MAS RAMPINYO I SANT CUGAT
Remirant i repassant he trobat un interessant escrit que a
continuació reprodueixo. Esta copiat i
pegat de:
El barri de Mas Rampinyo
Tomàs Grau
En l’últim article us parlava de quan es va fer la urbanització dels dos
torrents de la Bomba i de Can Mora. Aquesta va donar camí al carrer principal,
el de Sant Antoni, que va unir des del camí de Barcelona al camí de
Valldoreix. Això va donar motiu a què el barri antic que sempre havia estat
aïllat del Mas Rampinyo quedés més unit a la vila.
El meu avi va néixer el 1876 a la casa del carrer de Sant Antoni, la façana de la qual està coberta per petxines. Nosaltres portem 5 generacions nascudes al carrer de Sant Antoni, la qual cosa ha fet que conegués la història de la barriada de Mas Rampinyo. El meu avi m’explicava que on ara hi ha el Mercadona fins arribar al revolt que duu a l’estació hi havia una gran extensió amb bardisses que arribaven fins a baix del camí. Sobre aquestes bardisses hi havia un marge que donava a uns hortets amb un carrer que hi havia més a dins, que li deien el carrer dels Pous (no és el que avui dia coneixem). Cada veí tenia un hortet per poder fer la verdura de la família i un pou dins de cada parcel·la. El manteniment de les verdures es feia a base de regar i a cops de galleda, perquè llavors no es coneixia d’altra manera aquí a Sant Cugat.
Un cop passades les bardisses, la gent d’aquest carrer només podia sortir per un reixat que donava al carrer dels Pous. A la banda de mà esquerra del carrer de Valldoreix, mirant cap amunt, el primer que es trobava era el carrer de la Riera on només hi havia cases a la banda dreta. Aquestes donaven al darrere del que és avui el carrer de Murillo. Aquest només es feia servir per les sortides de la gent de les cases del carrer de la Riera. Quan plovia, l’aigua baixava des de la plana on actualment hi ha l’estació fins al torrent de Can Mora. Aquesta passava per una porta de ferro del carrer de Murillo, que l’obrien en dies de pluja.
En el carrer de Villà només hi havia cases a la banda dreta, on hi ha ara la llibreria Alexandria. Hi havia dos nivells de carrer; un de més alt per anar a aquestes cases i un de més baix que conduïa a la masia de Can Mora (que es troba, encara avui, al Club de Golf) perquè anys enrere, la masia estava dividida en parcel·les d’hort per la gent que hi anava a cultivar. El reixat del carrer dels Pous encara existia fa 30 o 40 anys i jo el vaig arribar a conèixer. Aleshores, allà es trobaven unes cases que arribaven fins el que avui és la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació dels FGC que abans eren terres de cultiu i que els seguia el camí que portava a Valldoreix (el passeig de Valldoreix).
Entre els anys 1915 i 1918, quan es va construir la via del tren, els que hi treballaven, andalusos i murcians la majoria, bevien molt. Quan acabaven de treballar anaven a beure en un tancat de canyes situat on ara es troba el bar Catalunya. Aquest emblemàtic bar es va construir als anys 30 i va ser una gran novetat perquè va ser un bar de luxe per aquella època.
El meu avi va néixer el 1876 a la casa del carrer de Sant Antoni, la façana de la qual està coberta per petxines. Nosaltres portem 5 generacions nascudes al carrer de Sant Antoni, la qual cosa ha fet que conegués la història de la barriada de Mas Rampinyo. El meu avi m’explicava que on ara hi ha el Mercadona fins arribar al revolt que duu a l’estació hi havia una gran extensió amb bardisses que arribaven fins a baix del camí. Sobre aquestes bardisses hi havia un marge que donava a uns hortets amb un carrer que hi havia més a dins, que li deien el carrer dels Pous (no és el que avui dia coneixem). Cada veí tenia un hortet per poder fer la verdura de la família i un pou dins de cada parcel·la. El manteniment de les verdures es feia a base de regar i a cops de galleda, perquè llavors no es coneixia d’altra manera aquí a Sant Cugat.
Un cop passades les bardisses, la gent d’aquest carrer només podia sortir per un reixat que donava al carrer dels Pous. A la banda de mà esquerra del carrer de Valldoreix, mirant cap amunt, el primer que es trobava era el carrer de la Riera on només hi havia cases a la banda dreta. Aquestes donaven al darrere del que és avui el carrer de Murillo. Aquest només es feia servir per les sortides de la gent de les cases del carrer de la Riera. Quan plovia, l’aigua baixava des de la plana on actualment hi ha l’estació fins al torrent de Can Mora. Aquesta passava per una porta de ferro del carrer de Murillo, que l’obrien en dies de pluja.
En el carrer de Villà només hi havia cases a la banda dreta, on hi ha ara la llibreria Alexandria. Hi havia dos nivells de carrer; un de més alt per anar a aquestes cases i un de més baix que conduïa a la masia de Can Mora (que es troba, encara avui, al Club de Golf) perquè anys enrere, la masia estava dividida en parcel·les d’hort per la gent que hi anava a cultivar. El reixat del carrer dels Pous encara existia fa 30 o 40 anys i jo el vaig arribar a conèixer. Aleshores, allà es trobaven unes cases que arribaven fins el que avui és la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació dels FGC que abans eren terres de cultiu i que els seguia el camí que portava a Valldoreix (el passeig de Valldoreix).
Entre els anys 1915 i 1918, quan es va construir la via del tren, els que hi treballaven, andalusos i murcians la majoria, bevien molt. Quan acabaven de treballar anaven a beure en un tancat de canyes situat on ara es troba el bar Catalunya. Aquest emblemàtic bar es va construir als anys 30 i va ser una gran novetat perquè va ser un bar de luxe per aquella època.
Jo
encara vaig sentir a parlar de la barriada de Mas Rampinyo.
Se’n deia així
perquè, segons l’àvia de Cal Riera, en aquella època hi havia un Mas on hi
rampinyaven, on hi robaven.
