dilluns, d’octubre 16, 2023

 

      FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD

 autoretrat de ja fa uns anys

M' agrada escriure i compartir-ho....

Després de la mort d' un esser estimat , hi ha un cert allau de mostres de condol , ho sentim, que en pau descansi, mira que era bona persona, una bona mare , un bon amic o company. Ressaltem els bons  moments viscuts , fent servir topics i paraules que denoten sentiments que tenim vers la persona , sense faltar en certs casos les corresponents dosis d' hipocresia´

Perquè ho fem gairebé sempre després del decés i no abans, amb gent que compartim anys de recorregut , no trobem cap estona per transmetre-li  el nostres sentiments i agraïments. Fem-ho ara, no ho deixem per demà no sigui que fem tard.

Jo a lo llarg del temps he fet tard en diverses ocasions , ara me n' adono que he errat , no he dit el que sento a més d' algun , en certs casos donava per fet que no calia fer-ho ,doncs es dona per sabut, en altres pensava que hi havia temps per fer-ho. Al meu pare i la meva mare no els he dit prou vegades que els estimava, segur que de ben petit els hi deia, però no recordo haver-ho fet de més gran. Es un cert neguit que tinc ,  no haver-los dit en vida el que sentia per ells, en més o menys intensitat tampoc ho he fet a altres familiars , amics i companys i coneguts.

Ens  podem besar , abraçar ,  estimar, acompanyar ,  però el  parlar i dir les coses per el seu nom es primordial. Transmetre l' afecte , reconèixer les virtuts i perquè no els defectes  de les persones que tenim a l' entorn es un exercici  a realitzar quotidianament.

T' estimo , m' importes ,  ets el meu puntal , sense tu no , gràcies per tot , aquí em tens , lo que calgui , ho hauríem de dir sovint a totes aquelles persones que considerem imprescindibles a la nostra vida , demanar perdó per si els hem fet qualsevol cosa que els hagi ferit.

Imprescindible es la meva família(el nucli dur com dic jo), amb més o menys intensitat també  la gent que em saluda al mati, la que s' atura a parlar , el veí que em comenta quelcom de l' escala, el dependent que amb el seu somriure m' alegra el moment, el company que em pregunta com em trobo, la família que encara que sigui una trucada  s' interessa per tot, els amics que son quan inclòs quan no toca,la gent de la cultura que m' aporta coneixement i distracció , el sanitaris , els esportistes, els científics, i una llarga llista de persones que son imprescindibles i no tòxiques .

Aquesta es una reflexió que ha començat amb motiu del decés de gent estimada, que han marxat , que em deixen petjada , que em deixen tocat . La vida son quatre dies , doncs sense molestar a ningú visquem-la i gaudim-la, però no oblidem de dir el que cal ara i no sigui que fem  tard.

 

 

dilluns, de febrer 25, 2019

CAN CASTELLS , AQUAREL.LA D' EN JOAN CAPELLA


Ja se que tinc tancat el bloc a noves publicacions, però la d' avui és molt especial. En Josep Capella m' ha fet el regal d' aquesta aquarel.la pintada per en Joan Capella. Can Castells vist per el Joan es pera mi un  gran regal , gràcies Josep.
Can Castells i els pins, el pou .... aquest quadre m' aporta molts bons records que vull compartir amb vosaltres.

dimarts, de novembre 06, 2018


LA TARDOR AL PARC






MARRÓ, VERMELLOS, VERD, GROC
COLORS VARIATS DE TARDOR
PAISATGES QUE ENAMORAN PLENS DE COLOR
D`AQUELLS QUE CAL CONTEMPLAR POC A POC
No em cansaré de contemplar aquest paisatge variant, ara per la tardor les fulles cauen , la verdor va donant pas a colors de diversos matisos. El fet de combinar el caminar matinal amb contemplar i fotografiar m’ aporta un  relax personal que em templa els nervis i l estrès del dia a dia quotidià a la feina.
fotografies realitzades aquest mes de novembre al parc de Mas Duran a Mas Rampinyo ( malgrat que nouvinguts no ho tinguin encara clar)


 



dissabte, d’octubre 27, 2018

LES OBRES



Continua el tall de pas per el pas soterrat que hi ha a la carretera Ripollet i a l’ Avinguda Catalunya, les obres per instal·lar ascensors son el motiu. En un principi s’ ens va dir  que es tractava de talls parcials, però les paraules se les emporta el vent, i ara resulta que es un tall de 60 dies.
Els responsables han patinat , doncs hauria estat millor de dir-ho des de un començament, soc conscient que si s’ ha tallat és per motius de seguretat , tant per els vianants com per a els treballadors de la obra.
No critico ni discuteixo la decisió de barrar el pas a la gent, si que critico i trobo una  badada que els responsables no hagin informat, ni comunicat , ni explicat el canvi de la previsió.
Les obre estan implicant un canvis en la circulació dels vehicles i un inconvenient per la gent que ha de anar a una o altre banda de la via de tren, com ja he dit en altre comentari  el itinerari pe Beat Oriol i  el de la estació  tenen una deficiència de il·luminació de certes zones, que suposen un inconvenient.
Considero que els responsables municipals haurien d’ haver comprovat  i a la vegada adoptat mesures correctores.
De ben segur el pas soterrat amb els ascensors facilitarà la connectivitat entre les dues zones, però com no es tingui cura ni es vigili, ni es conservi bé, ens trobarem amb unes escales que dia si i dia també no funcionen i veurem si amb els ascensors no passa lo mateix dels que hi ha al pont sobre la c-17 : bruts i en mal estat.


dimecres, d’octubre 24, 2018

MAS RAMPINYO A LA TARDOR... FOTOGRAFIES
 PARC MAS DURAN

 PARC MAS DURAN
 PARC MAS DURAN
PARC MAS DURAN
PLAÇA SALVADOR ESPRIU
 TEATRE NACIONAL DE MAS RAMPINYO ,PERDÓ MUNICIPAL
 MIRA MIR, SOTA AUTOPÌSTA C-33 A MAS RAMPINYO

 CANTONADA SANTA FE AMB AVINGUDA CATALUNYA
ESTACIÓ MAL ANOMENADA MONTCADA-RIPOLLET

dissabte, d’octubre 20, 2018

ART URBÀ , ART AL CARRER






















 Hi ha iniciatives que s’ han de valorar positivament, no se que ha estat el o la responsable de que aquest cap de setmana s’ hagi organitzat la pintada de 25 pilars de l’ autopista per 25 artistes. Art urbà, art al carrer , obert les 24 hora del dia.
Ahir i avui els artistes estan pintant , una mica contrarellotge , però avui al mati ja estaven ben definits gairebé tots els mural, demà caldrà efectuar un altre vista per comprovar el resultat final , esperem que es respectin aquestes obres artístiques, aquest art urbà en majúscules.
BANC DESMUNTABLE




Al passeig que hi ha sobre la c-17 soterrada , un espai que es va guanyar per poder caminar, passejar ,asseure’s , etc. Ens trobem amb un banc desmuntat, no se si perquè s’ ha trencat, o l’ ha trencat. Penjo les fotografies realitzades avui dissabte.

 LA UNIÓ , ANY 1948 Actualment l' entitat està davant de un repte legal, ha de donar les pases, per aconseguir la licència d' activi...