El seny català on és?
Un dels trets diferencials que teníem els catalans, era el nostre seny, fet que s’ haurà de revisar, perquè realment casos com del Palau de la Musica, ens obligaran a revisar si realment hi ha seny català. No podem generalitzar però és molt greu que una institució cultural del tipus del Palau, es vegi barrejat en un assumpte tant lleig com és els que ens ocupa.
Una mostra de poc seny és que hagi un setze per cent d’ estudis encarregats per la Generalitat que no siguin gaire útils, per no dir inútils. No em val que ara hagi retrets dels partits que si abans es feien amb més quantitat, que si ara menys, que si tal i qual, és una falta de seny que es facin practiques d’ aquest tipus.
Hi ha molt de seny, en que al Raval es deixi arribar a la situació de degradació, com hem pogut comprovar amb les fotografies publicades a diversos mitjans de comunicació, i no sóc gens moralista, però les imatges son prou explicites, i al carrer en plena via publica permetre-ho no és una mostra de seny.
En el Parlament, a els diputats no els hi ha agradat, que un diari publiqui uns sms personals, delimitar on comença i on acaba el dret personal, o la privacitat és difícil. Però això també passaria amb altres temes com les escoltes o gravacions, o les fotografies en llocs privats, etc..
Ara bé és el Parlament un lloc privat?, o és un lloc de treball públic?, en hores de treball es poden escriure sms?, no podrien anar a una zona més informal com és el bar per realitzar aquests missatges sincers que fan ?, no podrien mostrar una mica més de seny els nostres polítics?, han actuat corporativament quan han defensat la privacitat dels sms en un lloc com el Parlament ?.
Cap dels exemples de poc seny te rés a veure amb l’ altre, però hi ha prous motius per valorar la possibilitat de deixar de parlar de seny català ( encara que hi ha molt de seny). És evident que no cal generalitzar, però hi ha un conjunt d’accions portades a terme per les administracions i els partits polítics que fa que més de un s’ apunti al pasotisme, i a la indiferència.
