divendres, de desembre 09, 2016

EL VEÏNAT TANCA...


Al 1983 va sorgir la necessitat de crear un medi de comunicació i informació, el nom aprovat per la capçalera va ser EL VEÏNAT, ara  la junta de la Unió en una decisió encertada ha decidit deixar de editar la revista.
Els temps han canviat , ara hi ha la xarxa per poder comunicar i informar, la Unió disposa de web, de facebook, de twiter, de instagram, del full digita La Unió 2.0 .
Aquests medis tenen un cost econòmic molt baix , en canvi una publicació com el Veïnat suposava un cost elevat. Però un altre avantatge del canvi es la immediatesa , en segons podem oferir l’ agenda , la noticia , la informació , i els socis estan al dia al moment.

He tingut la sort de formar part del consell de redacció des del primer numero , he passat unes molt bones estones,  per aquest motiu en aquest comentari recupero una publicació dedicada al 25 aniversari de El Veïnat.

EL VEÏNAT… (publicat el 14 de desembre de 2008)

La millor manera de celebrar el 25 è aniversari d’ El Veïnat, es fent-ho amb la edició de un nou número ( bé amb una bona copa de cava i quatres pastes de full també). Per la ocasió s’ ha tirat la casa per la teulada i s’ ha fet una edició força especial.

Tots els que no tingueu un exemplar en la pàgina web:
www.la-unio.com el trobareu .
Esta penjat un cop obrim la web, més endavant en l’ apartat d’ El Veïnat , hi ha una versió completa en pdf, que podreu descarregar per llegir o imprimir.

Des de 1983 he participat en El Veïnat, vaig estar en el primer consell de redacció, al costat de companys i amics que vàrem posar una gran il·lusió en el projecte. El consell de redacció estava format per en Salvador Picas, en Joan Capella, un que escriu, i amb la incorporació posterior d’ en Jaume Jordà. Actualment el consell de redacció el formem la M.Carme Escrigas, el LLuís Armengol , el Jordi Escrigas, i jo mateix.

Però en el Veïnat han participat alguns col·laboradors que cal agrair la seva tasca , ells han aconseguit una certa continuïtat de la revista o full.

Amb plena llibertat, des de la primera junta que va aprovar el projecte fins a l’ actual, puc assegurar que em pogut escriure sobre el que ens ha semblat, sempre això si amb respecte.

La freqüència no ha estat la desitjada, però en una entitat com La Unió hi ha necessitats pressupostaries de tota índole, que tenen prioritat, unes davant d’ altres, per raons obvies.

Acompanyant aquest comentari hi trobareu , el primer Balcó 
( editorial), escrit al 1983 i que cal situar-lo en l’ època, fa 25 anys. Un full, una revista com és El Veïnat, que es fa sense ànim de lucre, editada amb gent que no és professional, amb la intenció de comunicar i informar sobre la Unió i sobre Mas Rampinyo, podem dir que te molt de mèrit que després de 25 anys ,encara s’ editi.

El mon de la informació i la comunicació ha sofert vertiginosos canvis, els medis i mitjans per poder informar i comunicar han evolucionant cap una nova tecnologia, que es va implantant ràpidament, ara per ara la edició en paper encara es necessària, en poc temps qui sap si internet, els missatges per mòbil, etc., farà que la edició impresa passi a una millor vida.

Moltes felicitats a tos i a totes les persones implicades en el projecte d’ El Veïnat, a els col·laboradors, a la Junta de la Unió per el seu deixar fer, a els socis, a els lectors, a els que ens fan saber que no els hi agrada el que escrivim, a tots gràcies i enhorabona.

Vint-i-cinc anys fent Unió, fent Veïnat, fent poble, fent Mas Rampinyo...

PARLEM DEL MEU CARRER Escrit publicat a la Veu , a la segona quinzena del mes d' abril 2024 Fa uns  quaranta anys que visc a l' A...