L’ Associacionisme en els temps actuals

Les costums, les tradicions, els idearis, els motius, els principis fundacionals de les associacions o entitats han canviat, això no vol dir que estiguin presents i vigents alguns aspectes , i algunes raons de la seva existència.

Cal una reconversió, una adaptació a els temps actuals, és cert que en alguns casos se esta fent, però d’ altres hi ha un xoc generacional, que en alguns casos delimita molt el futur de les associacions.

La viabilitat del associacionisme passa per un gir cap a nous reptes, i una entesa amb els poders públics.

L’ofec econòmic es important, però no és el principal problema que compta l’ associacionisme, hi ha la manca de recursos humans ,tant a nivell de gestió, com a nivell de participació, la gent no participa com cal en les activitats que s’ ofereixen.

La gestió actual, fa que tinguem que ser gairebé entesos en aspectes fiscals i econòmics, com si es tractés d’ una empresa multinacional.

No podem comptar només amb les bones intencions i les ganes de pencar dels monitors, o col·laboradors habituals, la gent ha d’ estar preparada.

Actualment hi ha responsabilitats civils a la hora de gestionar una entitat cultural, formar part de una junta requereix una sèrie de coneixements de comptabilitat i tecnicismes jurídics, que a més de un li fan treure les ganes de entrar a formar part en el engranatge de la gestió.

Caldria un suport institucional, per facilitar tècnics i assessors, tant per la part econòmica, com per la de gestió cultural, lúdica, etc.

Cal l’ ajut de dinamitzadors culturals, i d’ altres sectors, que ajudin a les associacions ,caldrà una professionalització en lo referent al esbarjo, al lleure i a la cultura.

La societat civil ha nodrit d´associacions, entitats , clubs, col·lectius, etc., des de fa molts anys els nostres avantpassats van posar la primera pedra, d’ edificis que encara estan dempeus i que han esta aixopluc de projectes engrescadors, i molt importants per la cultura, l’ esport, el esbarjo, el lleure, i d’accions socials determinants.

Aquest moviment associatiu, divers i plural, ha realitzat una tasca, que els estaments oficials no van desenvolupar en cap moment, les associacions van treballar en èpoques difícils on els entrebancs eren continus .

Actualment els estaments oficials, estant desenvolupant una acció substitutiva, es l’acció pública que sovint sobrepassa els límits de la lliure competència, doncs a vegades son uns grans contra programadors.

L’ administració pública, també està col·laborant i donant suport, a les entitats en general, és cert que sense el seu suport el panorama associatiu seria més reduït, és cert que l’ administració pública compta amb molts forats per tapar, doncs tothom demana.

Però una política transparent dels ajuts o subvencions, tan directes com indirectes, seria convenient per clarificar el què, com i quan reben les diverses entitats del municipi.

L’ associacionisme està present, es una manera de poder compartir amb altre gent activitats i accions, jo sempre dic que l’associacionisme és un esport que hauríem de practicar més.

Les ONG, els clubs esportius, els Ateneus, les Associacions de veïns, els grups o col·lectius socials, culturals, les AMPES de les escoles, etc., son lloc on podem fer-ho.