dimarts, de febrer 05, 2013

CAN ALBINYANA

 
En Xavier Colomé en el seu interessant bloc , que  us recomano que feu un seguiment, va publicar un comentari ( mes de maig de 2012) sobre Can Albinyana,  que jo reprodueixo en part en aquest comentari. Aquest mas (  resta  dempeus, malauradament en un estat deficient de conservació).
Apartat del nucli urbà de Mas Rampinyo, aïllat per la desaparició del pas a nivell, es pot accedir per La LLagosta i per camins rurals des del veïnat. Ús recomano que feu una ruta peu  i contemplar un paisatge reconfortable i peculiar mig amagat.
 
                        Vista parcial de Ca N'Albinyana a principis del segle XX.
                              Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya)
Detall d'una de les finestres de Ca N'Albinyana. Fotografia de principis del segle XX.
Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya)
                                   Vista parcial de Ca N'Albinyana a principis del segle XXI. Font: Fidel Casajuana
 
"Ca N'Albinyana - Aquesta antiga masia, avui patrimoni desaparegut, va estar sota la influència directa de la parròquia de Sant Pere de Reixac i que ja surt documentada al segle X, arran un document de venda on surt referenciat el topònim d'Albinyana amb activitats de pagesia, a l'Oest del riu Besòs. Aquest document parla de la venda d'una casa, les terres alguns animals i una bóta.
No sabem si aquesta primera referència tracta de la mateixa casa, si bé el topònim Albinyana queda referenciat a la mateixa zona.
Les primeres referències de la masia actual daten del segle XIV, encara que segurament amb una estructura molt diferent a la coneguda per nosaltres, fruit de remodelacions posteriors.
Al 1767 la masia momptava amb una gran premsa, feta de ferro i roure, que permetia fer verema. Tres anys després, al 1770, l'edifici va patir una reforma força important a la seva façana, afegint-li el balcó i es va reduir l'espai de la porta de mig punt.
Aquesta masia inclús va tenir la seva pròpia capella, anomenada de Sant Pere, de construcció més tardana (beneïda el 15 de novembre del 1801). Ja a l'any 1836 es va pintar el rellotge de sol."
 
entreu, passeu ... a un bloc interessant
 
 

 




PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns  quaranta anys que visc a l' A...