ADEU JOSEP
L’ altre dia llegint el diari, a la plana de les necrològiques amb trobo amb la trista sorpresa de la noticia de la teva mort.
Fa molts anys ens vàrem conèixer, va ser una trobada relacionada amb el mon de la imatge, concretament amb la fotografia. No se les causes de la teva mort, però tenies 47 anys que carai és una “putada”, feia temps que no tenia noticies teves, però de tant en tant veia el teu nom en els rètols de TV3, la teva tasca de productor de la cadena de televisió feia que sortís el teu nom, i això em feia recordar-te.
Tinc la sort d’ haver-te conegut, es una d’ aquelles coses que la fotografia m’ ha permès o m’ ha facilitat. Recordo un sopar on vas explicar las mil i una anècdotes de la teva feina, em va a la memòria els tus inicis, el teus treballs de fotografia a Mollet, em ve a la memòria el teu somriure.
A Barcelona al carrer Aurora, al Centre Internacional de Fotografia, coincidíem en aquells cursets de fotografia, allà també vàrem conèixer a altre gent, en especial al Ivan.
He tingut la necessitat d’ escriure aquesta carta ,ho faig a través d’ aquest blog, que com podràs comprovar està dedicat a Mas Rampinyo (tu ja saps de la certa obsessió per el meu veïnat). En els meus treballs generalment utilitzo una dedicatòria que més o menys diu: a totes aquelles persones que ens em creuat a la vida, i que el temps va difuminant lentament, però mai esborrarà.
Tu es una d’ aquestes persones que ocupen una part del meu bagatge a la vida, espero i desitjo que hagis pogut realitzar els teus desitjos en aquesta vida ,malgrat que has marxat massa aviat.
Tingues un bon repòs Josep....
L’ altre dia llegint el diari, a la plana de les necrològiques amb trobo amb la trista sorpresa de la noticia de la teva mort.
Fa molts anys ens vàrem conèixer, va ser una trobada relacionada amb el mon de la imatge, concretament amb la fotografia. No se les causes de la teva mort, però tenies 47 anys que carai és una “putada”, feia temps que no tenia noticies teves, però de tant en tant veia el teu nom en els rètols de TV3, la teva tasca de productor de la cadena de televisió feia que sortís el teu nom, i això em feia recordar-te.
Tinc la sort d’ haver-te conegut, es una d’ aquelles coses que la fotografia m’ ha permès o m’ ha facilitat. Recordo un sopar on vas explicar las mil i una anècdotes de la teva feina, em va a la memòria els tus inicis, el teus treballs de fotografia a Mollet, em ve a la memòria el teu somriure.
A Barcelona al carrer Aurora, al Centre Internacional de Fotografia, coincidíem en aquells cursets de fotografia, allà també vàrem conèixer a altre gent, en especial al Ivan.
He tingut la necessitat d’ escriure aquesta carta ,ho faig a través d’ aquest blog, que com podràs comprovar està dedicat a Mas Rampinyo (tu ja saps de la certa obsessió per el meu veïnat). En els meus treballs generalment utilitzo una dedicatòria que més o menys diu: a totes aquelles persones que ens em creuat a la vida, i que el temps va difuminant lentament, però mai esborrarà.
Tu es una d’ aquestes persones que ocupen una part del meu bagatge a la vida, espero i desitjo que hagis pogut realitzar els teus desitjos en aquesta vida ,malgrat que has marxat massa aviat.
Tingues un bon repòs Josep....
