Histories, historietes, amb Mas Rampinyo.


En un examen de francès a primer de batxillerat , amb el professor Fandós , uns quants mas rampinyencs vàrem posar a la data Masrrampiño tal de tal , quan ens va donar els exàmens corregits , ens va dir que anéssim a la primera de primària per preguntar la regla de la r , havíem escrit malament el nom del nostre veïnat.

No ens va renyar per escriure el nom de veïnat ( la gran majoria havia posat Montcada) ,sinó per fer-ho malament ,com a càstig els companys vàrem baixar a la primera classe , hi havia el professor ,vàrem demanar permís per entrar i li vàrem exposar el perquè estaven allà , vaja fila fèiem ,quina vergonya realment no sabíem més que un nen de primària .
..............................................

A la Salle ,un dia a classe amb el germà Lluís ( el director) , va fer referència a la Festa Major de Mas Rampinyo , amb un to força provocatiu (en aquella època fèiem un dia de festa local per la Festa Major ) , a mi en va sorgir de sobta una “carrespera” , una tos ,em va preguntar que em passava, jo li vaig contestar que rés , ell insistia , no vaig tenir un altre remei que comentar-li que s’ havia ficat amb la festa del meu poble i que això estava malament, em va reptar a que sortís a la pissarra , per tal de lluitar ( cosa que em era molt difícil doncs tenia un caràcter i una constitució física que ens feia tenir-li molt respecte).

Quan finalment vaig sortir davant la classe , ell es va posar en situació de lluita ,amb el punys en situació alçada ,gairebé li tapaven la cara ,jo li vaig dir que no podia lluitar amb ell ,doncs portava el pitet al coll i que allò significaria un pecat fer-ho, ell amb ganes de continuar amb la festa es va traure el pitet. Mig acovardit vaig decidir abandonar la lluita abans de començar-la , li vaig argumentar que ell era més fort que jo, i que em guanyaria ( tot es va tractar de una broma , d’un xic d’ esbarjo ).
..............................................

Al Ferral de Bernesga a la província de León , a tots els que venien de Catalunya a fer la mili al campament i em preguntaven d’ on era ,els hi deia : sóc de Mas Rampinyo , a gairebé a tots els hi tenia que donar dades per que es ubiquessin on era el veïnat, així anaven passant els dies i els reemplaços, fins un dia que un nou recluta incorporat a la VM , vingut del barri Gràcia , quan li vaig dir que era de Mas Rampinyo , va dir ostres la Festa Major de Mas Rampinyo , vaig quedar-me aturat , em va dir que el seu avi l’ havia parlat de la nostra festa major i sabia on era situat el Mas Rampinyo.Vaig cridar a tots els meus companys de la VM , i els vaig demanar que escoltessin al nou vingut o arribat, que els hi va dir que coneixia Mas Rampinyo i etc.
................................................

Un cop llicenciat, havien passat uns anys ,estava assegut dins de un tren , al meu costat la meva parella , el tren aturat a l’ estació de Sant Andreu , puja la gent que hi havia a la andana , una d’ aquestes persones , es queda mirant-me i em saluda amb un “ hey Mas Rampinyo”, era un company de la mili , era un noi de Badia del Vallès , no em recordava del seu nom, tant sols de les seves simpaties per el POUM ,ell tampoc s’ en recordava del meu nom, si en canvi que era de Mas Rampinyo.
............................................................
En Modest Almirall , pintor , va exposar a una galeria d’ art situada al carrer de la Palla a la ciutat comtal , el dia de la inauguració vaig assistir amb un meu amic , allà em va presentar unes amigues d’ ell i del pintor , en les presentacions va sortir el nom de Mas Rampinyo , una d’ elles va reaccionar amb cara de sorpresa , li dic que passa ,em comenta que li sona el nom , jo li dic si es per la dita de sembla la festa major ...... , ella em diu que no , que coneix un joc que li havien explicat, un xic verd .

Quin joc? el joc del Mas Rampinyo em diu , quin joc es aquest li pregunto? tot intrigat, i em contesta:

Carinyo, vols jugar al joc del Mas Rampinyo? tu te ajups i jo te la enginyo.

......................................................

Les batalles que havien fet alguns companys de la Salle, que es triaven pedres d’ una banda del riu a l’ altre, era la batalla del pont dels Hermanos, aquesta historia la vaig escoltar a Montcada Centre .quan un botiguer me la va explicar, ell hi havia participat, era un sastre. Era la batalla entre nois de Mas Rampinyo amb nois de Montcada (suposso i desitjo que mai arribés al sang al riu), doncs uan cosa es defensar un sentiment , però mai utilitzar la violència per aconseguir-ho, si bé aquestes batalles devien ser més les ganes de realitzar malifetes de l’ època. Estic parlant dels anys 40.

.....................................................