LA MEMÒRIA

Quan recorrem a la memòria, per recordar certs moments, certes situacions, certs instants que hem viscut, o per recordar com era aquella persona, aquell indret, aquell lloc, aquell paisatge, aquell edifici, etc., ens trobem com sovint la memòria es fon, es dilueix, s’ esvaeix, s’ esborra lentament, en ocasions no hi trobem rés, els records han desaparegut, en altres casos la memòria ens els manté frescos com si fos ahir quan ho vàrem viure o ho quan vàrem veure.

La memòria, és com un gran magatzem on hi ha un munt de informació, ple de records , on estan apilats, mig tapats, i alguns completament barrejats, no estan classificats ni codificats.

Quan recorrem a la memòria per trobar els records, sense adonar-nos i d’ una manera inconscient, la vestim, la transformem, la reconstruïm, l’ adaptem a la nostra voluntat, a la nostra mida, en algunes ocasions adulterem el records segons el nostre estat d’ ànim.

Per mi hi ha situacions, moments, instants viscuts a la meva vida que gairebé no tinc records d’ ells, per molt que intenti buscar o rebuscar dins del arxiu de la memòria, els tinc molt difusos, i en molts casos esborrats, una pèrdua que em sap molt de greu.

D’altres ara per ara els tinc presents, els recordo gairebé en perfecte estat, i quan puc intento anant recuperant moments, situacions o instants que estant mig amagats dins del gran espai de la memòria per tal de gaudir dels bons i dolents moments, per tal de reviure fets que han estat importants o insignificants, però que els he viscut.
Quan no hem pogut recuperar aquell record de la nostra memòria, o no teníem present aquell fet concret, tenim l’ oportunitat de que algun amic, familiar o conegut ens reconstrueixi el record en qüestió, amb el corresponent perill de que també sigui un xic adulterat per el que ens ho ha transmès.

Altre medi que utilitzem per reconstruir els records o recuperar-los en part, és a través de les fotografies, amb elles podem disposar d’ una informació complementaria que ens pot refrescar la memòria, de com era aquell avi que el vàrem perdre quan teníem pocs anys ,o que vivia lluny de casa nostra, però que ens havia agafat sobre les seves cames i ens havia fet moltes carantonyes, inclòs ens havia explicat la batalla de la seva vida més d’ un centenar d’ ocasions.

De com era aquell carrer que havíem jugat amb els amics, recuperar el record de com era aquell amic que va desaparèixer perquè els seus pares varen anar a l’ altre punta del mon ( abans no hi havia la facilitat de comunicació a través del messenger o skype ), però també podrem recordar de com era aquell carrer amb aquell arbrat, d’ aquell mas ,d’ aquella casa modernista, d’ aquella estació, aquell paisatge de vinyes, d’aquells camps d’ alfals, dels camps de blat de moro, etc..

La fotografia com a document gràfic, ens facilita el coneixement de com eren les cases, el paisatge, els edificis, les costums, les festes, les tradicions, i com eren el nostres avantpassats, per aquesta raó siguin benvinguts tots els treballs de recuperar les imatges de fa 100 anys,75,50,30 o 10, etc..

Tot el que ens faciliti recuperar, o ampliar la memòria es positiu, recórrer a aquesta tan com ens faci falta es un exercici saludable.