O P I N I U M

INTRODUCCIÓ A UNA DIMISSSIÓ

El proper dia 21 de juny, l’actual alcalde César Arrizabalaga renunciarà a la seva acta coma regidor, després de molts anys governant en José Maria Campos, el partit socialista va guanyar amb la majoria per poder governar, si bé en els tres mandats ho ha fet amb diferents socis de govern.

César Arrizabalaga és veí de Mas Rampinyo des de fa bastant de temps, ara amb la seva decisió podrà dedicar més temps a la família , només em queda desitjar-li sort en aquesta nova etapa professional i personal.

REFLEXIONS ESCRITES

La dimissió de l’ alcalde de Montcada i Reixac, és la noticia i el tema del mes, i del any al municipi, des de tots els àmbits es parla del fet de la decisió personal. Les raons, els motius, les causes i els efectes d’ aquesta dimissió les hauran de valorar les persones que disposen de més informació.

Utilitzo el terme dimissió, perquè es el que he llegit en el mitjans públics de Montcada i Reixac, i com no disposo de un altre informació per a mi aquest tema i concepte es el que faig servir, entrar en altres valoracions, no em pertoca a mi.

Es evident que una decisió personal s’ ha de respectar com a tal, però també es cert que deixar un mandat electe quan encara no s’ ha esgotat el termini, no és lo millor per un municipi ( aquesta pràctica la realitza un partit polític com és el PSC, cosa que es pot fer i és fa). Com a tot governant i personatge hi ha punts de vista diferents i enfrontats, al parlar sobre la trajectòria de César Arrizabalaga al front del municipi, és evident que hi ha coses i fets positius, i una llarga llista de “pros” i alguna de “contres”.

La dimissió de l’ alcalde per a mi no ha estat en el moment oportú, ha utilitzat un “ tempo “ equivocat, però ell ho ha triat així, i segur que ha estat una formula prou“ consensuada” . Quan passi la tensió del moment,i el temps, algun dia sabrem els sentiments de la persona, el que sentia en el moment de fer publica la decisió, que ben segur estava madurant i suposo que compartint amb el seu cercle més íntim, estic segur que no ha estat una decisió fàcil .

En el panorama local hi ha un bloc, on tenen cabuda sense cap mena d’ escrúpols gent que d’ una forma totalment anònima, jutja ,falta a la persona i a les persones. Em sap molt de greu que s’ utilitzi un bloc d’ aquesta forma. Tota vegada que llencem la pedra i amaguem la mà, fem un flac favor a la dignitat humana. S’ han perdut les formes?. Fins quin punt es lícit poder faltar, insultar, insinuar sense signar amb nom i cognoms.

Fa temps que se sap de la marxa de l’ alcalde, al menys “ radio macuto” ho venia anunciant. Ràdio "macuto" per a mi és tota informació que totes les parts interessades van deixant anar per tal d’ escampar un rumor , una noticia que potser és veritat o tant sols una cortina de fum, per tal de despistar, inclòs una bona campanya de marketing.

No vull, ni me toca entrar en valoracions polítiques, ni partidistes, ni electorals, per això estan els partits i els polítics.Ni edintment tampoc entrar en valoracions personals.

Malgrat que mai he votat la seva opció, sempre he cregut que l’ alcalde ha estat elegit per la majoria del poble de Montcada i Reixac, i en això el poble es sobirà, si han estat tres mandats serà perquè no ho ha fet malament, o al menys el poble així ho ha decidit.

Els que em coneixeu sabeu que he estat crític moltes vegades, tinc diferencies amb algunesde les  decisions i fets que se han produït al veïnat i al municipi, en algunes no estic gens d’acord com se han fet les coses, en altres completament d’ acord, però aquest es un debat, o un tema que avui no toca.

Diuen que cal deixar passar el temps, perquè les aigües tornin al seu nivell, perquè torni la serenor , el seny , que la informació sigui menys tendenciosa, menys manipulada, menys agressiva, menys partidista, més clara, més complerta, més humana, més efectiva.

El proper dia 21 de juny, deixarà la seva acta de regidor en Cèsar Arrizabalga, a falta de 11 mesos de les noves eleccions municipals. Esperem que la nova alcaldessa pugui dirigir l’ Ajuntament tranquil•lament.

Estem en uns moments difícils on la crisi econòmica, la crisi de valors, la crisi de confiança, la crisi ... fa molt difícil que veiem una sortida d’ aquest llarg túnel, PERÒ HO DUBTEU QUE SORTIREM... .