Aquestes fotografies son del any 1996, el dia 20 d’ abril, la inauguració de les obres de remodelació de la façana de la Unió, realitzades amb motiu del seu 75 è aniversari.
La UNIÓ , un cop més
La Unió continua essent una gran desconeguda per la gran majoria de persones que s’ han incorporat a viure Mas Rampinyo. En part també ho es per gent que porta molts anys vivint al veïnat.
Per diverses raons hi ha l’ opinió de que la Unió és una entitat privada, una entitat tancada, una entitat de quatre, etc.. Soc del parer que es per desconeixement, en altres casos per una fàcil excusa, i per alguns casos per manca de voluntat de voler entendre la realitat.
Han passat 15 anys de la celebració del 75 aniversari de l’ entitat i som a 10 per celebrar el centenari, anem cap LA UNIO 2021, la evolució de la Unió durant tots aquets noranta anys de història ha estat constant, potser amb una velocitat lenta, però sempre amb la intenció clara de adaptar-se a els temps .
No podem renunciar al bagatge de l’ entitat, no podem oblidar que som fruit de la UNIÓ de una societat civil dels anys 20, no podem oblidar que l’ edifici es va aixecar amb l’ esforç físic i econòmic de moltes persones. Estem lligats en part al nostre passat, però hem d’ estar oberts a canvis, a nous plantejaments, a mètodes de treball diferents, a propostes engrescadores.
Aquest cap de setmana ha esta la Festa del Soci, les primeres activitats organitzades per la nova Junta, una nova junta que trenca amb el perfil de les darreres, hi ha gent que repeteix, però sobretot incorporacions de gent nova.
Unes de les propostes que han fet, es la de obrir la Unió, així com la d’ oferir la col·laboració de l’ entitat a altres entitats del municipi, propòsits que em semblen bé, inclòs necessaris. Cal fer una tasca didàctica, comunicativa, i de sensibilització, per difondre que és la Unió, cal cercar nous mètodes, noves formules per tal de fer partícips a més gent, son en temps gens fàcils, per les entitats com la nostra. Però aquesta no és tant sols tasca de la junta, sino també dels socis i membres de tots els grups, fer Unió ha de ser el propòsit de tots.
La Unió no és diferent, ni gens atípica, ni és un bitxo rar, ni una excepció, bé potser és una suma de tot això, o de una part. La Unió es el resultat del dia a dia, del treball de tots els grups, de la suma de totes les activitats , de les festes, del esforç de les juntes, de la col·laboració i participació dels socis, inclòs de la col·laboració dels estaments públics que a la mesura de les seves possibilitats o del seu peculiar barem, han aportat un suport econòmic.
La Unió fa de centre cívic, de casalet, d’ ateneu, és un equipament utilitzat per altres entitats del veïnat, un equipament que l’ ajuntament podria utilitzar més sovint, sobretot per descentralitzar més les activitats. Espero que el nou Regidor de Cultura i els seu equip de tècnics facin un pas endavant i incloguin a la Unió com a seu, de part de la programació cultural.
Hi ha molt per fer, molt per treballar, molt per millorar, però tots tenim part i art en l’ assumpte, no és tant sols una feina o una tasca de la Junta, sino de tots nosaltres, amb més o menys intensitat hem de participar i col·laborar amb la Unió, fer Unió no és fàcil, requereix un cert esforç una certa dedicació, però sobre tot una voluntat de fer. Reconec que es fàcil recórrer a tòpics, a paraules buides, però es que cal fer tots els possibles per fer UNIÓ, i a la vegada fer poble, i fer Mas Rampinyo.