Entrellaçar les paraules per expessar el que sentim davant la mort d’ una persona estimada ,amiga o coneguda, s’ ens fa difícil.
La mort de la Cristina, és un d’aquests casos, és una declarada "mas rampinyaire" i una destacada "unionista",que ens ha deixat, però que el seu tarannà ens ha deixat una pronunciada petjada, que no s’ esborrarà facilment.
Jo no he estat en el cercle d' amistats de la Crisitina, però ha estat una de les persoanes que ens hem creuat a la vida en certs moments, hem coincidit amb alguns sentiemnts que com d' altre gent, tenim vers Mas Rampinyo i la Unió.
Als seus pares, al seu companys i al els seus fills, dir-vos que no esteu sols en el dolor.
Cristina descansa en pau.
