Ben pasades les dotze, elpati de la Salle acollia a els participants que han arribat.
Contents tot just començava la pre- marxa.
El tret de sortida, comença la marxa.
Al 1985 va començar amb una seixantena de persones la caminada o marxa a Montserrat, després de 25 edicions, ahir van ser més de 700 persones les ha que van partir de La Salle a Mas Rampinyo, per anar a Montserrat amb autocars, per tornar a peu de nou fins a la Salle .
És cert que és una festa que ja és patrimoni de un poble, com va dir en Alfred Canals, és una festa que de ben segur els organitzadors deuen treballar durant molt de temps per tenir tot a punt. Cal felicitar-los, cal encoratjar-los perquè hagin moltes més edicions de la marxa.
El color groc dels mocadors amb les samarretes blanques de la ocasió, feien del pati de l’escola tot un mosaic de gent de totes les edats, de gent que porten moltes edicions, a gent que per primera vegada fan la marxa.
Després d’ un retard, força cansats, han arribat per la passarel·la de la Salle, el gruix de la marxa, la gent que esperava aplaudint, era la fi d’ una llarga etapa, plena d’ alguns inconvenients, però a la fi s’ ha arribat, enhorabona a tots.
A descansar i a preparar la propera marxa.
Al 1985 va començar amb una seixantena de persones la caminada o marxa a Montserrat, després de 25 edicions, ahir van ser més de 700 persones les ha que van partir de La Salle a Mas Rampinyo, per anar a Montserrat amb autocars, per tornar a peu de nou fins a la Salle .
És cert que és una festa que ja és patrimoni de un poble, com va dir en Alfred Canals, és una festa que de ben segur els organitzadors deuen treballar durant molt de temps per tenir tot a punt. Cal felicitar-los, cal encoratjar-los perquè hagin moltes més edicions de la marxa.
El color groc dels mocadors amb les samarretes blanques de la ocasió, feien del pati de l’escola tot un mosaic de gent de totes les edats, de gent que porten moltes edicions, a gent que per primera vegada fan la marxa.
Després d’ un retard, força cansats, han arribat per la passarel·la de la Salle, el gruix de la marxa, la gent que esperava aplaudint, era la fi d’ una llarga etapa, plena d’ alguns inconvenients, però a la fi s’ ha arribat, enhorabona a tots.
A descansar i a preparar la propera marxa.