Reflexions

10 anys de govern municipal van ser motiu de balanç per part dels dos caps visibles del mateix, com son en César Arrizabalaga i en Joan Maresma, un govern d’ esquerres i de la dreta nacionalista, 10 anys des de que els dos polítics ( de ben segur que avalats per les seves formacions politiques) varen formalitzar el pacte per governar junts.

De ben segur que a la roda de premsa varen resumir i plasmar la feien feta en aquests anys, com és evident no varen fer esment dels temes que han fet trontollar ( potser lleugers terratrèmols) el govern, dels temes que han aparcat per poder continuar governant conjuntament ni fer esment .

És evident que des de fora, i des del desconeixement del pacte, aquest ha estat una ferma decisió personal de les dues persones abans esmentades, van defensar davant les militàncies.

És cert que almenys des de la militància que jo conec s’ ha estat disconforme amb el pacte, hi ha una feina feta per regidors en els seus respectius departaments que ha estat “solapada“ per la figura del Alcalde ( cosa que no estic criticant sinó exposant). És evident que el partit majoritari en aquest cas el PSC, s’ emporta la fama ( es a dir el possibles vots).

“Ara és el torn de les persones”, “ donant prioritat a l’ atenció de les persones” ( cosa que mai s’ hauria de deixar d’ haver fet) ens diuen els dos polítics que governen el municipi. En la reflexió conjunta realitzada per els dos governants trobo a faltar el reconèixer els errors que se han realitzat en aquests 10 anys, és evident que s’ ha fet molt a Montcada i Reixac, és just reconeixeu-ho, però també cal fer un balanç de la feina mal feta o no feta.

En sendes entrevistes personalitzades, realitzades per la Veu, tots els polítics que estan al capdavant en el govern i en l’ oposició han aportat la seva opinió d’ aquests deu anys, és evident que segons els que governen tot anat força be, mentre els de l’ oposició consideren que ha estat negatiu aquest govern de 10 anys.

No plou mai a gust de tothom, no han estat tot flors i violes, és podria haver gestionat d’ altres maneres o d’ altres formes, Montcada i Reixac ha estat immers en uns profunds canvis, de fet encara continua aquest procés, essent el soterrament de via del tren a França un autèntic punt i apart en la vida quotidiana de Montcada i Reixac, especialment per el barri de Montcada .

Ara que s’ apropa el desplegament de la policia de proximitat en els barris ( benvinguda la mesura, si realment es dota amb mitjans ,efectius, i pressupost ). Esperem que també es creï la plaça del defensor del ciutadà ( defensor del poble a nivell municipal), però també seria convenient apropar la gent i els polítics, la complexitat del territori ho requereix , la creació de la figura del regidor de barri, amb una oficina de descentralització, que podria ser un ajuntament de barri, on els veïns poguessin mantenir un contacte més proper amb els polítics ( tant els que governen o com els que estan a l’ oposició, una proximitat amb la gent, que considero que no és dona) .

La comunicació amb els polítics i amb el veïnatge, no pot ser monopolitzada per ningú, cal crear canals més directes, més pràctics. La representació dels polítics és evident doncs son el resultat d’ unes eleccions democràtiques, però els polítics haurien de fer l’ esforç de facilitar la comunicació directe i personal, amb la gent del carrer.

És evident que hi ha formules de participació ciutadana, és evident que s’ han creat a lo llarg dels anys comissions i equips de treballs, sigui pla 21, pla estratègic, etc., és evident que s’ ha consultat a associacions de veïns i a els veïns, en certs casos, però també és cert que hi ha un sector de gent que no ha comptat amb un fil directe amb els governants municipals, ni amb els polítics de l’ oposició.

A Mas Rampinyo tenim un buit en quan a Associacions de Veïns, hi ha alguna que està gairebé inactiva, d’ altres podem dir que centren la seva activitat en una zona determinada, la força del moviment veïnal es relativa, però és cert que a lo llarg dels anys han aconseguit coses significatives.

Seria convenient trobar una formula associativa que defensi i aglutini a la gent, a els col·lectius , associacions, grups, etc., una formula adaptada a les característiques del veïnat, per poder canalitzar les reivindicacions, per defensar el territori, a les persones, per donar suport si cal a l’ Ajuntament, quan tingui que enfrontar-se a estaments públics superiors, a dir no a projectes que no son de rebut, etc., potser és hora de donar pas a la unió, a la suma.