Inicis de un projecte, de un repte de futur, per a la Unió, per a Mas Rampinyo.
Primera editorial, desembre de 1983, en alguns aspectes molt vigent malgrat passar ja 25 anys.
EL VEÏNAT…
La millor manera de celebrar el 25 è aniversari d’ El Veïnat, es fent-ho amb la edició de un nou número ( bé amb una bona copa de cava i quatres pastes de full també). Per la ocasió s’ ha tirat la casa per la teulada i s’ ha fet una edició força especial.
Tots els que no tingueu un exemplar en la pàgina web: www.la-unio.com el trobareu .
EL VEÏNAT…
La millor manera de celebrar el 25 è aniversari d’ El Veïnat, es fent-ho amb la edició de un nou número ( bé amb una bona copa de cava i quatres pastes de full també). Per la ocasió s’ ha tirat la casa per la teulada i s’ ha fet una edició força especial.
Tots els que no tingueu un exemplar en la pàgina web: www.la-unio.com el trobareu .
Esta penjat un cop obrim la web, més endavant en l’ apartat d’ El Veïnat , hi ha una versió completa en pdf, que podreu descarregar per llegir o imprimir.
Des de 1983 he participat en El Veïnat, vaig estar en el primer consell de redacció, al costat de companys i amics que vàrem posar una gran il·lusió en el projecte. El consell de redacció estava format per en Salvador Picas, en Joan Capella, un que escriu, i amb la incorporació posterior d’ en Jaume Jordà. Actualment el consell de redacció el formem la M.Carme Escrigas, el LLuís Armengol , el Jordi Escrigas, i jo mateix.
Però en el Veïnat han participat alguns col·laboradors que cal agrair la seva tasca , ells han aconseguit una certa continuïtat de la revista o full.
Amb plena llibertat, des de la primera junta que va aprovar el projecte fins a l’ actual, puc assegurar que em pogut escriure sobre el que ens ha semblat, sempre això si amb respecte.
La freqüència no ha estat la desitjada, però en una entitat com La Unió hi ha necessitats pressupostaries de tota índole, que tenen prioritat, unes davant d’ altres, per raons obvies.
Acompanyant aquest comentari hi trobareu , el primer Balcó ( editorial), escrit al 1983 i que cal situar-lo en l’ època, fa 25 anys. Un full, una revista com és El Veïnat, que es fa sense ànim de lucre, editada amb gent que no és professional, amb la intenció de comunicar i informar sobre la Unió i sobre Mas Rampinyo, podem dir que te molt de mèrit que després de 25 anys ,encara s’ editi.
El mon de la informació i la comunicació ha sofert vertiginosos canvis, els medis i mitjans per poder informar i comunicar han evolucionant cap una nova tecnologia, que es va implantant ràpidament, ara per ara la edició en paper encara es necessària, en poc temps qui sap si internet, els missatges per mòbil, etc., farà que la edició impresa passi a una millor vida.
Moltes felicitats a tos i a totes les persones implicades en el projecte d’ El Veïnat, a els col·laboradors, a la Junta de la Unió per el seu deixar fer, a els socis, a els lectors, a els que ens fan saber que no els hi agrada el que escrivim, a tots gràcies i enhorabona.
Vint-i-cinc anys fent Unió, fent Veïnat, fent poble, fent Mas Rampinyo...
Des de 1983 he participat en El Veïnat, vaig estar en el primer consell de redacció, al costat de companys i amics que vàrem posar una gran il·lusió en el projecte. El consell de redacció estava format per en Salvador Picas, en Joan Capella, un que escriu, i amb la incorporació posterior d’ en Jaume Jordà. Actualment el consell de redacció el formem la M.Carme Escrigas, el LLuís Armengol , el Jordi Escrigas, i jo mateix.
Però en el Veïnat han participat alguns col·laboradors que cal agrair la seva tasca , ells han aconseguit una certa continuïtat de la revista o full.
Amb plena llibertat, des de la primera junta que va aprovar el projecte fins a l’ actual, puc assegurar que em pogut escriure sobre el que ens ha semblat, sempre això si amb respecte.
La freqüència no ha estat la desitjada, però en una entitat com La Unió hi ha necessitats pressupostaries de tota índole, que tenen prioritat, unes davant d’ altres, per raons obvies.
Acompanyant aquest comentari hi trobareu , el primer Balcó ( editorial), escrit al 1983 i que cal situar-lo en l’ època, fa 25 anys. Un full, una revista com és El Veïnat, que es fa sense ànim de lucre, editada amb gent que no és professional, amb la intenció de comunicar i informar sobre la Unió i sobre Mas Rampinyo, podem dir que te molt de mèrit que després de 25 anys ,encara s’ editi.
El mon de la informació i la comunicació ha sofert vertiginosos canvis, els medis i mitjans per poder informar i comunicar han evolucionant cap una nova tecnologia, que es va implantant ràpidament, ara per ara la edició en paper encara es necessària, en poc temps qui sap si internet, els missatges per mòbil, etc., farà que la edició impresa passi a una millor vida.
Moltes felicitats a tos i a totes les persones implicades en el projecte d’ El Veïnat, a els col·laboradors, a la Junta de la Unió per el seu deixar fer, a els socis, a els lectors, a els que ens fan saber que no els hi agrada el que escrivim, a tots gràcies i enhorabona.
Vint-i-cinc anys fent Unió, fent Veïnat, fent poble, fent Mas Rampinyo...