UNA CURIOSA HISTORIA...
a continuació publico el comentari publicat en el blog de montcadapost.blogspot.com, per en Josep Bacardit, el 16 de maig de 2010.
FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO
El dia que es volia suprimir la Festa Major del Mas Rampinyo
Va ser un 15 de març de 1973. Els Ajuntaments eren presidits per una
persona designada des del Govern Civil, de Barcelona, els regidors sortien
escollits d’unes tries que s'anomenaven d’aquesta manera: “ Tercio Familiar” ,
“Sindicatos del Regimen” i el “Tercio Corporativo”. Un temps on el regim i el
seu “ atado y bien atado” volia aparentar que “los concejales”
dels Ajuntaments eren escollits a través d’unes eleccions “sui generis” , però
què en realitat no feien altra cosa que mantenir el sistema imperant: “ cambiar
para no cambiar”.
El Consistori de l’Ajuntament de Montcada i Reixac era presidit per
Francesc Lasús Marsà i format pels regidors: Eduard Vilar Casanovas, Francesc
Mollet Casanovas, Josep Pont Viñals, Andreu Conesa Flores, Jaume Riera Bley,
Albert Riera Rusinés, Antoni Plazas Martiínez, Marcel Jove Soteras, Josep Diaz
Gonzalez i Jaume Salvatella Costa, els quals havien decidit unificar totes les
festes majors o festes de barri i que no paraven d’augmentar.
Ja feia anys que la idea de retallar tantes festes rondava pel cap dels responsables de l’Ajuntament i aquell any es va voler posar fi a totes amb la intenció d’unificar-les en una única Festa Major. Montcada tenia una població de més de 20.000 habitants les barriades que es van configurar s’ havien consolidat.
Ja feia anys que la idea de retallar tantes festes rondava pel cap dels responsables de l’Ajuntament i aquell any es va voler posar fi a totes amb la intenció d’unificar-les en una única Festa Major. Montcada tenia una població de més de 20.000 habitants les barriades que es van configurar s’ havien consolidat.
A fi de donar exemple, van pensar els responsables del consistori montcadenc, que la millor manera era començar per la que tenia més tradició i més arrelada, com era i és, la barriada de Mas Rampinyo que feia més de 100 anys que la celebraven.
La queixa no va tardar en arribar al Consistori. Una instància adreçada a l’alcalde de Montcada Sr. Francesc Lasús Marsà i encapçalada per Miquel Escrigas Cruset (veí de Mas Rampinyo) acompanyada amb desenes de signatures de veïns del barri, entre les que hi figuraven tots els comerços i les Industries de la zona.
La instància que mantenia la redacció i les formes habituals alhora d'adreçar-se a les autoritats del Règim, no deixava de ser una forta critica a una decisió que es prenia d’esquenes a la població, i que en aquells temps ja es començava a qüestionar algunes decisions (sobre tot en el tema festiu) que s’entenien com un : “ordeno y mando”.
Van raonar la protesta des de diferents vessants entre altres, destaquem algunes: La instància comença queixant-se per què s’ha tardat tant a notificar aquesta decisió?, ja que ara no els hi quedava temps per anar al Tribunal de la Sala del Contenciós, i continuava dient això:
[...] “És evident que tothom
de la barriada vol que se celebri la Festa Major, i ningú pot arribar a
comprendre els motius que poden existir, perquè de cop i volta es trenqui una
tradició tan profundament arrelada" [...]“no té cabuda en els nostres
cervells que l’expressió d’alegria i festa realitzada de forma sana, sigui
aturada sense una explicació que convenci i només perquè l’Ajuntament així o
vol” [...]“ els perjudicis de tot tipus poden ser enormes, entre altres els
econòmics de la gent que treballa i es guanya la vida i que vols gastar-se els
seus diners com, quan i on li convingui” [...]"com es pot explicar als
nens i jovent que aquest any no hi haurà “caballitos o autos de choque? ",
es pot imaginar un la contestació quan se’ls digui que això és, perquè les
autoritats així ho volen” [...] “faci l’Ajuntament la prova i ho comprovarà
[...]“l’excusa donada per unificar no és de rebut ja que cada barriada té una
idiosincràsia diferent i la de Mas Rampinyo té la seva pròpia i definida
personalitat” [...] “el que es vol fer ara ja s’ha repetit alguna que altra
vegada i convé recordar als components més joves de l’Ajuntament que en temps
de la República (una picabaralla entre dretes i esquerres) ja volia fer el
mateix i va tenir que intervenir un Diputat per a donar el permís definitiu,
aquelles “rencillas” polítiques no tenen cabuda en els nostres dies, on les
directrius que emanen del nostre “Regim“ no s’oposen a la conservació de les
tradicions i la celebració de festes populars” [...]” en definitiva, entenem
que el que importa de veritat és la unificació del Municipi (s’ha d’entendre
com l’objectiu polític) , cosa que no es pot aconseguir d'aquesta forma a
través de la unificació de les Festes Majors, doncs, darrera d’aquesta
grandiloqüent paraula s’amaga allò que en realitat es vol fer: una prohibició.
En lloc d’unificar el que es farà, es dividír” [...]“Sol·licitem que es
reconsideri la decisió i es digni concedir el permís per poder celebrar la
nostra Festa Major els propers dies 28,29, 30 d’abril i 1 de maig a la S.B.R La
Unió com responsable de la seva organització “.
Aquesta instància va produir un llarg debat, tant a favor com en contra per donar el permís. Recordem com va ser la votació d’aquella discussió:
A favor de donar permís (o sigui celebrar la Festa Major de Mas Rampinyo)
els regidors: Eduard Vilar Casanovas, Francesc Mollet Casanovas, Marcel Jove
Soteras i Antoni Plazas Martínez = 4 vots. El regidor Josep Pont Viñals (veí de
la barriada) no podia votar ja que era un dels que encapçalava la llista de la
instància i per tant era partidari de celebrar la festa.
En contra els regidors: Andreu Conesa Flores, Jaume Salvatella Costa, Albert Riera Rusinés i Jaume Riera Bley = 4
El resultat era un empat en el moment que va arribar el regidor Josep Diaz González que fins alhora no s’havia incorporat al Ple. Informat per la resta de regidors va decidir votar en contra, per tant, per 5 vots a 4 es negava l’autorització de la celebració de la Festa Major de Mas Rampinyo.
En contra els regidors: Andreu Conesa Flores, Jaume Salvatella Costa, Albert Riera Rusinés i Jaume Riera Bley = 4
El resultat era un empat en el moment que va arribar el regidor Josep Diaz González que fins alhora no s’havia incorporat al Ple. Informat per la resta de regidors va decidir votar en contra, per tant, per 5 vots a 4 es negava l’autorització de la celebració de la Festa Major de Mas Rampinyo.
El resultat era clar, però al mateix temps ningú dels regidors volia passar
a la història com el botxí que trencava una tradició centenària. La qual cosa
va fer que l’Alcalde Francesc Lasús Marsà (es va abstenir de participar en el
debat) es manifestés sobre el cas , amb l’ajut del secretari de l’Ajuntament
(en aquells moments el Sr. Amadeu Amenós) es va decidir que aquesta votació
s’hauria d’entendre en el sentit de voler mantenir l’esperit de l’acord
d’unificar les Festes Majors però que en aquest cas, per no causar danys
econòmics i tenint en compte el poc temps que resta (la festa Major de Mas
Rampinyo ja s’estava organitzant) va decidir com mesura excepcional autoritzar
que la S.B.R La Unió pogués organitzar la festa programada.
La queixa dels veïns sembla que va espantar a les autoritats d’aquella època i el que en un principi seria només i excepcionalment per aquell any va quedar oblidat per sempre més, és a dir: que de la prohibició de la Festa Major de Mas Rampinyo i la d’altres barriades no se’n va tornar a parlar mai més.
La queixa dels veïns sembla que va espantar a les autoritats d’aquella època i el que en un principi seria només i excepcionalment per aquell any va quedar oblidat per sempre més, és a dir: que de la prohibició de la Festa Major de Mas Rampinyo i la d’altres barriades no se’n va tornar a parlar mai més.
