ARXIU O FOTOTECA PUBLICA.

Aquest estiu, s´ ha publicat a la premsa que els fills del fotògraf Agustí Centelles, havien trobat dins d’ una caixa de galetes de llautó, negatius de fotografies realitzades per el seu pare en els anys 30.

Una troballa interessant que complementa la col·lecció que Agustí Centelles va tenir amagada en una maleta, fins a l’ arribada de la democràcia. Un document gràfic de incalculable valor sobre la guerra civil espanyola.

Aquest fet corrobora que encara ara es van trobant fotografies antigues en qualsevol indret, des de aquell bagul, aquella caixa de cartró, o en aquell calaix atapeït de papers i documents. També es cert que hi ha molt material que s’ ha perdut per descuit dels sabedors d’ on era guardat ,per por, per deixadesa, per una neteja del indret sense comprovar el que es llençava, etc..

La fotografia com a document gràfic te una vital importància, per aquest motiu es necessari que les fotografies antigues no es llencin sinó que es conservin, que es classifiquin, que s’ arxivin. En el cas més proper, caldria poder recuperar, conservar el màxim material gràfic sobre el municipi i el veïnat Si algú troba fotografies antigues i no sap que fer-ne, doncs que abans de llançar-les, les cedeixi a la Fundació Cultural de Montcada, que ells faran un bon ús de las mateixes.

Ara per ara, la Fundació es la única entitat que compta amb una arxiu organitzat de les fotografies antigues que tenen (potser hi ha alguna altre, que em perdonin per el meu desconeixement), també l’ Ajuntament compta amb l’ arxiu municipal( desconec el seu estat i la cura que tenen sobre les fotografies ), aquest estament també ha signat convenis amb alguna família per tal de conservar la col·lecció, la darrera ha estat la col·lecció Aguilar- Matllo ( que actualment esta en procés de visionat i scanejat per membres de l’ agrupació fotogràfica).

Altres fonts municipals per poder disposar son l’ arxiu de fotografies amb que compta La Veu, durant els darrers anys han realitzat un munt de fotografies relacionades amb l’ esport, la cultura, la societat, etc. del municipi. Així com l’ àrea de Presidència o de Comunicació ( entra tant departaments em perdó), que disposen de un fotògraf per fotografiar els actes institucionals( una altre material fotogràfic de cert interès, per poder incorporar al arxiu o fototeca).

Es cert que aquestes dues fonts, es tracta de fotografies més actuals, però que cal poder disposar d’ elles per tenir-les classificades, arxivades, conservades.

En la feina de conservació i el col·leccionisme de fotografies antigues, hi ha també la figura dels col·leccionistes privats, que han realitzat una tasca molt important a lo llarg dels anys, conservant, recuperant, restaurant imatges. Un esforç personal i econòmic ( doncs la reproducció, el retoc, etc., amb el sistema tradicional de la fotografia resultava més costos, la sort es que actualment els procediments de reproducció han canviat i s’ han economitzat, la informàtica ho ha permès ).

No podem oblidar la gent que te com a hobby la fotografia, i que te un interès personal o artístic amb el municipi, i que realitza fotografies recopilant els canvis i les transformacions paisatgístiques, que compta amb treballs creatius sobre activitats del camp, de les masies, etc. Està molt bé el recuperar les fotografies antigues, però no es pot de deixar de incorporar les fotografies des anys 70,80,90,etc., doncs aquestes ja formen part d’ un patrimoni gràfic que cal incorporar, perquè no es perdin.

Hi ha fotògrafs anònims que segur que disposen de força material, poc a poc s’ haurà de poder arribar a un acord per que cedeixin el material a l’ arxiu. Jo parlo com a fotògraf, que compta amb un extens arxiu de fotografies de Mas Rampinyo, del seu paisatge , i d’ algunes de les seves tradicions, etc..

El tema del arxiu o la fototeca es més complicat del que sembla, però la seva viabilitat econòmica pot ser factible, amb dosis d’ enginy i amb voluntat de tirar endavant el projecte. Aconseguir un arxiu gràfic ( on també podria entrar el cinema, el video, etc., la cartelleria, etc.), seria un punt de partida per poder difondre la historia gràfica, del paisatge, de la gent, de les festes i les costums d’ una època passada, en part desconeguda per a molts veïns .

La edició del calendari, la edició de postals antigues, la publicació de llibres, exposicions, audiovisuals, son sistemes per donar a conèixer el fons del arxiu. Sense oblidar la vessant de investigació, proporcionant material per els estudiants de les escoles, per historiadors, per estudiants universitaris, etc. .

Actualment s’ esta realitzant un projecte privat, amb la col·laboració de l’ Ajuntament, així com de persones vinculades a entitats, o gent col·laboradora. L’ editorial Efadós, esta realitzant un projecte que ja ha portat a terme en altres poblacions, és tracta d’ un llibre de imatges i textos, L’ ABANS de Montcada i Reixac, es vendrà en fascicles i el llibre comptarà amb uns 600 fotografies que van des del començament de la fotografia a Montcada i Reixac fins el 1975.

Segur que és publicaran fotografies inèdites fins ara, però també d’ altres ja vistes però reproduïdes amb més qualitat. La difusió de l’ historia passada a través de fotografies, farà conèixer millor el lloc on vivim , així com comprovar les indrets i el patrimoni perdut per l’acció del mal anomenat progrés.

Estic per un arxiu o fototeca pública , que agrupi a totes les parts implicades, sobre tot a els que ja porten anys fent una tasca en aquest sentit, per tal de fer viable el projecte. La fotografia com a document gràfic es vital, ens aporta una informació ,útil per poder conèixer millor la nostra història.