Can Castells part de darrera anys 70
nevada any 1962 
Foto anys 60 
foto familiar, anys 60 
l'era de Can Castells 1934
foto familiar, anys 40.
Masia guarnida per les festes de la Mare de Déu del Turó
Can Castells anys 30, Mas RampinyoNo podem oblidar que el món del mas està lligat per sempre més al nom del veïnat, Mas Rampinyo ha perdut al pas dels anys els masos, com son les Indianes, Can Castelló, Molí d’ en Bisbe, Cal Tuxans, etc., aquest fet ha significat la pèrdua de bells exponents de l’ arquitectura del país, així com un pessic de la historia de Mas Rampinyo, i uns clars signes de la identitat.
El món rural ha desaparegut del veïnat, només queden quatre horts, alguns camps de secà, i alguna vinya. L’ administració local no va fer rés en el seu moment ( ara no es que faci gaire més) per tal de poder conserva una mas com a seu social , com a museu de la pagesia, com a escola i testimoni de una forma de vida ben diferent a la d’ ara.
La oportunitat de poder disposar de un mas envoltat d’ habitatges moderns ,hauria estat un monument viu ,per poder mostrar a futures generacions. Però es trist i lamentable comprovar com en nom de no saps que, les retro excavadores enderroquin tot el que tinguin endavant, sense tenir en compta les arrels, la historia, ni el patrimoni.
Un creixement desmesurat, irracional, amb un clar color: el del diner, ha comportat que ara no comptem amb peculiars indrets.
Can Castells, era un mas situat al final del carrer Indústria, mig tapat per les naus de color ocre de Aismalibar, junt amb l’ era, el pou, el rec, i els pins centenaris, formava un conjunt molt peculiar. A finals de junt de 1981 una retro, s’ encarregava d’ enderrocar el mas, i en qüestió d’ hores es convertia en un munt de teules, pedres, travesses de fusta, etc.. En un parell de dies tan sols hi quedava una esplanada .
Per raons familiars he estat molt vinculat a Can Castells, de fet encara ara hi ha algú que em diu Castells, quan no es el meu cognom ni cap de la meva família. Al mas va néixer el meu pare Joan, des de petit jo hi anava a jugar, malgrat no haver estat pagès, em vaig impregnar un xic del estil de vida del pagès(a l’ estiu hi anava a ajudar al meu oncle i padrí Ton, feia de pagès, bé ho intentava).
Tincs un molts bons records de Can Castells, del meu oncle i padrí Ton, guardo molts instants, moments i situacions viscudes, que formen part del meu bagatge personal.
El procés de transformació de la societat actual es tan ràpid que no es para a avaluar ni valorar les conseqüències de les coses que es decideixen.
Uns anys abans del 1981, en Ton Casajuana i Franquesa, darrer masover de Can Castells, marxava, les portes tancades, terminava la historia de un mas de bastants anys, ja no podíem anar a comprar ni llet ,ni ous , ni altres productes. Posteriorment a la marxa del darrer masover, el mas va ser objecte de malifetes, el seu estat de conservació va fer que l’ empresa propietària el fes enderrocar.
