Feia molt de temps, que no passava per aquest camí que voreja el torrent de Can Rocamora, un camí mig amagat per la filera d’ arbres plataners, que fa com una barrera, que mig amaga aquest peculiar indret de les mirades, i protegeix del sol que crema.
Partint de la rotonda que hi ha al davant del pas soterrat que facilita la mobilitat entre dues part del veïnat, he enfilat el camí cap a can Rocamora, de fet si no ho saps no divises per on passar, però ja estic en ell i m’ apropo a els habitatges que jo he vist des de petit, que estan aïllats del nucli urbà, si be amb el creixement s’ apropa més al teixit urbà. Estic sota les branques dels arbres, a la dreta hi ha uns camps tancats que son horts, quan acaba una de les tanques em trobo amb un pou que esta tapiat, però que encara compta amb un folrat de rajoles blanc i blaves, la teulada un trencadís tot blanc.
A pocs metres hi ha el camí de pujada a la casa , amb la bassa que te una font al mig, actualment esta envoltada amb una tanca, per evitar ensurts suposo, el seu estat és penós, l’ aigua bruta. Tan a la dreta com a l’ esquerra trobem arbres, actualment també hi ha horts tancats on la gent cultiva i va passar l’ estona els caps de setmana.
La casa construïda a principis del segle XX, el seu estat de conservació és lamentable, tot i això us recomano que doneu una ullada , que feu una passejada, esperem que algun dia apareguin fotografies de l’ època de resplendor de la casa, per comprovar com era la zona.
La casa , la capella, el passeig d’ accés des de la carretera de Ribes, etc.. Aquest indret és un lloc que caldria conservar , protegir, per evitar la pèrdua .
