UNA SITUACIÓ DESAGRADABLE
Des de la meva infantesa la meva vida ha estat relacionada amb Aismalibar, hem estat veïns, he compartit les seves emissions de fums un xic pudents, he trepitjat les restes de mica escampades per les voreres, he sentit milers de vegades les sirenes de l’ entrada o sortida dels torns, també a casa sentíem la musica del fil musical de la fabrica, que tenien a un lat volum a la nit.
De fet quan venia gent de fora a casa meva, em preguntaven com podíem viure amb aquella fortor, la roba estesa al terrat s’ impregnava de la mala olor que originava Aismalibar.
Recordo el Manolo amb la seva carretilla transportant material d’ un magatzem a un altre, em ve a la memòria els espectaculars cotxes que comptava en Walter Ankli propietari de l’ empresa. Em cridava l’ atenció els enormes transformadors elèctrics que estaven a la vista, en fase de proves a la pista que hi havia en la prolongació cap a les Sedes des de la carretera de Ripollet .
Gràcies a Aismalibar practicava la geografia doncs sovint hissaven banderes dels països visitants de l’ empresa, i aprenia a distingir . Gràcies a Aismalibar vaig poder iniciar un curset de natació ( sense ser fill de treballador). Gràcies a Aismalibar vaig poder participar en uns quants balls a la pista de bàsquet, gràcies a aquesta empresa vaig poder jugar una temporada al segon equip de bàsquet en la lliga d’ Educació i Descans.
És cert que hi havia temporades que els que no teníem familiars directes treballant a l’ empresa no podíem gaudir del Club. Aismalibar en temps de la dictadura va comprar un carrer, de fet en la democràcia també va tancar un pas de servitud de molts anys.
A Aismalibar han treballat i treballen alguns amics meus, també ho varen fer familiars, actualment és una empresa petita, que està en una situació difícil, hi ha un ERE o un ERO, de fet les persones treballadores ho estan passant malament, si be és una mort anunciada des de fa temps.
Sap molt de greu comprovar que una gran indústria hagi anat perdent el seu pes a lo llarg dels anys, tot just enguany es celebra el 75 aniversari de la seva creació. Abans treballar a Aismalibar era sinònim de treball segur, de un treball de per vida( gairebé com si fossin funcionaris), de fet hi ha gent que porta molts anys treballant a l’ empresa, gent que per desgracia son a punt de perdre la feina, d’ anar a l’ atur, com altres treballadors i treballadores del país.
De fet és parla de la crisi, però des de fa molt de temps la gent coneixedora de l’ empresa parla d’ altres raons, perquè l’ empresa hagi arribat a la situació actual. Molt hauria de canviar, perquè poguéssim dir que s’ha arribat a un final feliç, malauradament les coses pinten molt malament.
Algun dia algú haurà d’ escriure la historia d’ aquesta empresa, seria un exercici que algú proper i coneixedor hauria de fer.
