dilluns, d’abril 18, 2011

PAISATGE MALMES, DEIXALLES INCONTROLADES

Ç

Una seguidora del blog, m' ha fet arribar aquests fotografies que va realitzar ella, és un tema que en aquest blog sovint es tractat. L' acció gens cívica de unes persoens ,fa que el paisatge es malmeti.
En aquesta ocasió també m' ha fet arribar una carta que em sembla que cal penjar-la en aquest espai.

Hola Fidel!

He anat entrant de tant en tant al teu bloc. Em sembla que fas una tasca molt bona donant a conèixer el nostre poble. La seva història, les seves tradicions, el seu paisatge, la seva gent però també els seus defectes i mancances perquè, malauradament, d'aquests també n'hi ha.
Suposo que sempre s'és més exigent i més crític amb les coses que estimes perquè saps tot el podrien millorar amb l'interès i la bona voluntat de tots plegats. Això és el que em passa amb Montcada, en general i amb Masrampinyo, en particular.

La setmana passada vam fer les fotos que ara t'adjunto en el camí que surt des del costat dret de la casa de Can Rocamora i que fa un recorregut més o menys circular fins tornar pels militars.

En un d'aquest petits abocadors també hi ha restes trencades d'uralites (ja he vist les fotos que tens penjades de quan van treure les del costat de l'aulari).
Aquesta setmana tinc la intenció d'entrar una instància a l'ajuntament amb les fotos. Si igualment vols penjar alguna foto al teu bloc, tu mateix.
Si d'aqui a 1 mes tot segueix igual, escriuré a l'Agencia de Residus de Catalunya (pel tema del fibrociment).
Jo també sóc de les que es queixen en petit comité però potser ja és hora de passar al plan B. Si cal entraré una instància setmanal a l'ajuntament.

Ja sé que hi ha gent incívica però també tinc la sensació que l'ajuntament podria fer més del que fa. Clar que tampoc deu ser fàcil.

Gràcies

Ja sabeu que sempre faig una crida a que publiqueu la vostra opinió, les vostres fotografies, dins del respecte, aquí teniu un lloc per fer-ho.


PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns  quaranta anys que visc a l' A...