’Ajuntament una porció de terrenys compresa entre dues naus de dita fabrica ( extensió del carrer R. Llargués) . La sol•licitud es presenta amb un projecte d’alineació de carrers en una zona existent entre la Ctra de Ripollet i el carrer Industria. La intenció de la fabrica es comprar 1284 m2 ( 33.962 pams quadrats) del carrer Gaspar Nogué , un lloc que en realitat en la practica només feien servir ells , concretament es diu que ja existeixen dos passadissos subterranis que connecten entre les naus.
L’Ajuntament , seguint el procés administratiu en aquest casos , fa l’exposició publica a fi de presentar al•legacions i comunica el cas a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i Serveis Comuns ( ara se’n diu Gerència Metropolitana o popularment com Area Metropolitana) , aquesta entitat havia de donar el vist i plau.
5/10/1972 : L’Ajuntament per poder vendre aquells terrenys públics ( eren vials) el primer que ha de fer es adquirir la propietat ja que fins aleshores era un vial que no havia escripturat ni és trobava inventariat en el registre de propietats municipals. Ho farà amb data del 7 de juny de 1972.
6/12/1972 : En aquesta data L’Ajuntament va autoritzar a l’Alcalde Sr. Lasus els poders d’atorgar la corresponen escriptura de venda a Aismalibar del carrer Gaspar Nogué per 815.104 PTA.
En resum va ser una venda de patrimoni municipal , sense cap condicionant ni d’us ni temporal. Va ser una venda per sempre. L’excusa que es feia servir per vendre patrimoni municipal s’acostumava a fer sota la “rimbombant “ paraula de “ terreno sobrante de via publica”. Els diners , era obligatori , que anessin a parar a inversions i encara que es fessin servir per una altre cosa , oficialment sempre constava com una aportació a finançar les inversions.
Tot i que no es pot afirmar rotundament , és ben cert el que dius , ja que , mira per on en aquells dies es va aprovar la il.luminació del camp de futbol , amb un pressupost inicial de 679.000 PTA ( mes novembre 1972). Pressupost que després es va veure augmentat en 379.000 PTS( mes Juliol de 1973).
Vull donar les gràcies al internauta que m’ ha fet arribar aquest escrit, gràcies per la seva col•laboració en aclarir un xic més el tema. Ja sabeu que quan vulgueu, podeu dir la vostra, aportar fotografies, escrits, documents, etc.
En resum va ser una venda de patrimoni municipal , sense cap condicionant ni d’us ni temporal. Va ser una venda per sempre. L’excusa que es feia servir per vendre patrimoni municipal s’acostumava a fer sota la “rimbombant “ paraula de “ terreno sobrante de via publica”. Els diners , era obligatori , que anessin a parar a inversions i encara que es fessin servir per una altre cosa , oficialment sempre constava com una aportació a finançar les inversions.
Tot i que no es pot afirmar rotundament , és ben cert el que dius , ja que , mira per on en aquells dies es va aprovar la il.luminació del camp de futbol , amb un pressupost inicial de 679.000 PTA ( mes novembre 1972). Pressupost que després es va veure augmentat en 379.000 PTS( mes Juliol de 1973).
Vull donar les gràcies al internauta que m’ ha fet arribar aquest escrit, gràcies per la seva col•laboració en aclarir un xic més el tema. Ja sabeu que quan vulgueu, podeu dir la vostra, aportar fotografies, escrits, documents, etc.
