A terres de l Ebre
, han utilitzat i utilitzen aquesta frase
per tal de defensar i reivindicar. A Montcada i Reixac fa uns dies s’ ha
celebrat el aniversari de la Riuada del 62, una riuada que va fer danys personals
irreparables unes 30 persones van morir. Amb motiu d’ aquesta data fatídica se
ha col·locat un monòlit per recordar-ho, s’ ha editat un documentals
i un llibre, així com una exposició fotogràfica.
L’ acció devastadora de l’ aigua va deixar una
petjada que s’ ha anat esborrant al pas dels anys, cinquanta anys en la
memòria de la gent que va patir la pèrdua de familiars i amics, així com de la
seva casa.
El riu en aquest cas
no va ser vida, diversos factors van
ocasionar la fatídica jornada...
Amb el desig de que mai més tinguem que celebrar un
aniversari com aquest , ni aquí ni a qualsevol punt del mon.
Hi ha excel·lents fotografies
de la riuada, en diverses publicacions,
jo en aquest cas publico fotografies que
volen ser una mostra de que el riu es vida...
fotografies realizades al riu ripoll a Mas Rampinyo
