UNA OPORTUNITAT PERDUDA
Realment ha estat una oportunitat perduda per part de La Veu, aquesta portada hauria d’ haver sortit al carrer ja fa uns dies, i no pas ahir divendres. La possible rigidesa en la periodicitat del mitjà, hauria de ser contrarestada, amb el fet de poder informar sobre un tema prou important per el conjunt del municipi, com es en aquest cas.
Que La Veu sortí cada quinze dies, fa que alguna gran noticia es publiqui quan ja ha perdut força, la rigidesa en la periodicitat fa difícil el poder donar la noticia gairebé al moment al instant. S’ ha perdut una gran ocasió amb motiu de la dimissió de César Arrizabalaga com alcalde de Montcada i Reixac, La Veu hauria de tenir la agilitat adequada, en casos com aquest de gran transcendència , s’ hauria de publicar un numero especial, un monogràfic, un extra.
Que La Veu sortí cada quinze dies, fa que alguna gran noticia es publiqui quan ja ha perdut força, la rigidesa en la periodicitat fa difícil el poder donar la noticia gairebé al moment al instant. S’ ha perdut una gran ocasió amb motiu de la dimissió de César Arrizabalaga com alcalde de Montcada i Reixac, La Veu hauria de tenir la agilitat adequada, en casos com aquest de gran transcendència , s’ hauria de publicar un numero especial, un monogràfic, un extra.
La gent ha de estar informada, i en aquest cas han estat altres medis que han donat l noticia , l’ actualitat era la dimissió, tema prou important perquè el medi públic de informació hagués actuat amb celeritat.
Aquest comentari és una reflexió sobre la necessitat de que és tingui la suficient autonomia per tal de que si els professionals ho creuen oportú es pugui editar un exemplar extra, per tractar el tema. El de fet d’ esperar a cada quinze dies fa que en més d’ una ocasió la noticia perdi la frescor, el interès.
He trobat a faltar la informació dels medis de informació públics de Montcada i Reixac, han reaccionat tard, no se si estan molt limitats amb la periodicitat, però si se que s’ haurà de trobar la fórmula per tal de que no torni a passar. Els membres de la OAIL i el consell d’ administració hauran de buscar la forma per evitar casos com aquests.
Sempre he defensat el treball dels periodistes de la Veu, he defensat la seva autonomia i llibertat, se que en ocasions han treballat amb pressió , essent diversos els factors d’ aquesta pressió. Però considero que els periodistes han de reivindicar el seu treball fent el que millor saben: informar, i si cal demanar els medis per poder-ho fer amb les millors condicions, es demana.
