Cal realitzar treballs de recerca, per trobar imatges, que ens documentin com era la vida del nostres avantpassats, de com eres les festes, les tradicions. Per saber com era el paisatge rural, les masies, etc. , cal conèixer el nostre passat, és primordial per tal de conèixer millor la nostra identitat. Com ja he escrit en altres comentaris, es lamentable el mal que ah fet la ma de l’home, omplint-se la boca amb la paraula progrés, s’ han realitzat autèntiques barbaritats que han malmès gran part del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
No em cansaré de demanar-vos la vostra col·laboració, si disposeu de fotografies antigues, de documents, de dibuixos ,etc. sobre el passat de Mas Rampinyo compartiu-ho , feu-me arribar i jo ho publicaré...
El passat agrícola de Mas Rampinyo és evident, encara ara hi ha indrets que ens mostren que venim d’ un mon agrícola, doncs trobem camps conreats per diverses zones del veïnat. Un indret que no deixava indiferent era el carrer Beat Oriol amb les seves parets blanquinoses plenes d’ espigues de blat de moro en llargs pals de fusta.
Gràcies a fotògrafs de l’ època podem conèixer com era aquest carrer i l’ aspecte que tenia, en aquest cas de la col·lecció Cuyàs , a través de ICC ( recalcar que va estar en Xavier Colomé, el que les va publicar per primer cop en el seu interessant blog. montcadareixac.blogspot.com).
Aquest carrer i la seva bellesa paisatgística, va ser motiu d’ un poema per part del poeta vallesà en Ferran Canyameres , ja esmentat i publicat en altre comentari en aquest blog.
Les fotografies son del arxiu del Institut Cartogràfic de Catalunya ( anys 50?)
