El pas subterrani que tenim a Mas
Rampinyo és punt de incivisme continuat, tant per la gent que pren les parets
com a tela per pintar, o d´altres per pixar i també com a paperera. Aquest pas
està gafat des de la seva inauguració, doncs el seu terra porós es va embrutar
el primer dia amb restes de gelat desfet que es van repartir entre els
presents.
Actualment hi ha un gotera ( que
ja ve del pas antic, també tenim el problema de les escales mecàniques que estan
aturades més temps del compta ( avui diumenge no han funcionat). Hi ha la
intenció de solucionar el tema de la mobilitat de la gent que vagi en cotxets o
per la gent discapacitada física, o la gent que vagi en carro s de compra. A la
reunió que varen convocar l´Ajuntament i que es va celebrar a la Unió es va dir
que se estava elaborant un estudi per trobar formules per tal de facilitar l’accessibilitat
.
La via del tren es un entrebanc
que impossibilita el pas entre les dues parts, actualment hi ha el pas per la
estació, o per el antic pont , o el pas a nivell que hi ha al carrer Estanislau
Abadal, o per el pas que es va fer a l’ alçada de les dues torres de habitatges.
Tot un circuit que sembla un via
crucis per els vianants que necessiten de una millor accessibilitat que fa que
sigui en certs casos una gran odissea. És una assignatura pendent que te el
govern municipal davant de la ciutadania , del veïns i veïnes de Mas Rampinyo.
Aquestes fotografies han estat
realitzades avui al mati.