UNA OPORTUNITAT PERDUDA

La projecció del documental “ Aismalibar, una fàbrica de somnis “ , va ser realitzada en el Cinemes Montcada d’ el Punt centre d’ oci i serveis, l’ auditori del carrer Major hauria de haver realitzat unes tres projeccions per poder donar cabuda a la gent congregada al cinema a Mas Rampinyo.

Els organitzadors varen voler lligar el lloc de projecció amb el passat quan hi havia el Club per excel•lència d’ Aismalibar, inclòs la màxima autoritat en el seu breu parlament va reconèixer els seus lligams personals amb les instal•lacions esportives, especialment amb el frontó, i la relació amb molts veïns que treballaven en l’ empresa.

Si el Club estigués en ple funcionament, amb les condicions adequades, estaríem parlant d’ una joia, d’ un equipament modèlic, on la cultura, l’ oci, l’ esport, lo social, podrien compartir un espai de zona ajardinada i arbrada, un equipament que mai hauria d’ haver deixat d’ existir, una oportunitat malauradament perduda.

Per a mi la pèrdua del antic Club, es un episodi trist de la nostra història recent, és un episodi que mai s’ hauria d’ haver rodat, els protagonistes ho saben, els espectadors també.

Fa un temps, vaig publicar una carta a la Veu, em sembla que es profitós publicar-la com a comentari en aquest blog personal i intransferible.

UN CLUB PER UN PUNT

S’ ha perdut l’ oportunitat de conservar d’ un espai molt peculiar com era l’ antic Club d’ Aismalibar. Considero que no s’ ha fet prou per salvar-lo.

Es evident que un municipi com el nostre necessita un Hotel per atendre les visites per raons laborals, esportives, etc. .Es clar que volem anar al cinema a prop de casa nostra. Segur que el centre comercial serà bo per poder comptar amb més varietat d’ ofertes.

La necessitat dels equipaments abans esmentats no la poso en dubte , si en canvi el lloc triat per construir-ho. No es pot vestir un projecte nou enderrocant una realitat que tant sols calia adequar i reformar.

Hi ha la sensació que no s’ ha fet prou per conservar-lo, un cop més es perd un patrimoni i un pessic de la historia social i esportiva del veïnat i del municipi.Com es va permetre arribar a la situació de deixadesa i que mica a mica es destruís el Club.

Es cert que la caixa del govern municipal no dona per tant , però es curiós que no es trobes una solució menys radical. No hi havia al municipi més terreny per fer el Punt aquest nou centre lúdic, d’ oci i de serveis .

Realment ha estat nul•la l’ oposició ( segur que hi ha excepcions) per part de partits en el govern , en l’ oposició , de col•lectius i associacions de veïns , com també el paper jugat per els veïns i convilatans del veïnat i del municipi que no hem fet sentir la nostra veu.

Ara es tard per refer lo perdut ,però encara estem a temps per demanar una reflexió en veu alta a les autoritats del que estant fent. Així com nosaltres els convilatans i veïns haurem de reflexionar del que permetem que ens facin.

Queda molt per salvar, per conservar , per restaurar al veïnat i al municipi, si us plau no fem tard.