Si féssim un concurs del cartell més vist a tot l’ Estat, segur que guanyaria de llarg el del Plan E, un cartell metàlic de grans dimensions, que ha estat plantat a prop de la zona on és realitzen les actuacions del citat pla corresponents a aquell municipi, aquella vila o ciutat.
Una gran operació publicitària, una gran promoció gràfica, una campanya ben estudiada, altre cosa és el fet del pla en si, segur que ha generat treball, segur que ha aportat feina , en uns moments que fa falta, però quan hi ha de improvisació ?, quan d’ oportú ha estat el pla?, realment ha significat un benefici per el conjunt del país?, desconec si és un bon pla, no se si és un pedaç, però al menys hi ha sector que ha treballat de valent per fabricar la senyalització del citat pla.És evident que molts treballadors de la construcció, i empreses subsidiàries han i estan treballant a raó d’ aquest pla, és evident que aquest pla en alguns casos degut a la seva improvisació a aportat problemes a la hora de executar els projectes.
Hi ha la costum des de fa anys que les diverses administracions publiques tenen la necessitat de publicitar, de promocionar, de donar imatge, de informar segons ells, a través de cartells metàlics, ho podem comprovar a qualsevol realització o actuació de l’ administració en tot el territori, és una mena de “ cartellitis aguda “, ben patent només cal donar una ullada. Governi qui governi el cartell hi és.
Des de l’ oposició el mateixos partits que ara poden estar governant sempre han criticat l’ excés de gasto en publicitat, que si anuncis televisats, que si revistes, que si folletos, que si llibres, que si campanyes amb cartells arreu del pais o estat, que si web amb elevats costos, que si departaments de protocol desproporcionats, etc., etc.. és un mal endèmic d’ aquesta classe política que canvien sovint de discurs depenent d’ on estiguin en aquell moment. Coherència senyors si us plau, és evident que és una practica generalitzada per part de l’ administració publica, cosa que no eximeix de que sigui una acció desmesurada i desproporcionada en molts casos, amb el cost econòmic que significa.
