EL CAMP, A MAS RAMPINYO
Al 1980, encara podíem comprovar el nostre passat recent de poble dedicat a la pagesia, una imatge com aquesta ens mostra com tot just al costat dels habitatges i de l’ escola, hi havia dos tractors treballant al camp.
Es evident que tinc uns records molt personals quan veig imatges com aquesta, doncs el meu pare en Joan , era tractorista, una espècie de pagès motoritzat, que treballava als camps que ell portava( la majoria cedits a canvi d’ un petit pagament, però que els propietaris preferien tenir els camps en bon estat) i també feia feines per altres pagesos que necessitaven dels seus serveis: llaurava, estripava, passava el corro, transportava les portadores amb raïms, escampava fems per adobar el camps, transportava bales de palla, també els cereals després de batre, etc..
Com molts pagesos que he conegut, mai estava content de les collites a l’ hora de batre, mai es posava d’ acord ni si plovia poc o si a deshora. Per ell anar al camp era una manera de guanyar-se la vida i una manera de viure. Sigui aquesta imatge un record cap al meu pare, les tractors que hi ha la fotografia no eren d’ ell, ni ell surt al fotografia, no és necessari, el tinc ben present.
Fotografia realitzada per en Fidel Casajuana i Manent, al 1980, Mas Rampinyo
Al 1980, encara podíem comprovar el nostre passat recent de poble dedicat a la pagesia, una imatge com aquesta ens mostra com tot just al costat dels habitatges i de l’ escola, hi havia dos tractors treballant al camp.
Es evident que tinc uns records molt personals quan veig imatges com aquesta, doncs el meu pare en Joan , era tractorista, una espècie de pagès motoritzat, que treballava als camps que ell portava( la majoria cedits a canvi d’ un petit pagament, però que els propietaris preferien tenir els camps en bon estat) i també feia feines per altres pagesos que necessitaven dels seus serveis: llaurava, estripava, passava el corro, transportava les portadores amb raïms, escampava fems per adobar el camps, transportava bales de palla, també els cereals després de batre, etc..
Com molts pagesos que he conegut, mai estava content de les collites a l’ hora de batre, mai es posava d’ acord ni si plovia poc o si a deshora. Per ell anar al camp era una manera de guanyar-se la vida i una manera de viure. Sigui aquesta imatge un record cap al meu pare, les tractors que hi ha la fotografia no eren d’ ell, ni ell surt al fotografia, no és necessari, el tinc ben present.
Fotografia realitzada per en Fidel Casajuana i Manent, al 1980, Mas Rampinyo
