OPINIUM
Montcada Confidencial, el blog de referència a Montcada i Reixac, tanca la seva activitat, segons diuen els gestors del blog en el seu comentari. Les raons i les causes estan reflexades en el seu escrit.
Portava dos anys en funcionament, he estat lector i seguidor del blog des de quan portaven uns 6 mesos en activitat, vaig conèixer l’ existència del blog, per un conegut que em va preguntar obertament si jo hi escrivia comentaris. De fet no ho feia, però quan vaig poder ,vaig entrar al blog per veure de que es tractava.
He de felicitar a els fundadors ( ho faig sense citar el nom, doncs no els conec), el projecte i la idea eren innovadores a Montcada i Reixac, facilitaven un espai on lliurement es podia expressar la opinió.
He de dir que la primera impressió va ser positiva, doncs era un espai de lliure participació, on es podia participar amb els comentaris i opinar sobre temes locals, evidentment la gran majoria eren sobre la gestió dels polítics.
Però les formes, utilitzades per alguns comentaristes (en part permeses per els gestors), han restat credibilitat al blog, i a bastants escrits seriosos i documentats de certs comentaristes.
Per part meva he de reconèixer que alguns aspectes de fets que passaven al municipi, i que m’ eren completament desconeguts , però que arrel de seguir Montcada Confidencial ho han deixat de ser. He tingut que triar entre molta palla, i comentaris que per a mi no complien les mínimes regles del joc, i que no haurien d’ haver estat publicats.
Certs comentaristes han confós la llibertat d’ expressió amb el insult, mala llet, etc. .L’ anonimat permès per els gestors, ha esta malament utilitzat per un cert nombre de comentaristes. L’ anonimat el defenso, però amb un pseudònim i que els gestors del medi sàpiguen qui es la persona que escriu.
Jo he utilitzat l’ anonimat, però mai ho fet amb desqualificació personal, amb insult, amb mentida, ni amb to amenaçant.
Un espai alternatiu a els medis que hi ha al municipi, tant sigui escrit o digital, serà benvingut, però no pot néixer coix, ni mutilat, es pot ser crític i bel·ligerant amb el poder establert, però s’ ha de complir amb les regles del joc. Les segones parts mai foren bones, les imitacions mai superen (bé gairebé mai) a la realitat, Montcada Confidencial tanca, ha estat una realitat que te els seus detractors i els seus defensors.
Soc dels que defensa la utilització de La Veu, com espai per poder expressar l’ opinió, a través de les cartes al director (ara per ara ningú em podrà dir que s’ hagi censurat una carta a la Veu), si es fa seguint les regles del joc, s’ ha d’ aprofitar l’ oportunitat que ens ofereixen. Ara bé una de les normes es fer-ho amb nom i cognom, o bé en pseudònim.
Montcada Confidencial, el blog de referència a Montcada i Reixac, tanca la seva activitat, segons diuen els gestors del blog en el seu comentari. Les raons i les causes estan reflexades en el seu escrit.
Portava dos anys en funcionament, he estat lector i seguidor del blog des de quan portaven uns 6 mesos en activitat, vaig conèixer l’ existència del blog, per un conegut que em va preguntar obertament si jo hi escrivia comentaris. De fet no ho feia, però quan vaig poder ,vaig entrar al blog per veure de que es tractava.
He de felicitar a els fundadors ( ho faig sense citar el nom, doncs no els conec), el projecte i la idea eren innovadores a Montcada i Reixac, facilitaven un espai on lliurement es podia expressar la opinió.
He de dir que la primera impressió va ser positiva, doncs era un espai de lliure participació, on es podia participar amb els comentaris i opinar sobre temes locals, evidentment la gran majoria eren sobre la gestió dels polítics.
Però les formes, utilitzades per alguns comentaristes (en part permeses per els gestors), han restat credibilitat al blog, i a bastants escrits seriosos i documentats de certs comentaristes.
Per part meva he de reconèixer que alguns aspectes de fets que passaven al municipi, i que m’ eren completament desconeguts , però que arrel de seguir Montcada Confidencial ho han deixat de ser. He tingut que triar entre molta palla, i comentaris que per a mi no complien les mínimes regles del joc, i que no haurien d’ haver estat publicats.
Certs comentaristes han confós la llibertat d’ expressió amb el insult, mala llet, etc. .L’ anonimat permès per els gestors, ha esta malament utilitzat per un cert nombre de comentaristes. L’ anonimat el defenso, però amb un pseudònim i que els gestors del medi sàpiguen qui es la persona que escriu.
Jo he utilitzat l’ anonimat, però mai ho fet amb desqualificació personal, amb insult, amb mentida, ni amb to amenaçant.
Un espai alternatiu a els medis que hi ha al municipi, tant sigui escrit o digital, serà benvingut, però no pot néixer coix, ni mutilat, es pot ser crític i bel·ligerant amb el poder establert, però s’ ha de complir amb les regles del joc. Les segones parts mai foren bones, les imitacions mai superen (bé gairebé mai) a la realitat, Montcada Confidencial tanca, ha estat una realitat que te els seus detractors i els seus defensors.
Soc dels que defensa la utilització de La Veu, com espai per poder expressar l’ opinió, a través de les cartes al director (ara per ara ningú em podrà dir que s’ hagi censurat una carta a la Veu), si es fa seguint les regles del joc, s’ ha d’ aprofitar l’ oportunitat que ens ofereixen. Ara bé una de les normes es fer-ho amb nom i cognom, o bé en pseudònim.
