dissabte, d’octubre 25, 2008




No a els acomiadaments...



Ni a Nissan, ni AISA, ni a Tyco, ni a Intorsa, ni a cap lloc, ara bé cal buscar solucions a els problemes de les empreses que encara estan en actiu, sinó no deixarem de ser un país de serveis, estem fora de rumb cal solucionar-ho.



He patit dos acomiadaments en la meva trajectòria laboral, va ser en dues empreses mitjanes o petites segons es miri.

Desprès vaig iniciar una etapa de creació de treball associat a través d’ una cooperativa que vaig formar junt amb altres socis, encara ara després de uns 14 anys està dempeus, no se fins quan, però de moment aguantem el tipus.

Per molta gent tenir una empresa vol dir estar montat en el euro o en el dólar. Ser empresari petit , és tota una aventura, el cert és que un servidor després de treballar per compta d’ altres empresaris, va decidir donar un tomb a la seva trajectòria laboral.

A nivell personal quan vaig patir els acomiadaments, no vaig cobrar cap indemnització milionària, més aviat al contrari, quan vàrem ser acomiadats, no hi havia cap moviment social a favor nostre, ni els mitjans de comunicació van dedicar ni una sola paraula.

Estic en contra dels acomiadaments, però des de d’ aquell treballador que està en un taller junt amb el seu empresari, d’ aquell cambrer que l’ acomiaden’ aquell operari , d’ aquell instal·lador autònom que es queda sense feina, d’ aquell vell comercial que es acomiadat per un jove que cobrarà un salari més baix, d’aquell treballador.

Estic en contra de qualsevol acomiadament sigui d’ un que de 1000, perquè cada cas té la suficient importància, un cost social i econòmic que afecta a família per família i evidentment a la persona.

Però també estic a favor del empresari petit i mitja que necessita que l’ empresa estigui vigent oberta i operativa, que cal acomiadar per necessitat ,per supervivència. Estic en contra del llenguatge fàcil, de la demagògia, de que els empresaris son els dolents, però també de que els treballadors siguin els culpables.

El fons socials, les ajudes a empreses, la formació professional, els cursos subvencionats, etc., els sindicats, les administracions, les patronals, el mon financer hauran de treballar de valent si volem continuar estan dins del que cap bé.

No a els acomiadaments, si a les solucions raonades.

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...